29 de gener 2018

El nacionalisme espanyol s’envalenteix a Alella

Era només qüestió de temps. Després d’usurpar les institucions catalanes per la via de l’ofec econòmic i l’aplicació de l’article 155, el Regne d’Espanya i els seus aliats a Catalunya van pretendre normalitzar el cop d’Estat contra la Generalitat a través dels comicis del 21-D. “Se han convocado elecciones para que gane el constitucionalismo”, advertia el 5 de desembre la ministra espanyola de Defensa, María Dolores de Cospedal. 

Malgrat tots els impediments, les forces independentistes van revalidar la majoria al Parlament i estan prestes per tornar a governar, però els 37 diputats obtinguts per C’s van emboirar durant uns dies la vista del nacionalisme espanyol. Un cop desinflat el suflé de la majoria silenciosa, l’unionisme de base ha metabolitzat la seva frustració a través de la violència verbal i de l’acció directa al carrer. I ho ha fet, com d’altra banda ja és habitual, a través de la subversió del llenguatge, projectant sobre l’alteritat la seva pròpia imatge al mirall: acusant-la de nazi i supremacista, i erigint desvergonyidament la bandera de la llibertat i la resistència. En aquest context s’inscriu el rellançament de la facècia de Tabàrnia, amb el patrocini inestimable dels principals grups mediàtics d’àmbit estatal. La veritat és que tot seria molt còmic sinó fos perquè aquests xais amb pell de llop tenen al darrere un Estat els fa la feina, que els esperona, que difon i amplifica les seves mentides, que empara els seus excessos i que encobreix els seus mètodes. Entre ells, l’amenaça a les xarxes socials i l’actuació intimidatòria de grups d’encaputxats als carrers i places de Catalunya. Aquest és el cas d’Alella i, en general, de tot el Maresme. 

República, des de 2003 

Des de l’any 2003, el govern d’Alella és presidit per Andreu Francisco, d’ERC. Lluny d’acusar-ne el desgast, el factor personal –la seva proximitat i el seu caràcter afable– li ha permès d’assentar i ampliar la majoria republicana al consistori, fins a obtenir la majoria absoluta el 2015. Com deu passar a tot arreu, els seus detractors li tenen ganes; una animadversió que es veu afavorida pel fet d’ocupar una de les vicepresidències de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que ha anat in crescendo a mida que avançava el procés. El 7 de novembre, Francisco va ser un dels oradors que van intervenir en l’acte de suport del món local al Govern legítim exiliat a Brussel·les, i durant tot aquest temps s’ha mostrat condescendent amb els nuclis locals de l’ANC i Òmnium, i ara també amb el Comitè de Defensa de la República (CDR), davant les abjeccions de qui exigeix que es retirin els símbols polítics de l’espai públic. 

D’aquesta manera, la guerra de banderes que no va guanyar l’exregidora Annerose Bloss –tristament cèlebre pels seus exabruptes espanyolistes, islamòfobs i feixistitzants– s’ha traslladat al mur de Facebook particular de Francisco, que és repetidament abordat per opositors que s’emparen en el seu veïnatge per blasmar la seva “complicitat” amb els “colpistes” i amenaçar amb l’objecció fiscal. “No en el meu nom” o “no amb els meus impostos” són algunes de les proclames que profereixen.  

Causa-efecte 

La derrota electoral de l’unionisme el 21-D ha acabat d’encendre els ànims. A Alella, el bloc del 155 –incloent-hi el PSC– va obtenir el 33,5% dels vots, per la qual cosa alguns dels seus activistes van idear un pretext per passar a l’atac. El casus belli escollit va ser la cavalcada de Reis. Amb aquesta finalitat van publicar el 8 de gener al portal digital Dolça Catalunya, de tendència ultradretana, una nota titulada Así hace política con los niños el alcalde de Alella. L’escrit denuncia que Francisco “montó la cabalgata del pueblo como un mitin político, y obligó a los Reyes a saludar a los niños desde el balcón del ayuntamiento tuneado con una pancarta que pedía la excarcelación de los 4 golpistas” i l’acusa de “nacionalista”, “fanàtic”, “idòlatra” i “miserable”. 

El text, que s’acomiada amb una lamentació –“Dolça i pederastitzada Catalunya...” –, ha provocat la gaubança dels lectors. Seguint la lògica etnicista de la publicació, Laxeiro, de Santa Coloma de Gramenet, para atenció en el cognom de l’alcalde: “Quizás hijo de un colono social-comunista. El complejo de esa gente es verificable si se investiga un poco”. Mateo hi postil·la: “lo que más me repugna, siempre la traición a sus orígenes [...] Andarán errantes y despreciados por unos y otros por su miseria moral!”. Diana Madrid assegura que ha posat el cas en coneixement de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i que “Alella aparece en su base de datos”, a la qual cosa respon Javier que “espero que cuando lo imputen sonría.” 

