Aquest matí, l'agutzil municipal s'ha personat al centre republicà La Constància, situat al Cafè de Baix, i fent gala de la seva proverbial insolència l'ha clausurat per ordre de l'alcalde amb l'argument que el local amenaçava ruïna. D'aquesta manera, l'Ajuntament impedeix que aquest vespre tingui lloc el tradicional ball de Sant Josep.
Si heu arribat fins aquí, ja us haureu adonat que estem parlant d'un altre alcalde i d'una altra Alella. Efectivament, som a l'any 1924 i el batlle es diu Joan Bernadas i Madurell; tot i que els seus detractors l'anomenen el Garipau [Gripau].
La 'gripauada'
Com ara, fa un segle la societat es dividia entre rics i pobres. Ideològicament, els primers acostumaven a ser de dretes, religiosos i monàrquics, i els segons solien ser d'esquerres, anticlericals i republicans. Els sectors populars eren més nombrosos que les persones acabalades, de manera que en democràcia tenien les de guanyar; encara que es tractés d'una democràcia censatària en la qual les dones no podien votar. En canvi, els rics només podien aspirar a governar o bé en dictadura o bé amb la compra de vots. I com això últim a Alella era impossible perquè en Parasso els ho impedia, només els quedava la dictadura.
En Parasso era en Josep Aymar i Puig. Mestre d'obres de professió, era solter i l'hereu d'una família que tenia força cases i terres llogades. Molta gent el votava. Aleshores, al poble hi havia el Casino, al Cafè de Dalt, un club selecte per als senyors de la colònia estiuejant i els seus aduladors, i La Constància. Quan hi havia cops de garrot entre ells, en Parasso organitzava un acarament i els feia fer la pau. I quan s'havia de votar, plantava una bóta de vi moscatell o mistela davant del Cafè de Baix i convidava tothom a carquinyolis i borregos. Era tan popular que fins la plaça del poble va mudar de nom i va prendre el seu. Va ser alcalde durant més de 20 anys.
Els seus contrincants polítics per antonomàsia eren els Bernadas, amb e, i els Barnadas, amb a, i en particular en Garipau, un hisendat molt important del Prat de Llobregat. Només un factor extern com el cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera el va desposseir del càrrec. El dictador va desterrar els partits de les institucions i els va substituir pels tecnòcrates de la Unió Patriòtica. I allí estaven, a punt per reemplaçar-lo, en Joan Bernadas i Madurell, el Garipau, l'escultor Josep Maria Barnadas i Mestres, en Gallineta o Cuatreuis [Quatre ulls, perquè duia ulleres], i tota la gripauada: els elements més reaccionaris de la població, amb el sereno Joaquim Alomar i l'agutzil Lluís Roda fent de pinxos. Tots dos van tenir un gran protagonisme el 1909 en la detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia. De fet, Roda havia estat guàrdia civil. Entre ells dos i el sometent Mariano Bernadas haurien compromès en Parasso perquè el lliurés a les autoritats militars.
Manifestació i assalt al consistori
Tan bon punt es va escampar la notícia que l'alcalde havia prohibit el ball de carnestoltes, la riera es va omplir de gent. Les dones estaven especialment indignades, ja que havien estat elles les que havien guarnit la sala i ara esperaven la festa amb candeletes, i moltes d'elles cantaven una cançó contra en Garipau, en Gallineta i els que han fet tancar el ball. No s'ensumava res de bo. Les mares que van ser a temps van fer passar les criatures dins de casa i la multitud es va adreçar cap a l'Ajuntament.
Els concentrats volien fúmer en Garipau i en Gallineta daltabaix del balcó, però al replà de l'escala hi havia en Roda, amb l'escopeta a la mà: "el que tenga cojones que venga" , va amenaçar -en castellà, perquè era d'Alcanyís- i la gent es va arraulir. L'alcalde, doncs, va sortir-se amb la seva i l'integrisme religiós va evitar la disbauxa del rei Carnestoltes. Però el poble no ho va oblidar i, a més dels cants improvisats d'aquell dia, en Garipau i la seva gripauada van quedar ben retratats en una composició anònima feta amb molta mala bava: les Quartetas de Alella desde el Directori al últim temps. Diu així:
Quant va entrà la Gripauada / i en Cuatruis a gubernà
lo un va ser alcalde / i lo altre jutja el van nombrà.
Quant el Gripau va ser alcalde / en el poble i va bé un guirigall
i en el dia de Carnestoltes / a Baix van fer plegà el ball.
Va ferne tancà la sala / per poguerse revenjà
del senyor alias Parassu / o siga el senyor Josep Aymà.
Amb la rabia que ells li tenen / si si pudien aferrà
fins hasta miraben / si el podian fer desterrà.
Quan a Madrid i habia / en Primo de dictadó
per semblant seu en Alella / teniem un escultó.
La corranda segueix repassant la trajectòria del directori local al capdavant de l'Ajuntament -no gens lluïda, per cert- i arriba fins a la proclamació de la República, l'any 1931. Però això ho deixem per a una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada