El perquè de tot plegat: Alternativa per Alella - CUP

Alternativa per Alella - CUP es presentava a les eleccions a la recerca d’un regidor per fer bo el seu lema: un peu a l’Ajuntament i l’altre al carrer. Al final, els cupaires s’han passat de frenada i els han sobrat 100 vots. N’han sumat un total de 396, la qual cosa els converteix en la quarta força política amb poc més del 9% del vot emès. 

La candidatura va estar per sobre de la mitja als col·legis electorals de l’Escola Fabra (11%), el poliesportiu (10,6%) i el torrent de Vallbona (9,8%), però va punxar a la Gavina (5,6%). “Una de dos: o al centre del poble ens han votat massa, o als barris de mar ens han votat poc”, deien en broma els seus simpatitzants. 

Alella, un poble d’esquerres? 

Això que els ha passat als xicots de la CUP posa de manifest la coexistència a Alella de tres patrons ideològics diferents, englobats en quatre districtes electorals. 

En aquesta taula trobareu el percentatge de vot obtingut el 24M a cada col·legi electoral. Hem destacat en color verd el

millor resultat de cadascuna de les candidatures i, en vermell, el pitjor.

A efectes censals, Alella es divideix en quatre seccions que coincideixen amb els punts de votació: l’Escola Fabra, el poliesportiu, l’edifici de la Gavina i les dependències de Serveis Socials al torrent de Vallbona. Els dos primers districtes es comporten sempre de forma similar, amb un predomini clar del vot d’esquerres -la suma de PSC, ERC i CUP és del 67% al Fabra i del 70% al poliesportiu- i sobiranista -CiU, ERC i CUP aconsegueixen el 72% al pavelló i el 75% a les escoles. En aquests barris (nucli antic, Can Vera, Eixample, Verge de la Mercè, la Serota i Nova Alella-Cal Baró) és on les opcions de dretes i espanyolistes obtenen menys suports.

A l’altre plat de la balança hi trobem els barris de mar: el Canonge, Can Sors, la Gaietana, Montals, la Solaia, la Soleia, la Serreta i Can Teixidor. A la Gavina és on les esquerres i les forces sobiranistes recullen els seus pitjors resultats (56,7% i 62,7%, respectivament) i on el PP i Gd’A aconsegueixen els seus millors registres. 

De ben segur, en la conformació de cadascun dels comportaments influeixen variables d’ordre socioeconòmic, però també d’altres factors com el temps i el grau d’arrelament a la població, la coneixença dels candidats o el coneixement del municipi. 

En les eleccions municipals les diferències entre aquests dos comportament col·lectius se suavitzen respecte d’altres tipus convocatòries gràcies a l’ampli consens ciutadà que suscita la candidatura d’Andreu Francisco. Ja hem parlat a bastament en altres ocasions d’aquest fenomen i de com ha sabut concitar el suport majoritari de la població, contribuint així a reduir les diferències ideològiques entre els diversos nuclis residencials. 

En un estadi intermedi trobem els barris de muntanya (Can Magarola, Alella Parc, Vallbona, El Solell, Mas Coll i Can Comulada), que esbossen una pauta més matisada, a mig camí entre els altres dos models. 

Per finalitzar aquesta anàlisi assenyalarem que les forces d’esquerres responen al mateix esquema d’implantació -totes tres són fortes al centre i febles als barris de mar-, mentre que el de les dretes no és del tot uniforme: la trencadissa entre Convergència (CiU) i Unió (UMdC) n’altera la norma. I una altra dada curiosa: com passa amb ERC i la CUP, allí on el PP és més fort, també ho és Gd’A. 

CUP i prou 

Tornant al tema de capçalera, direm que analitzar les raons de l’èxit d’Alternativa per Alella - CUP a escala local resulta complex. Hi poden haver ajudat les ganes de frescor i renovació, el programa polític, el corriment ideològic cap al centre d’ERC-Sumem per Alella o el cansament de tenir el mateix alcalde durant dotze anys. Hi ha qui atribueix bona part del mèrit a la marca electoral, que darrerament es cotitza a l’alça. 

Un exemple. A l’hora de l’escrutini i davant de les dificultats de comprensió entre els apoderats per discernir entre Alella Primer, Gent d’Alella i Alternativa per Alella algú va demanar: 

- “Però vosaltres no sou la CUP? Doncs digueu-vos CUP i prou!” 

No era el moment d’explicar que ells s’estimen tant o més dir-se Alternativa, perquè creuen que el funcionament assembleari pot incorporar al projecte gent d’altres sensibilitats i perquè veritablement pensen que poden oferir un model alternatiu en diversos àmbits de l’activitat municipal, i de la vida al poble. 

Lluny de l’estereotip, no he sabut detectar una predilecció especial entre els joves, sinó més aviat entre algunes persones adultes amb una gran capacitat crítica que, de ben segur, demanaran de ser correspostes amb molta exigència. 

La nit electoral, els membres de l’assemblea local estaven veritablement satisfets pel seu resultat i pel resultat dels altres: les dretes reculen i la seva representació no ha impedit el creixement d’ERC-Sumem per Alella, ni la seva majoria absoluta. Ells també havien fet les seves porres i, optimistes de mena com són, hi va haver qui es va obnubilar.

Millor a poc a poc i amb bona lletra.