Després d’un cap de setmana de treva i de maratons festives per la llibertat a les places de tots els municipis de Catalunya, demà veurem quina en porta de cap l’Estat espanyol. Fa dies que s’especula amb el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, i alguns membres de l’executiu català no descarten l’entrada de la Guàrdia Civil al Palau de la Generalitat i la detenció del seu president.
L’Estat espanyol està posant –i hi posarà– tota la carn a la graella per evitar que el poble català exerceixi el dret a l’autodeterminació. L’Estat vol una coartada per tallar-nos el coll, i per això ens està provocant. Després de no sortir-se’n amb l’ús de males arts per desactivar el moviment amb l’ajut inestimable dels serveis secrets, la judicatura i la premsa afí, ara prova desesperadament d’impedir el referèndum i per això voldria que es desfermés la violència, per petita que fos, per justificar l’ús de la força bruta i l’aplicació de la llei fins a les seves últimes conseqüències. Amb aquesta finalitat, l’Estat infiltra agents de paisà com a agitadors en les concentracions ciutadanes –en especial davant la seu de la CUP– i manté a sou dels fons reservats desenes de trolls que sembren la discòrdia a les xarxes socials. Per això Xavier García Albiol fa declaracions incendiàries –“Puigdemont apunta i la CUP dispara”–, mentre Enric Millo i Dolors Montserrat preparen el sometent i recluten els membres de les gestores que hauran de fer-se càrrec dels ajuntaments catalans després de la seva deposició. Com el 1934.
Després d’intervenir les finances de la Generalitat i de traslladar a Catalunya milers de membres de les forces de seguretat de l’Estat, el fiscal general ha ordenat que es traspassi el comandament dels Mossos d’Esquadra a un coronel de la Guàrdia Civil –contravenint així la llei de Policia de Catalunya de 1994 i l’Estatut d’autonomia de 2006-, i que l’Audiència Nacional obri diligències per investigar la comissió d’un presumpte delicte de “sedició” i “rebel·lió en petit” per part dels ciutadans que es van manifestar pacíficament el passat dimecres a Barcelona, Sabadell i Bigues i Riells contra els escorcolls.
Res d’això no és casual, sinó que es tracta d’una nova operació orquestrada des de les altes instàncies. Només cal sentir el president de Foment del Treball, Gay de Montellà, per justificar aquestes mesures: "Les conseqüències poden ser desproporcionades, però segurament el control era necessari".
Amb la seva prepotència, el Govern del PP i els seus aliats polítics i econòmics han convertit Catalunya en un polvorí i han deixat la metxa en mans d’un piròman. En la seva obsessió per desencadenar un casus belli, la com la Fiscalia General de l’Estat ha fet un ús absolutament barroer dels únics desperfectes causats en tots aquests anys: “tres vehículos oficiales de la Guardia Civil fueron atacados por la muchedumbre, obligando a los agentes a refugiarse en el edificio de Hacienda. La turba destrozó los tres vehículos”. En canvi, no diu res de la irresponsabilitat dels seus ocupants. A més d’una temeritat, qui diu que no fos un esquer deixar-hi quatre armes llargues dins dels cotxes sense custodiar i a la vista de tota la concurrència?
Encara no ho hem vist tot, així que no caiguem en provocacions. Ens volen escalfar, i, sobretot, ens volen esclafar. N’hi ha prou de veure els ànims amb què arriben a Catalunya els reforços de les forces d’ocupació. Diuen que venen “a luchar” i llancen missatges tan amistosos i tranquil·litzadors com "esto solo acaba de empezar", "seréis siempre españoles por las buenas o por las malas" o“si están en tu contra, no tengas piedad”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada