El perquè de tot plegat: Convergència i Unió

Per si algú en dubtava, el recompte dels 100 primers vots de qualsevol dels col·legis electorals va ser premonitori: Convergència s’ensorraria i Unió moriria matant. Al final, un regidor i poc menys del 12% dels sufragis per als convergents, i només 92 vots per als democristians. 

Davant l’abassegadora victòria d’ERC-Sumem per Alella, els apoderats de CiU estaven atònits: “No ens ho esperàvem” (Joan Roca dixit). Al col·legi electoral del Torrent de Vallbona hi havia el líder d’Unió Municipal de Catalunya (UMdC), Benjamí Izquierdo, que va encaixar el cop amb una enteresa esbalaïdora: “no traurem cap regidor, però hem acomplert el nostre objectiu”. I l’objectiu primordial era enfonsar CiU; així que un cop acabat l’escrutini familiars i membres d’Unió se’n van anar xino-xano a destapar unes ampolles de cava.

I mentre això s’esdevenia, al Museu dels Àngels la cúpula convergent vetllava les despulles -políticament parlant- de Cristina Xatart. L’alcaldessa nonata va presentar, la mateixa nit del 24M, la seva dimissió irrevocable. En el seu lloc deixa el segon de bord, Esteve Garcia-Ossorio. 

Però com hem arribat fins aquí? El problema és multicausal i, en alguns aspectes, congènit. Anem, doncs, a les qüestions de fons.

Tradició caïnita

Mentre CiU va ser la drecera més directa a l’alcaldia, a les juntes de govern es movien cadires i els ganivets volaven a cada mandat: de vegades era a l’inici, de vegades al final, i altres cops a mig fer. Ocupats en intrigues palatines, els progressos municipals van ser minsos. I sinó que l’hi demanin a l’Antoni Caralps. Tan decebut va quedar dels seus companys de viatge -ells, que el van anar a buscar al seu despatx de Can Ruti perquè els tragués del pou amb l'excusa que compliria el somni de la seva vida: “ser alcalde del meu poble”- que al cap d’uns anys va crear el seu propi partit, la Lliga Social d'Alella, amb l’única finalitat de prendre’s la revenja. “Jo només em presento -va dir en el debat electoral de l’any 2003- per impedir que aquest senyor [en al·lusió al candidat de CiU] sigui alcalde”. I a fe de Déu que ho va aconseguir. 

Doncs resumint-ho molt, ara ha tornat a passar una cosa semblant però encara més grossa perquè l’adversari polític a vèncer tenia més múscul, i perquè la federació nacionalista guardava molts cadàvers a l’armari que esperaven, pacients, l’oportunitat de preparar per a Xatart aquell plat que se serveix fred. Entre ells hi havia la plana major d’Unió, i alguns convergents. Els voleu conèixer?

Aversió a Unió

Malgrat no haver amagat mai la seva aversió pels democristians, Xatart va iniciar la seva singladura sota la tutela de Carmen Tort Martorell. Va ser el 2007. Pocs mesos abans de les eleccions, la baronessa o la condesita -com la sobrenomenaven els seus detractors, per ser descendent del Baró de Ribelles- va desplaçar a la candidata oficial proclamada per CDC, Glòria Riera. Això va provocar un cisma: la direcció de CDC d'Alella va abandonar la llista i els seus membres van fer campanya activa en contra seu. Tots, llevat d'un parell: una jove Cristina Xatart i el veterà regidor i expresident de la secció local de CDC Francesc Reverter, un tros de pa sempre sol·lícit. Aquesta deslleialtat li costarà a Xatart el favor dels seus excompanys, que no l'hi perdonaran. 

Durant aquell mandat, CiU repeteix a l'oposició amb tres regidors: Tort, que exerceix de portaveu; Xatart i Reverter. A mida que passa el temps, les diferències s'aguditzen i a meitat de trajecte Tort llança la tovallola. Xatart esdevé, de facto, la líder del grup municipal. Aquesta forma de procedir li reportarà nous enemics, ara dins d'Unió. 

