86 minuts de tiki-taka, 86 minuts de bon joc, sense mai defallir: la selecció espanyola, liderada per Andrés Iniesta, té contra les cordes la República Txeca, però al Mesón Burgos ningú no les té totes. Rere la barra, el propietari es fa creus de les oportunitats malaguanyades, el cambrer no bada boca i entre la concurrència s'estén el desànim. Alguns parroquians fan que no amb el cap i d'altres es mosseguen les ungles o es maseguen les galtes. Manquen quatre minuts i Espanya empata a zero en el seu debut a l'Eurocopa. Llavors arriba la rematada de cap de Gerard Piqué, que forada la porteria defensada per Petr Cech.
Tothom respira alleugerit, però ningú no trempa. Tothom conté l'emoció. Ningú no aplaudeix. Tothom resta quiet. Les càmeres mostren la celebració del gol per part de Piqué davant de la graderia, abraçat pels companys. El judici dels clients del bar és sever i unànime: el festeig els sembla insuficient i, sobretot, fals. L'acusen de no sentir els colors; de no haver besat l'escut del Regne d'Espanya que duu a la pitrera.
- "Se habrá equivocado al poner la cabeza", observa l'homenet que tinc al costat.
- "Piqué, eres un cerdo!", sentencia el taverner.
El problema no és que Piqué militi al Barça. Iniesta, Alba i Busquets també hi juguen i no passa res. Encara diré més: entre els cartells de curses de braus i les fotografies de boxejadors dels anys 60 que guarneixen les parets de l'establiment també n'hi ha la d'un jugador del FC Barcelona que no sé identificar.
El problema tampoc és ben bé que Piqué sigui català... La persona que m'hi acompanya també ho és i a ningú no sembla importar-li -o dissimulen molt bé- que alternem la llengua catalana entre nosaltres amb la castellana quan interaccionem amb l'auditori. El problema, m'ensumo, és que a molts els sembla que Piqué és independentista pel sol fet que no és prou bon espanyol. I això qui ho estableix? Doncs la pressió ambiental.
Ser català té un passi perquè és un accident. Ser antimadridista és un sentiment que també té disculpa, ja que gairebé mitja Espanya ho és. El que ja no s'admet és que algú sigui partidari del dret a decidir, encara que sigui una pura formalitat i ho digui amb la boca petita. Això el converteix automàticament en un traïdor a la pàtria. Llavors es quan cobren rellevància les tres condicions: català, culer i partidari d'un referèndum.
Amb això no estic exalçant Piqué. Val per a ell la mateixa opinió que vaig emetre el 2012 per a la resta dels seus companys. O pitjor, perquè ara el nano s'ho vol fer perdonar abillant el fill amb una samarreta de la selecció o intercanviant lloances al twitter amb el seu arxienemic, el madridista Sergio Ramos. Yeri, maco, deixa de fer el paperina...
La cosa objectiva és que la roja arreplega els primers tres punts de la competició gràcies a la testa d'un català, culer i partidari d'una consulta. ¿Se ha ganado Gerard Piqué el derecho a no ser pitado con España?, preguntava als seus espectadors el programa Estudio Estadio de TVE. Tot plegat és una metàfora -una més!- de la contribució abnegada de Catalunya al sosteniment del conjunt de l'Estat, com ahir mateix reconeixia implícitament el president socialista d'Astúries, Javier Fernández, quan es demanava "què dirà Podem als jubilats asturians si deixen de cobrar les pensions perquè Catalunya s'independitza?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada