Andreu i els huns

Salvant les distàncies amb el bàrbar Àtila, el cabdill dels huns que per damunt d'on passava no hi tornava a créixer l'herba, ahir Andreu Francisco va ser nomenat alcalde d'Alella per quarta vegada consecutiva. Ell seria Àtila i els uns, en aquest cas sense hac, cadascun dels sis regidors de la resta de grups; un plenari atomitzat que fa més poderós el grup majoritari. 

En la votació d'investidura, el cap de llista dels republicans va obtenir el suport dels nou regidors d'esquerres: els set del seu grup, el de la candidata socialista d'Alella primer i el del representant d'Alternativa per Alella-CUP. Els regidors de CiU i PP es van abstenir i els dos electes de Gent d'Alella van votar-se ells mateixos. 

En el seu primer discurs del mandat, Francisco va reiterar el desig de liderar "un govern esquerres més ampli" i es va comprometre a practicar una política de "mà estesa i a tendir ponts amb la resta de forces". En referència a la majoria absoluta obtinguda a les urnes, "algunes persones -va dir- pensen que és un premi i que no cal canviar res, però és tot el contrari: un compromís amb la voluntat canvi, de transformació i de millora contínua. Us prometo un treball incansable i us asseguro que no us decebrem". 

Entre els objectius "nous i agosarats" per als propers quatre anys, l'alcalde va destacar el nou casal, el passeig de la riera "que ha d'estendre la connexió cap a Alella Parc i el camp d'esports" i l'elaboració d'un pla director de via pública que garanteixi "un nivell de qualitat correcta dels serveis municipals ajustat a les característiques del poble". En el terreny de la transparència i la participació ciutadana, Francisco va anunciar la convocatòria d'audiències públiques i la creació d'un consell de poble amb representació del teixit associatiu per debatre, entre d'altres, sobre les ordenances fiscals i el pressupost municipal. 

Entre Tresserras i Caralps 

Tot i prometre que no s'allargaria "gaire", Francisco va fer un discurs llarg i un pèl monòton; una percepció agreujada per la xafogor que es respirava a la sala. El moment més emotiu va tenir lloc quan va recordar-se dels pares, presents a l'acte, i de les persones que li han fet costat. Va destacar-ne dues: l'adjunta a l'alcaldia Anna Teixidó, "per vuit anys de molta i bona feina", i el regidor sortint Marc Almendro, "per haver estat la veu crítica i constructiva des del govern". 

Abans d'acabar, l'alcalde va citar l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, per al qual cal governar amb "coneixement, informació, experiència i humilitat". "I aquesta darrera -va dir Francisco-, no la perdrem mai". Eclèctic com és, l'alcalde va emular també el pensament del seu predecessor Antoni Caralps quan va afirmar que "Alella és una comunitat de persones i entitats, i nosaltres venim a servir-la". 

PSC i CUP, a favor 

Abans de la investidura, cada grup municipal va disposar de tres minuts per argumentar el seu posicionament. Dos dies abans del ple, ERC-Sumem per Alella va arribar a un acord de govern amb la candidatura socialista d'Alella primer. La seva portaveu, Glòria Mans, va recordar que "amb aquest pacte el govern té l'aval de més del 50% dels votants" i va explicar que ella es va presentar "amb la mateixa il·lusió del 2011 per poder aplicar polítiques de progrés que s'adaptin als nous temps". Encara no ha transcendit la distribució del nou cartipàs municipal, però ja se sap que Mans cedirà la regidoria de Serveis Socials a la republicana Laura Ribalaiga. L'alcalde va expressar que, juntament amb educació, cultura, joventut i adolescència, aquesta àrea serà prioritària, raó per la qual s'hi integraran les polítiques d'habitatge i ocupació. 

Entre les sorpreses del ple hi destaca el vot favorable d'Alternativa per Alella-CUP. Des de mitjan de la setmana passada, l'esquerra independentista té sobre la taula una oferta d'ERC-Sumem per Alella per incorporar-se al govern municipal i fer-se càrrec de les àrees de Transparència i Medi Ambient, però els cupaires desvinculen una cosa de l'altra. En l'assemblea oberta del dia abans, els membres i simpatitzants de la candidatura es van debatre entre l'abstenció i el vot favorable. El seu portaveu, Oriol Font, va explicar que, finalment, "el sentit del vot afirmatiu sorgeix del que coneixem fins ara i de la projecció de futur, del que pot ser i sobretot del que volem que sigui. Hi ha molt a fer i molt de camp per treballar conjuntament; les condicions són favorables i existeix una voluntat mútua per facilitar informació i propiciar espais de col·laboració per decidir". I va posar com a exemple la creació de la comissió de seguiment del POUM o el Pla d'Actuació Municipal. 

Francisco va recollir-ne el guant i va admetre que "l'aparició d'aquest espai polític, que no sé si es nou, almenys sí és positiu per tensionar-nos i fer que no abaixem la guàrdia". En aquest sentit, Font va deixar clar que "aquest vot no és una carta blanca, no és fiar el nostre destí a les vel·leïtats del govern, no és un full de ruta per entrar al govern. No volem copets a l'esquena". Ben al contrari, "hem vingut a treballar per a aconseguir un poble on tothom se senti alellenc, on les classes populars hi tinguin cabuda, on marxar sigui una opció més i no l'única sortida per als joves, on el patrimoni natural i històric siguin posats en valor i usats racionalment; un poble que bulli culturalment i d'on siguin desterrades les arbitrarietats i els tacticismes que tot ho emmerden". 

