Divendres vam tenir a Alella, convidat per l'ANC, el director de Vilaweb, Vicent Partal, per parlar del seu últim treball -Desclassificat: 9-N- i del moment polític que viu el país. La majoria no n'és conscient, però "els catalans ja hem guanyat i Espanya ha perdut".
El llibre repassa a ritme de telefilm els onze mesos previs que van conduir a la "revolució democràtica del 9-N, com a preludi del 27-S". Partal és taxatiu: "el 9-N Espanya va deixar de ser estat a Catalunya i Catalunya va actuar com un estat". En contra de la definició clàssica formulada el 1580 per Jean Budin a Les six livres de la Republique, "ni va ser capaç d'imposar la llei en tot moment, ni a tot el territori": "la comunitat internacional en va ser testimoni i el 9N va canviar de bàndol perquè va quedar demostrada de la incapacitat de l'Estat espanyol per fer-se respectar".
"A Espanya -sosté el periodista-, la democràcia no importa perquè la llei sempre hi està per sobre, però això ens ho hem carregat i en aquests moments Espanya està noquejada sobre la lona. Almenys treguin vostès quatre tancs, però no poden fer-ho". Partal explica per què el Ministeri de l'Interior va desplaçar directament des de Madrid 500 efectius de la Policia Nacional poc abans del 9-N: "els efectius aquarterats a Calella havien d'assaltar el centre de telecomunicacions de la Generalitat on es feia el recompte, però la filtració deliberada dels serveis secrets britànics ho va impedir".
L'estabilitat, factor clau
Fins al dia abans el govern central va dir que no es votaria, i l'endemà dos milions i mig de persones van acudir a les urnes amb tota normalitat i amb la complicitat de les institucions i autoritats del país: Generalitat, ajuntaments i policia autonòmica. Davant del descrèdit de l'Estat, Catalunya es va mostrar al món com l'única que podia garantir l'estabilitat.
Recentment s'hi ha pronunciat el parlament danès, i ho ha fet de forma "categòrica" apel·lant a Catalunya i Espanya perquè resolguin el plet pacíficament, democràticament i en peu d'igualtat. "I en política internacional ja se sap que quan no pot parlar Alemanya, o bé parla Àustria o bé ho fa Dinamarca per boca seva", apunta Partal. Malgrat la guerra bruta, el periodista augura que en els pròxims mesos podrien fer-ho també altres països, sense que hi hagi cap necessitat aparent "perquè fins ara cap Estat s'havia manifestat a favor del reconeixement d'una nació fins que aquesta no havia fet la proclamació d'independència".
Per als Estats Units, Catalunya també és "un punt calent" que volen seguir de prop a causa de la seva utilització pel gihadisme com a base d'operacions. "Només cal veure qui és la cònsol general dels Estats Units a Barcelona, així com les característiques de la legació: molt més gran que moltes ambaixades nord-americanes al món". Abans d'aterrar-hi el 2012, Tanya C. Anderson havia servit a Egipte, Oman, Kuwait, Iraq -on va actuar com a coordinadora dels equips de reconstrucció- i el Marroc. Podria aspirar a un càrrec en instàncies més altes, però si està aquí segons Partal- és perquè "els Mossos són el cos policial que millor controla el terrorisme islàmic, a diferència de la policia espanyola", i això ens converteix en aliats. I el mateix passa amb Israel.
La frustració de les europees
El primer gran desacord es va produir en motiu de les eleccions al Parlament europeu del 25 de maig de 2014. Artur Mas i Oriol Junqueras havien acordat de concórrer-hi plegats amb una candidatura encapçalada per Germà Bel, tot i que l'economista i exdiputat del PSC no n'era coneixedor. La llista, unitària i plural alhora, responia a una enquesta que Convergència i Esquerra havien encarregat conjuntament. El sondeig revelava, efectivament, que els electors respectius no demanaven aquest gest, però que en aquell cas -i subratllo jo, només en aquell cas- la suma de tots dos els donava 7 punts percentuals més, "de manera que la candidatura s'hauria imposat amb el 54% dels vots".