Ball de bastons 

Paral·lelament a aquests esdeveniments, Xatart recompon la secció local de CDC. Al principi es recolza en Miquel Minguell, per a més endavant situar-hi gent de la seva confiança com Jordi Bofill. Amb Minguell, Xatart viurà l'organització de la consulta ciutadana per la independència de 2010, però acabaran partint peres a mitjan 2012. Després d'un breu interregne amb Reverter al capdavant, a la nova executiva presidida per Bofill el novembre de 2013 s'hi atansaran altres persones del poble, però acabaran sent relegades per l'entrada de dos aventurers d'última hora: Garcia-Ossorio i Sònia Blasco. 

I mentre això s'esdevenia a nivell intern, de portes enfora seguia la pugna amb Unió. A desgrat seu, Xatart inicia el mandat 2011-2014 com a regidora a l'oposició amb dos companys més: Benjamí Izquierdo i l'escriptor Vicenç Llorca. Inicialment, Izquierdo no és pròpiament d'Unió, però l'hi fan fer-se per cobrir la quota. Ben aviat, però, Xatart el crida a l'ordre pel seu acostament a ERC-Sumem per Alella, i en demana el seu cap. Tot just havien passat tres mesos i ja "anava per lliure i feia més reunions al despatx de l'alcalde que amb nosaltres". Finalment, Izquierdo va renunciar a l'acta adduint motius professionals i Convergència va pactar la seva entrada al govern municipal. L'acord amb l'alcalde, Andreu Francisco, es va fer d'esquena als seus socis i, a la pràctica, va deixar Unió sense representació al consistori, ja que la vacant deixada per Izquierdo va ser coberta per Rosa Rubio. 

Rubio, l'stopper 

Eliminat Izquierdo, Xatart pretenia donar entrada a Jordi Bofill. Per això calia fer córrer la llista fins al número sis. El quart, Lluís Roca, renuncia; però no pas la cinquena, Rosa Rubio, que s'hi interposa. Diguem-ho tot: Rubio és parella de Minguell, l'expresident local de CDC enemistat amb Xatart, i treballa a la Generalitat en matèria d'habitatge, de manera que se sent capacitada i legitimada per assumir aquesta regidoria a l'Ajuntament. 

Tanta insolència, Xatart l'hi farà pagar sotmetent-la, segons la mateixa afectada, "a un règim d'apartheid". Durant l'any i escaig que Convergència ha estat a govern, Rubio ha cercat empara en els regidors d'ERC-Sumem per Alella fins al punt de declarar, en una entrevista a la revista Alella, que ella es devia a l'alcalde i que se sentia una persona independentista i d'esquerres. 

Amb aquests antecedents, CDC i UDC escenifiquen el mes d'abril una negociació a l'entorn de la candidatura que hauria de concórrer als comicis del 24M. Però tot és pur teatre. Segons fonts democristianes, hi postulen el tàndem Izquierdo-Rubio i demanen per a ells els llocs número 2 i 5. Convergència veta els dos noms -i encara un tercer: Jordi Prats- i únicament ofereix places del 5 en avall. A més, els convergents exigeixen que els militants d'Unió facin "una aportació a fons perdut de 2.500 euros per barba".

En aquest punt, les converses es trenquen. Fa temps que Convergència ha pres la decisió de presentar-se en solitari, i Unió sap que no té res a fer. O potser sí: in extremis, els democristians presenten davant la Junta Electoral la seva inscripció sota el paraigües d’UMdC, la marca blanca d’UDC. La maniobra agafa desprevinguts els convergents la vetlla abans de la seva presentació en societat. CDC no té marca blanca i reté el nom de la federació. 

Garcia-Ossorio, càrrec de confiança 

El pacte de CiU amb ERC va ser una aposta personal de Xatart. L'acord s'inscrivia en una lògica nacional per reforçar l'aliança sobiranista davant del repte del 9N i les conseqüències que se'n podien derivar, però era molt qüestionable des del punt de vista de l'interès partidista: què en treia CiU i, sobretot, a què renunciava ERC? No res. ERC i el PSC van conservar intactes les seves atribucions i Xatart va assumir la primera tinença d'alcaldia i una regidoria creada ad hoc per a l'ocasió: Promoció d'Alella. Vicenç Llorca, veient que la guerra no anava amb ell, se'n va rentar les mans, i de Rosa Rubio ja hem dit el què.

