La previsió de tempestes al Pirineu i les baixes d'última hora de tres muntanyencs -inclosa la meva, a causa d'unes angines- van obligar ahir a modificar el pla previst per atacar la pica del Canigó i dur la flama fins al Baix Maresme.
Per por dels llamps i les caigudes, en comptes de fer i desfer el camí des del refugi d'Estables -una travessa nocturna de més de 12 hores-, l'Agustín Zapirain i la Inés Ivorra van decidir sortir de Cortalets, que és molt més a prop del cim. Cortalets és el campament base des del qual la majoria d'excursionistes puja a buscar la flama. Per aquesta raó, per poder accedir-hi amb vehicle cal gestionar amb molta antelació el permís de la Gendarmeria. En no disposar-ne, els nostres expedicionaris van haver d'arriscar i se'n van sortir: van aparcar a Villerac i van cobrir els 23 quilòmetres de pista gràcies a un cotxe del centre excursionista de Mollet!
A Cortalets, els alellencs van fer tabola amb colles arribades d'altres indrets dels Països Catalans. Malgrat la tempesta, quan va ser l'hora tothom es va posar en moviment: cap al cim hi falta gent. Un cop encesa la flama, calia tornar a davallar fins al refugi i concretar com es faria el retorn, ja que la Gendarmeria impedia que cap vehicle es posés en marxa i sortís del massís del parc natural abans de dos quarts de sis de la matinada.
Aquest contratemps posava en risc la cadena de relleus per baixar la flama al Baix Maresme, ja que a les sis del matí en Zapi i la Inés l'havien de lliurar als ciclistes de Vilassar de Mar que havien fet nit a Prats de Molló, i una hora més tard aquests havien de passar el testimoni als atletes d'Alella i del Masnou que s'esperaven al coll d'Ares. A despit de la pluja, haurien engegat a córrer cames ajudeu-me si no fos perquè ella havia relliscat durant el descens, precisament per culpa de l'aigua, i havia pres mal als dos genolls. Així les coses, en Zapi i la Inés no han pogut abandonar la zona fins a trenc d'alba, en el cotxe d'un grup de gent del Baix Llobregat. El retard acumulat ha obligat a neutralitzar les bicicletes i a recompondre tot l'operatiu, que no s'ha retrobat fins a Camprodon.
Els atletes, amb bon clima
Des de les set del matí, vuit atletes comandats per David de Diego i Jordi Reguill travessen el país, des del Ripollès fins al Maresme. La flama els l'han donada, a la ratlla fronterera, membres de la comissió organitzadora dels focs de Sant Joan, que enguany arriben a la 50a edició.
A diferència dels muntanyencs, els corredors han ensopegat un cel cobert, però sense precipitacions. Córrer sota una capa de núvols és el millor que pot passar quan s'ha de creuar la plana de Vic al migdia i pujar el Montseny per Collformic a primera hora de la tarda. Des de Llinars, al Vallès, els atletes s'han endinsat al Maresme pel coll de can Bordoi.
A quarts de set de la tarda els han rebut a Dosrius, on hi hem fet cap alguns dels companys de la Comunitat de la Flama, com el mateix Zapi, en Kiku Mach, en Jaume Teixidó, en Marc de Corriol, en Xavier Tarafa o un servidor. Des d'allí, i escortada per alguns ciclistes alellencs com en Jaume Martínez i la Dolors Gener, la corrua han anat escampant la flama per Vilassar, Premià, Teià, El Masnou i Alella, on finalitzarà el seu recorregut. L'arribada a la Riera Principal és prevista per a les nou del vespre; així que, si la voleu acompanyar, ja ho sabeu!
3 comentaris:
Àlex, un reporter a peu de carrer.
Posant fil a l'agulla.
Vaig trobar a faltar, la vostra companyia, a tu Àlex, al Jordi, Kiku, Jaume, Eva, Ramón....
Gràcies per aquesta crònica, entre tots donem vida a la comunitat de la flama
Veig que per darrera tenim pedrera, l'Arç, la Naiara, l'Aitana, en Josep, la Sarah, l'Òriol,en Quim, la Leyre, l'Alex...i també ciclistes com la Dolors, i els pares que acompanyen i donen empenta als seus fill@s
Salut i endavant flameros!!!!
Com sempre, una crònica molt encertada!
Aquest any ha sigut una anada i tornada Flamera força "accidentada" (baixes d'última hora, meteorologia adversa, alguna incidència comunicativa, etc.). Però tot i així, amb l'esforç i la unió de la comunitat (els que estaveu al peu del canó: Zapi i Inés, ciclistes i corredors, i els que no hi podíem ser en cos però si en ànima i que finalment ens hem retrobat a Dosrius) s'han aconseguit superar tots aquests entrebancs per tal que un altre any la Flama arribi al seu destí.
Gràcies per la crònica Àlex i amunt la Flama!!!
Que no surti d'aquí però l'any vinent farem cim.
Publica un comentari a l'entrada