Entre els cartells i el Facebook, el factor humà

La mitjanit de dijous va començar oficialment la campanya a les eleccions municipals del pròxim 24 de maig, tot i que, a la pràctica, fa mesos que hi estem immersos. Només cal veure la quantitat d'obres públiques que hi ha en marxa. "Els mandats municipals haurien de durar un any, i no pas quatre", em deia dies enrere un veí, sorneguer, que no perd l'esperança que li arreglin la vorera abans d'anar a votar. "Així aconseguiríem que el poble estigués sempre com una patena". 

La gent no és ruca i als polítics se'ls veu el llautó. Tanta efervescència concentrada a darrera hora pot resultar obscena, però té disculpa. Els ciutadans acostumem a ser indulgents si les inversions són adients i les millores, ostensibles. En aquest escenari, el partit que comanda i monopolitza l'acció de govern parteix sempre amb avantatge respecte de la resta de competidors. 

Per si hi havia cap dubte, Andreu Francisco s'ha encarregat de recordar els seus aliats qui duu el timó i qui frega la coberta. L'alcalde ha fet explícit, negre sobre blanc, que l'any 2014 els sis electes d'ERC-Sumem per Alella van gestionar més del 92% del pressupost municipal; la regidora del PSC en va administrar el 7%, i els tres regidors de CiU es van haver de conformar amb el 0,9% restant. Zasca! 

Malgrat aquesta plantofada, socialistes i convergents encara se situen, d'entrada, un esglaó per damunt de la resta. Com ERC-Sumem per Alella, tots dos poden lluir obra de govern pròpia. No fa gaire, la candidata de CiU, Cristina Xatart, afirmava en una entrevista que en un any i mig havia acomplert el 70% del seu programa! A més, tots dos han comptat, com els seus socis republicans, amb sengles persones alliberades amb càrrec al pressupost municipal per redoblar la seva projecció. 

Des del punt de vista de la profusió i la qualitat del material campanya (fulletons, cartells i banderoles), no hi ha dubte que ERC, PSC i CiU són -per aquest ordre- els qui més recursos hi han abocat, parcialment subministrats pels respectius aparells. De la resta d'opcions, només Gd'A ha pogut fer un esforç propagandístic similar: l'agrupació independent no ha descuidat cap cruïlla transitada sense la corresponent pancarta, i ha produït més d'un centenar de cartells nous sobre prolipropilé que s'afegeixen a d'altres que ja van ser utilitzats el 2011. A un cost unitari de 16 euros -són dades facilitades per la mateixa Mercè Marzo-, és una bona picossada. Segons fa constar al seu web, Gd'A necessita "20.000 euros per competir amb la maquinària dels partits polítics tradicionals". Entre d'altres, en aquests moments l'agrupació té obert un crowfounding amb l'objectiu de recol·lectar un miler d'euros. 

L'escassetat de mitjans és fa palesa en el cas d'Unió Municipal de Catalunya i d'Alternativa per Alella - CUP. Ells, ni gaires cartells, ni de gran format: 50 plafons per als primers i 30 per als segons. Els democratacristians n'han fet dos de diferents: un model amb el retrat del cap de llista i un altre amb una imatge de grup. Els cupaires han optat per la mateixa fórmula, però en una sola làmina: a la part superior apareix una fotografia col·lectiva i, a sota, una dels tres primers membres de la candidatura. 

Els amics de FB 

Per primera vegada, la campanya es juga també a les xarxes socials. Encertar els missatges i dosificar els impactes no sempre és fàcil. "A alguns se'ls farà extremadament llarga", va advertir Francisco en veure l'efusió sobtada d'alguns dels seus contrincants. 

CiU, amb 627 seguidors, i ERC-Sumem per Alella, amb 514, són les candidatures amb més recorregut, ja que van obrir els seus comptes de Facebook el 23 i el 24 d'octubre de 2012, respectivament. El desembre de 2014 s'hi va afegir Gd'A, que aplega 271 seguidors. Els murs de totes tres formacions són una crònica excel·lent de l'activitat municipal dels darrers anys, però no són les úniques. 

Les eleccions del 24 de maig han motivat la reconversió de la pàgina del PSC i l'aparició d'altres de nova fornada. El socialistes han fet una cosa curiosa: d'una banda, han esborrat del mur tota la cronologia anterior al 2 maig de 2015, i han replicat, a partir de llavors, els continguts publicats per la seva marca blanca: Alella primer. Sota aquesta denominació, el col·lectiu que dóna suport a la regidora Glòria Mans va obrir un perfil propi el passat 23 de febrer. En aquest moment, Alella primer ha captat 132 seguidors i el PSC conserva els 369 que tenia antigament. 

Entre les incorporacions d'última hora hi trobem Unió Municipal, activa des del 25 d'abril; Alternativa per Alella - CUP, des del 2 de maig, i el Partit Popular, des del dia 3. En general, l'obertura de pàgines respon a la necessitat de comunicar els debuts respectius en l'escena política local; llevat del PP, que ho va fer per donar la notícia que Annerose Bloss substituïa Javier Berzosa com a cap de llista. De totes elles, l'única que manté un bon ritme de publicació de posts és la d'Alternativa per Alella - CUP, a raó d'un o dos cada dia. 

Del nombre de seguidors de cada pàgina no se'n pot fer cap extrapolació demoscòpica amb finalitat electoral, ja que hi abunden els tafaners i les persones empadronades fora del municipi. Tanmateix, es tracta d'un indicador més o menys relatiu del grau de coneixement de l'existència de cada projecte polític, i de l'interès que suscita. 

El factor humà 

Afortunadament, a més de les ideologies i de les propostes concretes, als pobles es tenen en compte tant o més altres valors com les persones i el seu tarannà. A Alella, el factor humà és decisiu: només així s'explica que faci 12 anys que ERC sigui la força més votada a les municipals i que CiU no aixequi cap. Ja hem glossat les aptituds i l'estratègia calculadora de l'alcalde en altres ocasions, així que avui no ho tornarem a repetir. Únicament ressenyarem que l'èxit o el fracàs de les opcions polítiques -cadascuna en base a les seves expectatives- dependrà en bona mesura de l'empatia i la química personal de les persones que les representen, atributs que sovint van lligats a altres trets individuals com la franquesa i la sociabilitat. 

Sobre això tampoc no existeix cap mecanisme científic de mesura. Solament tenim les amistats de Facebook de cadascun dels candidats. Francisco en té 2.720; Mans, 843; Oriol Font, 493, i Benjamí Izquierdo -que va activar el seu perfil el passat dia 5-, 110.