CiU i PP, abstenció 

L'altra sorpresa del dia va ser l'abstenció del PP. La seva regidora, Annerose Bloss, va demanar un Ajuntament "amb parets de vidre" i un "tracte respectuós dins la diversitat". Ella va ser la primera a afirmar que "no em sento superior als altres" i, fent al·lusió a la seva ascendència germànica, va apel·lar a les "bones relacions històriques que sempre han tingut Espanya i Alemanya", la qual cosa va provocar murmuracions a l'auditori i el somriure sorneguer del seu antecessor, Javier Berzosa. 

Hi havia certa curiositat per sentir l'únic regidor de Convergència al ple, Esteve García-Ossorio, després que la formació es presentés al marge d'Unió i que hagués perdut dos dels seus tres representants al ple. García-Ossorio va justificar la seva abstenció "per respecte als votants d'ERC i al votants de CiU". Entre el públic hi havia l'exregidora Rosa Rubio i la cap de llista dimitida, Cristina Xatart, per a qui García-Ossorio va tenir paraules d'agraïment. El seu substitut va felicitar Francisco pel seu "triomf incontestable", però li va retreure el pacte de govern amb el PSC per la qüestió nacional: "no l'entenc i no és necessari". 

Gd'A, a la seva 

Gent d'Alella repeteix al ple amb els dos regidors obtinguts el 2011, Mercè Marzo i Josep Bardés. Va ser l'única formació que es va votar a sí mateixa. La seva líder va prometre una "actitud en positiu, però amb un seguiment acurat de l'acció de govern". Amb la seva ironia habitual, Marzo es va mostrar satisfeta que ERC-Sumem per Alella els hagi "copiat" antigues propostes seves com el consell d'infants, els pressupostos participatius o l'obertura dels patis de les escoles. De cara al pròxim mandat, Gent d'Alella va demanar a l'alcalde que "aprimi el govern, reforci la seguretat davant els robatoris, estigui atent a les oportunitats econòmiques, no ens posi etiquetes -"no som ni de dretes i ni d'esquerres", va dir Marzo-, rebutgi el pensament únic per governar en benefici de tothom i sobre la independència representi a tots els veïns". 

Presa de possessió, legal o no 

Abans de la investidura, calia constituir el ple. I per rebre l'acta de regidor, calia jurar o prometre el càrrec. El qüestionament social i polític que viu el país ha donat lloc a noves fórmules de jurament al marge del Reial Decret de l'any 1979 que les regula, així com de la llei de Règim Electoral General, per la qual cosa s'especula ja amb la possibilitat que el Govern Central amenaci de declarar-les il·legals i d'haver de tornar a repetir els juraments. 

A Alella l'imperatiu legal a seques com a fórmula de jurament per "guardar i fer guardar la Constitució amb lleialtat al rei" es va implantar el 2003 de la mà dels regidors d'ERC+La Garnatxa. A partir de llavors s'ha anat generalitzant i el 2011 fins i tot el regidor d'Unió va fer-la servir. Aquest cop, la varietat de fórmules ha superat totes les expectatives: Bardés, Bloss i Mans van prometre, sens més. Ahir Marzo va afegir, a més d'observar la Constitució i l'Estatut, "servir el poble d'Alella". 

Entre els que van prometre el càrrec per obligació legal, García-Ossorio va posar-se "a disposició del Govern i del nou Parlament" fins a la consecució de "l'estat català lliure i sobirà" "amb lleialtat al full de ruta establert pel president Mas", i els set regidors d'ERC-Sumem per Alella van restar "compromesos amb la justícia social i el procés d'alliberament nacional". El més original va ser Font, que es va comprometre a respectar "el marc legal vigent, amb l'honor degut als servidors públics demòcrates d'aquesta institució que van ser represaliats, fins que el nostre poble lliurement decideixi canviar-lo". I llavors va introduir la falca següent: "prenc el compromís de treballar al servei de les veïnes i veïns d'aquest poble per la justícia social, la responsabilitat ecològica i la independència als Països Catalans". El seu darrer víctor -"visca Alella i els pobles lliures!"- va topar amb la incomprensió de Bloss. La regidora va tornar a ficar els peus a la galleda en citar el científic Albert Einstein quan va dir que "el nacionalisme és una malaltia infantil. És el xarampió de la humanitat". 

Einstein i la 'qüestió catalana'

                             Einstein, a l'estació de França de Barcelona.

El pare de la teoria de la relativitat va visitar Catalunya el febrer de l'any 1923, convidat per la Mancomunitat de Catalunya. "A Barcelona -copio directament del bloc de la revista Sàpiens-, Einstein va participar en un programa cultural catalanista formulat per Enric Prat de la Riba que tenia per objectiu crear institucions per propagar la ciència catalana i en català. També va assistir a una reunió amb el dirigent anarquista Àngel Pestaña a la seu de la Confederació Nacional del Treball (CNT)". 

Com es pot llegir al web de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, "el mateix any de l'estada a casa nostra, Einstein va dimitir del Comitè d'Intel·lectuals de la Societat de Nacions. En la seva carta de dimissió, el Premi Nobel va argumentar que "el comitè ha afavorit una repressió de les minories culturals dels diferents països [...] Per tant, ha abandonat expressament la seva funció de suport moral d’aquestes minories nacionals en la seva lluita contra l'opressió". El biògraf d'Einstein, Carl Seelig, relaciona aquesta dimissió directament amb la qüestió catalana i Thomas Glick suggereix la influència de Rafael Campalans en aquesta decisió: "l'impacte dels intercanvis que van mantenir el científic alemany i el dirigent socialista català durant aquells dies va ser mutu, ja que Campalans va reconèixer, posteriorment, que va canviar la denominació nacionalista per catalanista perquè Einstein el va advertir que el terme nacionalista era usat pels moviments feixistes a Europa".