La cosa estava feta, fins a l'extrem que Mas ja l'hi va comunicar a Duran i Lleida que es busqués la vida, però es va tòrcer per la "mala gestió" de Junqueras: el líder republicà ho hauria dut tot en secret i "el partit se li va girar en contra" quan ho va saber. "Allò va generar una gran desconfiança dins de CDC, però ERC també n'hi tenia envers CiU per les deslleialtats constants dels consellers d'Unió i veia en CDC un partit corcat per la corrupció", oimés després de la confessió de l'expresident Jordi Pujol.
La CUP salva el procés
Per a Partal, "només la CUP va saber interpretar el moment. La CUP volia l'enfrontament amb l'Estat, i el nou 9-N era una crida a la desobediència: tant era que el conflicte fos de nivell 10 o de nivell 5". Aquell dia, els anticapitalistes van ser l'única formació que va fer costat al president. "Per això la CUP va salvar el procés, i per això s'explica l'abraçada entre el president Mas i David Fernández la nit del 9-N".
L'únic perill: nosaltres mateixos
Malgrat el tacticisme i els ressentiments, Partal està convençut que "no hi ha bons ni dolents, perquè tothom actua a fi de bé. Tots quatre són herois: Mas, Junqueras, Herrera i Fernández", especialment el tercer, "que no és independentista però que ha fet possible que el poble s'expressi".
Partal és optimista de cara al futur, però alerta de l'únic perill: "les picabaralles dels nostres representants polítics". A nivell de "guerra interna, no hem vist res: això empitjorarà molt en els pròxims mesos". Com va dir Martí Luter el segle XVI, la seva reforma religiosa "era com un cavall cec que no sap on el porta el seu amo. Doncs bé, aquí tenim quatre cavalls desbocats que aniran on els condueixi el seu amo, que és el poble". Per aquesta raó, l'autor va fer una crida a la ciutadania perquè no perdi la calma i es mantingui unida.
Optimisme a doll
Davant els dubtes d'una part del públic, Partal va assegurar que "la desconnexió ja ha començat. Encara que el 70% dels catalans mirin canals de televisió forans, els partits espanyols són minoritaris a Catalunya i C's ha estat fins ara un fenomen estrictament català".
Per a Partal hi ha raons per ser optimista: "el sobiranisme guanya totes les eleccions i no veig on fan falta els 300.000 vots que diuen alguns", en clara al·lusió a l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell. Més motius: "sí, la Caixa i La Vanguardia hi estan en contra, és clar, però si no ho han pogut frenar quan va començar, com ho tallaran ara que ho tenim coll avall?"
"La independència és procés suau i imperceptible. Només cal posar la clau al pany, obrir la porta i fer un país millor per guanyar per sempre. El projecte independentista és un projecte d'èxit. Ningú no ha tornat enrere. Ni a Letònia, on trenta anys després governen els que llavors hi van estar en contra. És com si el fill d'Albert Rivera fos algun dia president de la República catalana".
Catalunya, una Espanya en miniatura?
Bo i tractar-se d'un procés irreversible, Partal es va declarar partidari de la reversibilitat: "la futura constitució hauria de deixar una porta oberta i fixar els requisits legals per poder tornar a Espanya o integrar-nos en un altre estat".
Sobre la qüestió lingüística i a preguntes dels assistents, l'autor va reconèixer que "la independència sempre té un preu, i a Catalunya serà la cooficialitat de la llengua castellana a instàncies de Junqueras". Per a Partal, cap llengua no hauria de ser oficial. Per mi, "el català seria la llengua nacional -com l'occità a la vall d'Aran- i la llengua vehicular a l'escola, mentre que la resta de llengües -fins arribar a les prop de 200 que es parlen a Catalunya- serien d'ús a l'administració segons el principi de subsidiarietat". És a dir, seria per la voluntat de servir millor al ciutadà que el castellà seria d'ús corrent a l'Hospitalet, però no a Madremanya. I el mateix passaria a Vic amb l'amazic o l'àrab, a Santa Coloma amb el xinès o a determinats barris de Barcelona amb l'urdú.
També en això consisteix a fer un país millor. "I jo -va proclamar el conferenciant- no vull que la República catalana sigui una Espanya en petit" en què es reprodueixin els tics i esquemes mentals que han imperat fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada