Turquia és el model

Ara ja sabem com l’Estat espanyol pensa impedir l’exercici del dret d’autodeterminació al poble català. De la mateixa manera que ho fa Turquia amb la nació kurda i la dissidència política: reprimint-les sense contemplacions. En pocs dies hem vist com se suspenen de forma automàtica lleis democràtiques aprovades en un parlament, es persegueixen penalment les principals figures polítiques d’una minoria nacional, s’intervenen els recursos públics d’una administració autonòmica, es viola el secret a les comunicacions d’entitats cíviques i socials, es clausuren webs i s'ordena a les operadores de telefonia bloquejar-ne d'altres, s’amenaça els treballadors públics, es prohibeix debatre als plens municipals sobre l'1-O, s’escorcollen impremtes, es limita la llibertat de premsa i es proscriuen i persegueixen els drets fonamentals d’expressió, reunió i manifestació de la ciutadania. En aquest mapa interactiu trobareu tots els casos de censura i persecució relacionats amb la convocatòria del referèndum, degudament actualitzats. Avui, a Terrassa, la Guàrdia Civil ha irromput en una empresa de correu postal i ha decomissat material imprès per impedir-ne la distribució. I tot això, sense tenir cap ordre judicial.

És certament difícil –i pot arribar a ser també molt comprometedor, per les represàlies que se’n poden derivar– contrarestar els abusos d’un Estat policial, oimés quan compta amb la complicitat expressa del poder econòmic i els principals partits polítics i mitjans de comunicació espanyols. En aquestes circumstàncies només els demòcrates de debò s’atreveixen a alçar la veu i a denunciar, amb gestos personals de dignitat, la conculcació dels drets individuals i col·lectius. 

Entre aquests petits herois trobem els milers de càrrecs electes locals catalans que donen suport a la convocatòria del referèndum del proper 1 d’octubre. El mateix dia que han estat citats a declarar davant del jutge els primers alcaldes i alcaldesses, els 750 ajuntaments catalans que donen suport al referèndum han començat a presentar un escrit comú adreçat a les fiscalies provincials en què sol·liciten la suspensió de les instruccions cursades a les policies locals perquè aquestes actuïn en contra de la convocatòria i dels drets fonamentals. 

En el recurs s’adverteix que les instruccions de la Fiscalia “entren en contradicció flagrant amb l’acord adoptat per la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial de 15 de juliol de 2015”. En concret, s’exposa que en aquell acord es determina que “les Policies Locals no són Policia Judicial en sentit estricte”, ja que “la Policia Judicial Específica” són la Policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. “Tan sols les Policies Locals de grans municipis que hagin firmat el Conveni de Col·laboració amb el Ministeri de l’Interior podran actuar com a Policia Judicial en un seguit d’infraccions penals que es refereixen a les antigues faltes i delictes menys greus”. Entre aquests supòsits en cap cas no figuren els delictes de desobediència, prevaricació i malversació, que són els que la Fiscalia ha ordenat perseguir. 

L’escrit dels alcaldes qualifica d’“irregularitat” la instrucció i palesa que tant l’administració de justícia com les forces d’ordre públic estan actuant en sentit contrari al protocol fixat, ja que “l’esmentat acord de la Comissió va més enllà i estableix que, en el cas que els jutges autoritzin les Policies Locals a realitzar activitats pròpies de la Policia Judicial Específica, les resolucions d’autorització del jutge seran recorregudes de forma immediata per la Fiscalia”. 

D’això es desprèn que els agents municipals que facin cas de la instrucció estarien extralimitant-se en les seves funcions i podrien incórrer, en conseqüència, en la comissió de diversos delictes contra els drets bàsics de ciutadania. Com observa aquest jurista, “l’anomenada obediència deguda queda prohibida quan estan en joc els Drets Humans. Per ser més clars, no es pot obeir ordres que vulnerin aquests drets i de cap manera una jornada electoral és una situació de perill que impliqui la suspensió de les garanties democràtiques. Ans el contrari, el bé superior a protegir per un funcionari és el dret a vot davant qualsevol interferència d’un tercer”. 

Instruccions repressives 

Les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya 2/2017 van ser emeses, a instàncies del fiscal general de l’Estat, el 12 de setembre amb destí a les forces de seguretat de l’Estat: Guàrdia Civil i Policia espanyola. Dos dies després, la Fiscalia Provincial de Barcelona va emetre la instrucció número 1/2017, “per la qual s’interessa als Mossos d’Esquadra que es dirigeixin per escrit a tots els Caps de les Policies Locals d’aquesta demarcació”. Aquesta instrucció detalla el tractament policial que han de donar els agents davant d’actes que s’executin “per autoritats, funcionaris públics o particulars en connivència amb els anteriors, adreçats a la preparació i celebració del referèndum d’autodeterminació, en tant indiciaris de delictes de desobediència, prevaricació i malversació”, i exigeixen la comunicació o informe policial a mode d’atestat policial “amb caràcter urgent” a la Fiscalia de cada demarcació judicial. Tot plegat, “sense perjudici de la edició de noves instruccions de servei complementàries i ampliatòries de les presents instruccions de la Fiscalia”. 

Estat prevaricador 

Els números de registre d’ambdues instruccions (1/2017 i 2/2017) ja deixen entreveure l’excepcionalitat de la mesura, i com la política catalana ha contribuït a agilitar els processos i els procediments judicials a Espanya: dels 4 anys d’espera per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut hem passat a resolucions suspensives dictades per unanimitat en menys de 24 hores. Representen, a més, una ingerència en l’autonomia municipal i un bandejament del poder civil, ja que es deposa com a cap de la policia l’alcalde, representant de la voluntat majoritària dels seus veïns, per un funcionari de carrera posat a dit pel poder executiu. 

A la pràctica, l’Estat està desplegant l’article 155 de la Constitució, i fins i tot anant molt més enllà, però sense complir cap dels tràmits reglamentaris previstos amb una doble finalitat: escurçar els terminis d’actuació per impedir a tota costa la celebració del referèndum, i no exposar-se al debat parlamentari i a la crítica internacional. L’Estat i els seus còmplices no tan sols cometen frau de llei i prevariquen quan eludeixen els preceptes legals (cas del 155) o persegueixen un delicte no tipificat al Codi Penal (cas del referèndum), ni quan actuen obertament contra la norma (cas de la instrucció 2/2017), sinó també quan prejutgen i adopten mesures per impedir uns fets que encara no s’han produït (i que no sabem del cert si es produiran). Aquest procedir, que és contrari al dret positiu, és la mateixa justícia preventiva que aplica Erdogan a Turquia, i té les mateixes implicacions.