I ara ve la part més lletja de totes: per donar un cop de mà a la nova regidoria, Xatart va vincular professionalment Garcia-Ossorio com a assessor a l'Ajuntament, dedicació per la qual aquest hauria girat diverses factures mensuals que ascendirien a un import global proper als 18.000 euros. Ningú no sap l'objecte d'aquestes feines, la naturalesa dels treballs o els resultats de les seves gestions, per bé que coincideixen en el temps amb la presentació de la nova marca enoturística Alella, la vinya de Barcelona; el desembarcament del misteriós Diari d'Alella, i la divulgació en campanya electoral de la proposta d'ampliació del mercat municipal per part de CiU. 

Una olla a pressió 

Com és d'imaginar, les turbulències al sí de CiU van afectar el clima de treball i confiança de l'equip de govern. Els testimonis parlen d'un final de mandat convuls, amb molts regidors demanant l'hora, incòmodes amb la situació creada per la contractació de Garcia-Ossorio i el tracte personal entre Xatart i Rubio. A les juntes de govern la tensió entre elles es podia tallar amb un ganivet. L'endemà de fer-se publica la llista d'UMdC, la portaveu convergent va deixar Rubio sense despatx, va anunciar la seva expulsió del grup municipal i va demanar a l'alcalde que la destituís. Francisco se'n va estar, a només dues setmanes de les eleccions, d'obrir cap crisi en considerar que es tractava d'un afer intern de la federació. 

Més d'un protagonista va plorar la nit electoral. També entre els guanyadors, fruit dels nervis acumulats: "Ja era hora. Ens ho mereixíem. Ningú no ens ha regalat res". 

Expectatives electorals esbiaixades

La patacada electoral de CiU ha estat espectacular, oimés després que la federació s'havia imposat en les últimes europees de 2014 amb el 32% dels vots. De fet, Xatart n'estava ben cofoia perquè estava fermament convençuda que Francisco havia pactat amb ella només perquè ERC pogués guanyar les eleccions al parlament europeu i no se n'havia sortit. 

A escala local, el Diari d'Alella va publicar dues setmanes abans del 24M una presumpta enquesta encarregada per la federació que apuntava un empat tècnic entre CiU i ERC. Els de la CUP van fer-ne escarni amb un còmic. Ja vam dir aleshores que la caiguda seria duríssima. Tres dies abans dels comicis, Xatart reconeixia que la projecció potser era un pèl agosarada: "crec que ERC en pot treure cinc, i nosaltres quatre". Aquest escenari deixava la porta oberta a un relleu al capdavant de l'alcaldia, amb el suport de Gd'A i qui sap si també del PP. 

Els convergents basaven aquest càlcul electoral en dues premisses: el desgast d'ERC i l'aposta inequívocament sobiranista de CDC. Es veien forts després d'haver expulsat Unió. "Els hem fotut una patada al cul", deien. Però aquesta no era la percepció de la majoria dels electors, que va interpretar la ruptura no com un acte de determinació, sinó com un problema de personalismes i un símptoma de feblesa i d'incapacitat per entendre's. I si tan segurs n'estaven, per què no transmetien aquest missatge? "No cal, la gent ja ho sap". I mentrestant, els d'Unió anaven malparlant a tothom qui els volgués escoltar.

Els seus pronòstics tampoc es van complir. El dia d'inici de la campanya, Minguell confiava a obtenir un parell de regidors i poder jubilar l'alcalde, però a l'hora de la veritat tot ha estat molt diferent. En relació a quatre anys enrere, CiU ha perdut la meitat dels vots i ha passat de tres regidors a un de sol. L'escissió d'Unió ha fet més fonda la ferida. Amb 23 vots més, CiU hauria retingut el segon regidor. Hauria evitat això la dimissió de Xatart? 