'Brigades de neteja' 

L’entrada més reveladora, però, és la d’un perfil anomenat Tabarnia es España que assumeix la coordinació de les accions: “Yo he montado el correo de Dolça Resistencia resistenciadolca@yahoo.com” i aclareix que “me encargo de coordinar y poner en contacto Dolços que quieran participar en limpiar Cataluña de lazos y pancartas”. Es tractaria de “poner en marcha brigadas de limpieza [...] de pancartas, pintadas y demás”. 

Dolça Resistencia es demana “si un día antes de la cabalgata esta pancarta hubiese recibido el impacto de huevos llenos de pintura y hubiese quedado hecha una piltrafa, el mismo alcalde la hubiera retirado con sus propias manos, una pancarta ‘ensuciada’ es una vergüenza y una evidencia de que no controlan la situación”. 

Dit i fet. A partir d’aquí es produeix un fenomen causa-efecte. Dos dies després de la publicació, l’AMI reunia la seva executiva nacional al centre cultural de can Lleonart per adequar els objectius de l’entitat a la nova situació política. La nit prèvia, els rètols viaris i les pancartes de promoció enoturística d’entrada al municipi apareixien pintades amb banderes espanyoles. El mateix 10 de gener, el bloc del col·lectiu neofeixista Somatemps en va publicar un parell d'imatges acompanyades d'una nota de text en què s'afirmava que "casi cada día salen comandos de la Brigada Alella" a capturar estelades pel Maresme. "La Brigada 155 es una fuerza popular imponente", reblava. 

El pas a l’ofensiva es confirmava pocs dies després. La nit del 19 de gener, una brigada de neteja d’entre 20 i 30 individus recorria el poble i es dedicava a retirar totes les mostres de solidaritat amb els presos polítics. La veu de l’alarma la va donar el CDR. L’endemà al migdia, l’agrupació d’electors independent Gent d’Alella (Gd'A) penjava al seu Facebook un vídeo captat des de l’interior d’un vehicle en què es pot veure un grup de persones traient llaços davant de can Calderó. El mateix dissabte a la tarda es va produir un enfrontament verbal entre un home que treia llaços grocs amb un cúter i un grup de persones que n’estava penjant. L’individu, que va ser apoderat de C’s el 21-D, hauria estat increpat i s’hi hauria tornat amenaçant de tallar-los les cames, segons el digital El Món

No ha estat l’únic cas, ja que diversos simpatitzants independentistes han rebut en les darreres setmanes missatges intimidatoris als seus telèfons mòbils per part de persones anònimes que s’haurien infiltrat en els grups de WhatsApp i Signal de suport al referèndum, per la qual cosa s’ha optat per clausurar-los i crear-ne de nous amb l’aval de persones de confiança. 

Amb caputxa o sense 

Tot i que a les imatges no es distingeix, els testimonis presencials asseguren que els integrants de la brigada de neteja anaven encaputxats. El comunicat de Gd'A ho corrobora: “Som una agrupació municipalista plural [...] posicionada clarament en la llibertat d’expressió i pensament, els valors humans i el drets de tots els alellencs. No volem encaputxats als nostres carrers”. El vídeo, que ha tingut prop d’un miler de visualitzacions, va originar un agre debat entre veïns d’un i altre signe. 

Entre els unionistes ningú no reconeix haver-hi participat, però neguen que anessin amb el rostre tapat: “Són ciutadans exercint l’autogestió i tasques de neteja gratuïtament” davant “l’omissió de funcions” i “la complaença de l’Ajuntament i la Policia Local”, amb “un buff al coll i un barret al cap per no passar fred”. Per esvair qualsevol dubte, un grup de veïns ja ha anunciat que s’afegirà a la iniciativa “a cara descoberta, a plena llum del dia i amb DNI a la boca per si algú vol saber qui som”. 

Més benzina ultra 

El dia 20, el diari digital El Catalán.es, afí a Societat Civil Catalana, publicava un vídeo de 12 segons amb el títol de La resistencia limpia Alella de símbolos de exclusión en què es mostra com es retira amb una perxa una estelada d'un dels fanals de la plaça dels Germans Lleonart. L'eina utilitzada per fer-la caure és la mateixa que apareix en una altra gravació d'un minut de durada difosa el dia 22 a través d'un perfil de Twitter en què es veu com s'arrenquen sengles estelades a la plaça d'Antoni Pujadas i a la plaça de l'Ajuntament, i una tercera al passeig marítim del Masnou.   

