Canvi, quin canvi?

A l'Estat espanyol, el funcionament de la democràcia representativa estableix legislatures de quatre anys de durada, de manera que qualsevol cita amb les urnes esdevé una oportunitat de canvi per als electors. Especialment en l'àmbit local, on els mandats esgoten sempre la durada prevista i no es contempla -a diferència d'altres comicis- cap possibilitat d'avançament electoral. 

A Alella, Andreu Francisco porta 12 anys governant. A ulls d'algunes persones això és motiu suficient per demanar-ne el relleu. És una exigència perfectament lícita. Però és també coherent amb qui la predica? I encara més: és factible amb l'oferta electoral que hi ha al mercat? 

Limitació de mandats

Arran de la crisi social i política dels darrers anys, són moltes les veus que plantegen una ruptura amb el règim del 78, el sistema sorgit de la transició franquista. Entre el catàleg de reformes proposades -per exemple, pel moviment del 15M- hi ha la limitació de mandats dels càrrecs electes amb l'objectiu d'evitar el cesarisme, el nepotisme, la corrupció i la professionalització de la política, entre d'altres. 

A Alella, la necessitat o la conveniència d'un canvi de rumb o de persones al capdavant de la política municipal no és una demanda social acreditada, almenys aparentment. A diferència de moltes poblacions de l'entorn, la paraula canvi no apareix en cap dels cartells de campanya. Però que no s'hagi fet explícit al carrer, no significa que aquest desig no existeixi en algunes candidatures, com ha quedat palès a les xarxes socials. 

A nivell nacional, la CUP limita a una sola legislatura l'estada dels seus diputats al Parlament i a nivell municipal fixa un període màxim de dos mandats consecutius. A escala local, Alternativa per Alella - CUP adverteix del risc que s'arribi a confondre la institució amb el partit que la governa. També Unió Municipal de Catalunya (UMdC) estima "suficient per salut democràtica" limitar a 8 anys la presència a l'Ajuntament. Més maquiavèl·lica es mostra Gd'A. En el seu programa electoral, l'agrupació d'electors proposa "la limitació de l'alcalde o alcaldessa a acceptar un màxim de dos mandats". La pregunta és: i els regidors i regidores? 

CiU i Gd'A es moren de ganes d'assaltar l'alcaldia -de fet, els convergents presenten Cristina Xatart com "la teva alcaldessa"-, però han de ser curosos amb els arguments que utilitzen: si Francisco fa 12 anys que remena les cireres, les seves caps de llista ja fa 8 anys que escalfen cadira. A Francisco, Xatart i Marzo només els separa un mandat, i una diferència de pes: el primer pot lluir una obra de govern que les altres no tenen. Xatart encara pot presumir d'haver governat un any i escaig, i d'haver acomplert -segons ella- el 70% del seu programa. En canvi, Mercè Marzo té l'historial en blanc. 

Francisco, fins quan? 

En el passat, Francisco s'havia manifestat en alguna ocasió sobre quina podria ser la durada de la seva dedicació al poble. Defensava aleshores el model francès: un mandat de sis anys, limitat a una reelecció. I fonamentava aquest parer en la lentitud del procediment administratiu per veure realitzats determinats projectes, especialment els vinculats a l'obra pública. 

Des de l'any passat, però, sabem que Francisco vol repetir. Resta pendent la construcció del Casal i la biblioteca, dues promeses electorals de 2011 que la crisi econòmica no ha permès d'executar ni en la forma ni en els terminis inicialment previstos. Hi ha també en joc el futur de la torre del Governador, i alguna coseta més. Tanmateix, plana la sensació que Francisco es torna postular com a alcaldable perquè el partit al qual pertany no li ha ofert, malgrat els mèrits, cap càrrec orgànic o institucional fora del municipi. Tal vegada si Junqueras hagués donat un cop de mà Artur Mas, o si el procés constituent estigués ja en marxa... Qui sap. 

Hi ha una altra variable a tenir en compte, i és la manca d'un delfí polític dins les files republicanes. Podria haver-ho estat Marc Almendro i, de cara al futur, pot ser-ho Teresa Vilaró. 

Alella, fossilitzada 

L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) té publicat un estudi sobre la Presència i permanència als càrrecs a les institucions catalanes d'homes i dones des de 1977 fins avui. Pel que fa als ajuntaments, les dades mostren que el 57% dels regidors pleguen després de completar un cicle de quatre anys. Pel que fa a la resta, el 23,2% s'hi estan dos mandats (8 anys), el 10,2% se n'hi estan tres (12 anys) i el 9,2% se n'hi passen quatre o més.

Per partits, a nivell català, ERC era fins ara el partit més jove: el 80% dels seus regidors portaven dos mandats o menys. No és el cas d'Alella. 

L'alcalde, Andreu Francisco, va ser escollit per primer cop el 2003. Però no és l'únic. L'actual regidora de Serveis Urbans, Anna Fernández, fa 16 anys que està vinculada a l'Ajuntament. El 1999 i el 2003 va obtenir l'acta com a regidora pel PP. L'ulterior pacte amb ERC+La Garnatxa per salvar la vall de Rials va motivar el seu cessament per part de la direcció del partit. Des de llavors Fernández va desenvolupar la funció de coordinadora de l'àrea de Serveis Urbans, en qualitat de càrrec de confiança, fins a l'any 2011, en què fou escollida com a independent dins la llista d'ERC-Sumem per Alella. 

Amb 8 anys de dedicació a l'Ajuntament trobem les caps de llista de CiU i Gd'A, Cristina Xatart i Mercè Marzo, respectivament, i Isabel Nonell (ERC-Sumem per Alella). 

Un total de cinc regidors més opten a un segon mandat. Són Glòria Mans (PSC), Josep Bardés (Gd'A) i Fede Salas, Teresa Vilaró i Marc Almendro (ERC-Sumem per Alella). 

Casos a part són els de Benjamí Izquierdo (UMdC) i d'Annerose Bloss (PP). Izquierdo va ser escollit regidor el 2011 com a independent en la llista de CiU, càrrec que va ostentar fins a mitjan 2014, quan va dimitir adduint motius professionals. Annerose Bloss, al seu torn, va ocupar durant tres anys (2004-2007) el lloc deixat en les files populars per Anna Fernández quan aquesta va ser cessada, de manera que l'un i l'altra es postulen ara per a un segon mandat. 

Permanència dels regidors/es per partits polítics a Alella

Comptat i debatut, les úniques persones que es presenten per primer cop a unes eleccions a Alella amb possibilitats de sortir escollides són Oriol Font, candidat d'Alternativa per Alella - CUP, Anna Alfaro i Laura Ribalaiga, les quals ocupen els números 3 i 6, respectivament, de la llista d'ERC-Sumem per Alella. 

En altres paraules, a Alella el temps de permanència en els càrrecs no té res a veure amb la mitjana catalana: aquí, el 15,3% opta a un quart mandat; el 23,1% a un tercer; el 38,5% al segon, i només el 23,1% es presenta per primer cop.