Xatart, l'única a dimitir? 

Tan bon punt es va conèixer l'abast de la derrota, la candidata de CiU va anunciar a la revista Alella la seva dimissió: "un ha de saber quan comença i quan acaba el seu cicle; el meu ha acabat avui". De retop, la victòria d'ERC al Maresme deixa Xatart fora del Consell Comarcal, on treballava com a assessora de l'àrea de Benestar Social i Educació com a càrrec de confiança del seu partit des de 2012. 

Amb la seva renúncia, l'acta de regidor passa a mans de Garcia-Ossorio. Tractant-se del cap de campanya oficialment designat, no hauria també de plegar ell? L'estratègia comunicativa ha estat nefasta. La campanya s'ha fet pensant en una ciutat i no en un poble: freda, distant i unidireccional, amb un puntet de supèrbia -recordeu el lema, la teva alcaldessa- i un toc d'agressivitat derivada de l'ús reiterat del vocatiu -#TuAlella- i de l'imperatiu -Vota CiU- a Facebook i Twitter.

Instal·lat el quarter general al Museu dels Àngels, una mena de búnquer del que no han sortit gaire, els convergents han menystingut tots els inputs que arribaven a través de les xarxes socials. L'abast dels seus posts era limitadíssim, com el nombre de likes. Per contra, almenys tres blocaires -Al Fenici, Estrella Esteve i un servidor- han seguit la campanya de forma activa. Aquests dies els seus articles han registrat milers de lectures, potser massa com per ignorar-los sistemàticament. A diferència dels seus rivals, Xatart va refusar de respondre el qüestionari que un d'ells va traslladar a tots els candidats, contribuint a adobar la seva fama de persona tibada.

Ni tan sols un trist fulletó a les bústies. "Nosaltres ho hem basat tot en la cartelleria i la publicitat al Diari d'Alella". L'aparició d'aquest mitjà ha contribuït a enrarir el clima de campanya i ha acabat provocant un efecte bumerang que s'ha girat en contra de CiU. Mancat de credibilitat, resta la incògnita de saber si se seguirà editant en el futur, ja que la seva viabilitat econòmica depèn en bona part de les insercions publicitàries que realitza el número 4 de la llista de CiU, Xavier Torrents. 

Desgavell a la xarxa 

CiU va començar la campanya al Facebook abans que ningú, el 19 de gener: "Presento un acord amb els ciutadans d'Alella. Un full de ruta fruit de l’experiència i la innovació, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre poble". I jo presento -va dir Andreu Francisco- que a alguns la campanya se'ls farà molt llarga". Com l'estratègia, també la gestió comunicativa a les xarxes ha deixat molt a desitjar. En aquests moments, Xatart encara té actiu el seu bloc de campanya de l'any 2011 i un compte de Twitter que va deixar de piular també llavors, la qual cosa contrasta amb la situació actual. 

En aquests moments, els comptes de Twitter i Instragram oberts amb finalitats electorals a nom de la candidata ja han estat clausurats. A més del perfil de CiU a Facebook, en actiu des de 2013, la candidatura va crear un web de campanya amb el nom de l'alcaldable que ara, just després de la desfeta, també ha estat eliminat. Els enllaços del Facebook al web estan trencats, però els seus continguts segueixen sent visibles des de la pàgina web del partit a nivell nacional. 

L'administració del Facebook no ha estat exempta de certa controvèrsia. La campanya va començar amb acusacions de censura davant de determinats comentaris dels lectors, i ha acabat amb peticions de dimissió a Garcia-Ossorio i altres consideracions que han estat respostes sorprenentment en castellà per part de l'administrador. 

Refundació i travessa del desert

Convergència enceta ara "un procés de profunda reflexió" que requerirà la seva refundació també a nivell local. S'equivocarà, però, qui pensi que cal llegir els resultats exclusivament "en clau nacional" i que "es tracta d'una tendència general". 

Hi ha temps per fer-ho, però hi seran les persones?