El dia 22, Dolça Catalunya hi tornava: Els veïns d’Alella netegen la vila de propaganda separatista. El cos de la notícia és el mateix del dia 8 i únicament afegeix un paràgraf en el qual s’explica que “el passat divendres els veïns d’Alella van decidir que su pueblo no es del alcalde Francisco, sino de todos, y descontaminaron su pueblo de propaganda separatista. Adiós pancartas, cubanas [en al·lusió a les banderes estelades], plásticos y demás faramalla nacionalista”. 

La informació és acollida amb crits de “¡¡¡Bravo Alella!!!”: “Que se enteren que en Tabarnia se les está acabando donde poner sus cagadas y sus mierdas”. Dolça Resistencia apunta que “el grupo de Alella es uno de los mas eficaces” i Miguel Martínez ho broda: “Contra las pegatinas, panfletos y demás propaganda, acción directa. A ver quién puede más: ellos los ponen y nosotros con mucho menor esfuerzo DESTRUIMOS”

Ahir diumenge, una colla d'unionistes va tornar a actuar. Encegats pel color groc, aquest cop van arrencar les cintes reflectores que durant la nit alerten els conductors de la presència de pals de la companyia telefònica en un dels laterals del carrer d'accés a Mas Coll.  

Davant d'aquest clima d'hostigament i provocació, les entitats sobiranistes han recordat als seus afiliats que defugin la confrontació i acceptin la dissidència sempre que es faci pacíficament i amb respecte. Res a veure, doncs, amb el titular d’OK Diario del dia 25 en què s’assegurava que “los CDR de la CUP se organizan para ‘cazar’ a los constitucionalistas que quitan lazos y esteladas”. El portal espanyolista citava expressament el cas d’Alella i vinculava el comitè a “los antisistema de la CUP que lo apadrinan en este pueblo”. 

Crida a la calma 

L’alcalde reconeix que “seria òptim que no hi hagués tensió”. Considera que “es tracta d’un exercici de lliure expressió canalitzat a través de l’espai públic”, però observa “diferències entre la reivindicació republicana, d’afirmació en positiu, i la dels unionistes, en negatiu, consistent a coartar, censurar, silenciar o eliminar la de l’adversari”. 

Francisco admet que “els intervals d’actuació dels dos grups cada cop són més curts”, la qual cosa incrementa les probabilitats de coincidir en el temps i en l’espai. Des de fa unes setmanes, la Policia Local té instruccions d’identificar tothom, sense que d’això se n’hagi de derivar necessàriament cap sanció administrativa. 

“Per desescalar el conflicte”, l’alcalde ha suggerit als independentistes “vies alternatives d’expressió” que no impliquin la politització de l’espai públic, com ara reforçar els llaços grocs en la indumentària personal o les façanes d’habitatges particulars. Per la seva part, alguns veïns han començat a marcar els bitllets amb llaços i proclames a favor de la llibertat dels presos. L’alcalde va aprofitar la presència de simpatitzants espanyolistes en la sessió del ple de l’Ajuntament de la setmana passada per compartir amb ells aquesta reflexió i convidar-los a vehicular públicament el seu posicionament sense sostraure el material de qui pensa diferent. 

Comissió de treball rebutjada 

El ple del 25 de gener va tractar, precisament, una moció de Gd’A “per a la protecció de la llibertat d’expressió i a la lliure manifestació pacífica de tota la ciutadania a l’espai públic” en què es proposava la creació urgent d’una comissió de treball en què hi poguessin estar presents els grups municipals, “l’ANC i altres grups organitzats, així com membres del Consell de Poble i Barris” per tal de consensuar un “protocol d’actuació”. 

Tot i haver estat anunciada el dia 17, el contingut de la proposta no va ser presentada a la resta de grups fins a 3 dies abans del ple. L’alcalde considera que es tracta d’una “moció oportunista” que obeeix al “tacticisme” de Gd’A, que veu com una part del seu electorat no està d’acord amb el suport dels seus regidors al referèndum de l'1 d'octubre. ERC i PDeCAT van demanar-ne la retirada de l’ordre del dia per poder-la negociar amb calma, mentre que Alternativa per Alella-CUP va atacar-la frontalment i va proclamar que, a diferència de la dictadura franquista, “els carrers seran sempre nostres”.