El senyor alemany
Avui la Laura s’acomiadava de l’àvia a Collserola, voltada d’amics, companys i familiars. Les seves paraules –breus i emocionades- han estat franques i sentides, a diferència del rèquiem recitat pel mossèn de torn, que ha resultat llarg, vacu i retòric alhora. La situació –tot i els anys transcorreguts- m’ha recordat la ràbia i la incredulitat que vam sentir –jo i el seu nét Ramon, m’atreviria a dir- en el sepeli de l’Antoni Anglada. Ell, que havia estat militant de pedra picada d’Estat Català i que les havia passades magres com a conseqüència de les seves conviccions ideològiques, no encaixava gens ni mica amb el retrat robot del cristià bo i mesell que mossèn Brossa dibuixava des de l’altar. I m’he recordat també, com no, de la meva iaia, una santa dona que va passar directament del tanatori al nínxol sense sentir cap lletania, més per voluntat de la família que no pas per la seva.
Avui la Laura m’ha fet trontollar. Com la Manuela, en Paco tampoc no és el meu avi. No és l’avi que havia conegut, l’avi geniüt que em cridava, que em duia a pescar i que m’apallissava quan jugàvem a frontó. Com la Manuela, el Paco també té la mirada absent i el seu cos fa tres anys que hostatja una altra persona; una individu malcarat, egoista i desvalgut alhora que mina la convivència i la pau familiar, que enrareix les relacions de parella dels pares i que malmet la salut de la seva única filla.
Avui el senyor alemany m’ha fet plorar. A ma mare, cada dia.

Antoni Pujadas i Nirell (à) Pujadetes. Fundador del PSUC a Alella. A la seva casa del carrer Comas s'hi . Ocupà l'alcaldia entre octubre de 1938 i febrer de 1939. Del·latat per un veí a Santa Coloma de Gramenet, fou jutjat per un tribunal militar i executat al Camp de la Bóta.

Pere Pons (à) Peret. Alcalde d'Alella per ERC entre 1934 i 1938. Abandonà el càrrec en ser cridat a files. Acabada la guerra, s'exilià a França.

Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna (Alella, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909). El 1886 participà en el pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar aquest va haver d'exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna. Una generosa herència d’un milió de francs d'una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte a Barcelona, fins que el 1906 Mateu Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII. Aquest fet comportà el tancament de l'Escola Moderna i diversos mesos d'empresonament per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. El 1909 va ser executat al castell de Montjuïc, acusat d'haver estat l’instigador de la Setmana Tràgica, una revolta social contra l’església i les lleves per a la guerra del Marroc com a conseqüència de la qual va ser declarat culpable davant un tribunal militar.

Marianna de Copons. Cunyada del comte de Torre de Mata, aleshores senyor d'Alella com a propietari de la Casa del Terçó o de les Quatre Torres, aquesta aristòcrata vivia a Alella amagant la seva insospitada condició d’agent de la resistència. Marianna tractava amb gran familiaritat els oficials borbònics de la zona, passant per persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut barrejar a la lluita. Bella com era, havia encaterinat el coronel Le Querchois, cap de les tropes valones. Es trobava amb ell fent una berenada al camp quan el coronel rebé l’avís de sortir, i davant de l’enuig de la dama, el coronel li confessà que havia rebut l’ordre (secreta) de partir cap a Mataró. Quan la nostra Mata-Hari particular avisà el gran organitzador de l’espionatge català de l’època, Salvador Lleonart, salvà d’una mort certa més de 300 homes.

Salvador Lleonart, cap dels serveis d'espionatge austriacista durant la Guerra de Successió (1705-1714). Albertí i altres han recollit l'episodi de l'evacuació de 300 voluntaris aplegats a la platja d'Alella prestos per embarcar cap a Barcelona gràcies a l'avís que li procurà Marianna de Copons. Amb la desfeta catalana, Lleonart es transferí a la cort de l'arxiduc, a Viena. Més endavant serví l'emperador a les planes danuvianes, on morí tractant d'aturar l'avanç dels exèrcits turcs, el 1728.

Francesc Lleonart, màrtir de 1714. Com a capità agregat a la milícia de la Coronela, destacà en la defensa del setge de Barcelona davant les tropes borbòniques de Felip V. Caigué en combat, ferit de mort per una bala de canó.