Serem independents amb el "dret de l'últim remei"

En ocasions, els estereotips es compleixen. Ahir, es va celebrar al Parlament -seu de la sobirania [d'una part] del poble català- la segona reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, un espai de trobada que aplega 1.500 entitats d'arreu del país a favor de la convocatòria d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya. I avui, el Congrés de diputats -seu de la sobirania dels pobles d'Espanya- s'ha manifestat majoritàriament en contra de l'exercici del dret a l'autodeterminació amb l'excusa que la Generalitat estaria impulsant un pla secessionista. La resolució havia estat presentada per UPyD i ha comptat amb el suport del PP i del PSOE, inclosos els diputats del PSC. A ells els haurem d'agrair eternament que s'hagi rebaixat el to de les amenaces de la moció primigènia i que no ens hàgim quedat sense autogovern avui mateix. 

85% vs 85% 

Els partits polítics i els mitjans de comunicació espanyols s'han afanyat a ressaltar que la resolució s'ha aprovat amb el 85% dels vots de la cambra, i això que Alfonso Guerra s'ha equivocat a l'hora de prémer el botonet. Segons les enquestes, és exactament la mateixa proporció de gent que, a Catalunya, està a favor de la celebració d'una consulta. El xoc de legitimitats entre la democràcia representativa rere la qual s'emparen els partits espanyols i la democràcia directa que propugna la societat catalana és evident. Dies enrere sentia reflexionar sobre aquesta qüestió el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, en un acte al Col·legi d'Advocats. 

Per a Viver i Pi-Sunyer, "no es pot fer abstracció de la realitat del moviment social, ni de l'estat d'opinió majoritari dels catalans a favor de la consulta". En l'àmbit institucional, va recordar que "el Parlament de Catalunya ha apel·lat en onze ocasions al dret a l'autodeterminació", i va destacar el canvi de cicle que s'ha produït des de l'any 2010; en particular després de la declaració del Parlament del 27 de setembre de 2012 a favor del dret a decidir. "És la més extensa, la més contundent; la que dóna el tret de sortida al procés davant d'una ofensiva recentralitzadora sense precedents". De les primeres "resolucions testimonials" aprovades a remolc d'esdeveniments internacionals com la reunificació alemanya, el col·lapse de la Unió Soviètica i el 50è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, s'ha passat a una etapa nova en que s'han "avalat les consultes populars sorgides d'Arenys de Munt", s'ha fet la "declaració de sobirania del 23 de gener de 2013"; s'ha posat data i pregunta a la consulta i s'ha sol·licitat al Congrés la transferència de la potestat de convocar un referèndum a través de l'article 150.2 de la Constitució. Viver i Pi-Sunyer va evocar que l'any 2003 es va vehicular una proposició de llei orgànica a la cambra baixa per demanar això mateix i la resposta va ser negativa "perquè això reforçaria els mecanismes de democràcia directa i afeblirien la democràcia representativa".

Ben bé com ara. Per això, si com tot sembla indicar les institucions espanyoles rebutgen la consulta, Viver i Pi-Sunyer va recomanar d'esgotar una via legal més. Només una: o bé intentar dur a terme la convocatòria sota els auspicis d'una llei de consultes pròpia, o bé demanar l'activació de l'article 92 de la Constitució -que equivaldria a ampliar el referèndum a tot l'Estat-, o bé impulsar una reforma constitucional que el fes possible. Si altre cop, com tot sembla apuntar, Espanya s'hi posés de cul, el president del CATN planteja dues opcions i mitja. D'una banda, realitzar una consulta "al·legal", però amb la implicació de les institucions catalanes; això és, amb cens electoral, cessió de col·legis electorals i altra infraestructura logística. Per a Viver i Pi-Sunyer aquest escenari planteja "problemes de legitimitat, ja que implica sortir de l'ordenament jurídic" -tot i que "caldrà fer-ho igualment" més tard o més d'hora, va reconèixer- i "té un cost polític per la represàlia estatal", amb la qual, d'altra banda, ja hi compta. L'altra possibilitat és celebrar unes eleccions plebiscitàries, les quals serien "ininpugnables" des del punt de vista legal. I per últim, quedaria una consulta "amb el suport del dret internacional". És una via "no gaire clara", ja que requeriria l'empara d'algun organisme de Nacions Unides o d'àmbit europeu.

I si cap de les alternatives suggerides prospera, sempre ens queda "el dret de l'últim remei: ho hem provat tot, i tot ens ho han negat": la declaració unilateral d'independència.