A aquestes alçades de la pel·lícula, tothom qui aspira a tenir un peu ficat a l'Ajuntament d'Alella els pròxims quatre anys ja s'ha presentat en societat. Per no ferir més susceptibilitats del compte, us oferim un repàs per ordre cronològic dels actes de campanya celebrats fins ara en dos articles. Aquí en teniu el primer.
De designacions públiques de candidats n'hi ha hagut dues, almenys que jo sàpiga: les d'Andreu Francisco, el 13 de juny de 2014 a Can Lleonart -heus ací la crònica-, i Glòria Mans, el passat 1 de març a Can Gaza, apadrinats per Joan Tardà i Miquel Iceta, respectivament.
De designacions públiques de candidats n'hi ha hagut dues, almenys que jo sàpiga: les d'Andreu Francisco, el 13 de juny de 2014 a Can Lleonart -heus ací la crònica-, i Glòria Mans, el passat 1 de març a Can Gaza, apadrinats per Joan Tardà i Miquel Iceta, respectivament.
Tanmateix, la primera candidatura a encetar l'activitat pròpiament electoral ha estat Alternativa per Alella - CUP. El col·lectiu va presentar les persones que li donen suport el passat 19 d'abril al pati de les antigues escoles Fabra. L'acte -del qual en podeu llegir una crònica aquí- va comptar amb la participació de l'activista Anna Gabriel, i va destacar per una posada en escena molt efectista: una gran estelada i un estenedor curull de samarretes acolorides guarnien la façana de l'edifici, a mode de decorat.
Convergència, a seques
La setmana següent va ser el torn de Convergència, divendres 24, i de Gent d'Alella, dissabte 25. Totes dues presentacions van tenir lloc en horari vespertí i van destacar, segons que expliquen, pels còctels i el refinament dels pica-pica. La fama de les croquetes de Gd'A és proverbial.
La presentació de Cristina Xatart va tenir lloc al jardí de Can Bregolat -escrit així, en català normatiu-, que ara és un lloc in: n'hi diuen El Museu dels àngels i hi ha plantades algunes carpes. Mercè Marzo va triar el pati de Can Cabús de Baix, que tampoc no està gens malament (cal pensar que el 15 de març els seus seguidors ja van escalfar motors amb una calçotada multitudinària a Can Gaza).
A l'hora de la prèdica, la candidata de Gd'A es va situar en un angle, sota una pèrgola molt cuca, amb la concurrència voltant-la en semicercle, asseguda en cadires folrades de color blanc. Micro en mà, Marzo va fúmer un rotllo considerable, insistint diverses vegades a sol·licitar la col·laboració econòmica dels assistents per sostenir la campanya. Xatart, en canvi, es va col·locar ben bé al mig de l'espai, amb la masia al fons. Seia en un tamboret de bar i duia pinganillo. Al seu costat hi havia un speaker -m'han dit que era "el de Titus"- que li formulava preguntes convingudes i ella les responia amb gran desimboltura. A l'horabaixa, totes dues -elles, o els seus assessors- van jugar amb la il·luminació nocturna dels respectius espais per crear una atmosfera minimalista, bressolada per actuacions musicals en viu.
La presentació dels convergents no va estar exempta de morbo. El dia abans, l'agrupació local d'Unió Democràtica va registrar davant la Junta Electoral una candidatura pròpia, separada de Convergència, amb el nom d'Unió Municipal de Catalunya. La maniobra sobtada dels seus exsocis no va deixar-los gaire temps de reacció, però se'n van sortir molt cavallerosament sense fer cap referència a la polèmica.
La 'compi' Annerose
El mateix dia que es feia pública la crisi entre Convergència i Unió, esclatava també la bomba al PP: el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, vetava la presència de Javier Berzosa al capdavant de la llista del partit a Alella. El motiu: la denúncia feta en alguns mitjans de comunicació per part del regidor que el ministre no li ha pagat una minuta -cap fortuna, però- que li deu com a advocat. A l'exclusió de la candidatura se suma també el seu arraconament mediàtic de les emissores de ràdio i televisió de l'àrea metropolitana en què participava com a tertulià, en representació del partit.
Així les coses, el 3 de maig el nou PP d'Alella -és a dir, les restes del que en queda- feia oficial la substitució de Berzosa per Annerose Bloss, i tres dies més tard era beneïda pel president comarcal, Diego Sánchez, i la diputada Dolors Montserrat en un acte íntim -gairebé clandestí- celebrat a Can Lleonart. Les fotos publicades al Facebook són reveladores. A la trobada hi van assistir una vintena de persones, entre les quals hi havia la regidora de Gd'A Mercè Marzo -de qui em meravella la seva capacitat de mimetisme- i l'exregidor popular Josep Maria Fiter.
En el comunicat oficial, Sánchez diu de Bloss -a qui les seves coreligionàries anomenen "la compi"- que "és la primera vegada que es presenta com a candidata", obviant que va ser regidora entre 2004 i 2007. I va ser-ho de la mateixa manera que ara: després que en aquella ocasió Josep Piqué tallés els caps dels regidors Jesús Conesa i Anna Fernández pel seu suport a ERC+La Garnatxa en la desclassificació del sòl industrial de Rials, i ella no tingués cap escrúpol a l'hora de reemplaçar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada