Catalunya Nord, entre Le Pen i Mélenchon

Diumenge, coincidint amb la diada de Sant Jordi, els nostres compatriotes del nord estaven cridats a participar en la primera volta de les eleccions a la presidència de la República francesa. Es complien 5 anys exactes dels comicis de 2012 i moltes coses han canviat des de llavors, començant pel nom oficial de la regió -ara ja no es diu Llenguadoc-Rosselló, sinó Occitània- i acabant per l’escrutini de les urnes. 

A diferència del triple empat de 2012 –Hollande (26%), Sarkozy (25%) i Le Pen (24%)– ara la victòria té nom de dona i porta el segell del Front Nacional (FN). Marine Le Pen s’ha imposat amb claredat amb el 30% dels sufragis, nou punts més que el seu perseguidor immediat. Es tracta, però, d’una victòria transitòria en espera que el panorama es reconfiguri d’aquí a quinze dies i el candidat del sistema torni a barrar el pas a l’Elisi a l’hereva de Jean Marie Le Pen, com li va passar al seu pare ara fa 15 anys. Però és efectiu aquest dic de contenció? I, en tot cas, fins quan? 

Com moltes altres societats europees, França també està la malalta. La culpa és, en bona part, de la dimissió que la socialdemocràcia ha fet en les últimes dècades de la defensa de l’Estat del benestar i de l’anivellament social. En comptes d’això, el mainstream de la política institucional s’ha oblidat del poble menut i s’ha lliurat als braços del gran capital, la qual cosa ha acabat aguditzant les desigualtats i consagrant com a característiques intrínseques –i inevitables– del sistema l’atur estructural, la precarietat laboral, la deslocalització industrial, el dumping empresarial, la desprotecció social, l’enriquiment personal i el finançament il·legal. 

La davallada del poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars, la socialització de les pèrdues i la privatització dels beneficis han deixat el camí adobat a l’avanç del populisme, el nacionalisme d’Estat i la xenofòbia. A França fa anys que el discurs i les receptes del FN s’han homologat i ocupen la centralitat del debat polític, guanyant suports entre els antics votants de la dreta civilitzada i de l’esquerra desencisada. De 2007 a 2107, el Partit Socialista ha perdut pel camí 8 milions de vots. En el mateix període, el FN n'ha guanyat 4.

Potser massa tard, els seus adversaris s’han adonat que la serp ha sortit de l’ou i per això s’han tornat a conjurar per isolar-ne el verí. Veurem si aquesta és la bona. Des del cos moribund de la dreta republicana fins a les exèquies del Partit Socialista, François Fillon i François Hollande ja han anunciat que donaran suport al neoliberal Emmanuel Macron. El guanyador parcial de la primera volta accepta encantat l’adhesió dels seus antics rivals i excompanys de files, i assenyala la diferència entre tots ells, els autèntics republicans, i els segons, als quals titlla de “nacionalistes” i, en conseqüència, d’enemics de la cinquena República. 

En el fons, ja és una mica això –els primers serien, com a molt, reformistes i els segons voldrien refundar la República de bell i de nou-, però l’ús d’aquest llenguatge corporatiu i corporativista -amb un cert tuf de casta- segurament explica que el líder de l’extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, no hagi donat cap consigna i que siguin les bases de la seva plataforma electoral, França Insubmisa, les que decidiran a través d’una consulta interna què cal fer en la segona volta. 

Tanmateix, el cordó sanitari tornarà a funcionar i donarà cinc anys més d’oxigen a l’inquilí de l’Elisi per tractar de redreçar la situació. La veritable magnitud de la tragèdia es veurà en les legislatives de juny, quan s’escullin els diputats regionals. 

País petit, país d'extrems

Ara fa 5 anys vaig dedicar un article a la primera volta de les presidencials franceses en el qual apuntava els trets definidors del comportament electoral dels nostres germans del nord. Hem limitaré, doncs, a recuperar aquelles observacions i a actualitzar-ne les dades: 

- Primera característica: França i Catalunya Nord voten diferent. Al conjunt de l’Estat ha vençut una opció reformista, mentre que el resultat a les comarques del Nord és una esmena a la totalitat. A l’hexàgon s’ha imposat Emmanuel Macron amb el 24% dels sufragis, seguit de Marine Le Pen, amb el 21,3%. La tercera posició és per a François Fillon amb el 20%, la quarta per a Jean-Luc Mélenchon amb el 19,6% i la cinquena per al socialista Benoît Hamon amb poc més del 6%. A Catalunya Nord, en canvi, passarien el tall a la segona volta Le Pen amb el 30% del vot emès, i Mélenchon amb el 21%. Macron, amb el 18,5%, restaria fora de la cursa. 

- Segona característica: els partits del sistema reculen més a Catalunya Nord que no pas a França. A la regió, la dreta republicana retrocedeix del 25% obtingut per Sarkozy al 17% de Fillon (a França ho fa del 27 al 20%), i el Partit Socialista es desploma del 26% d’Hollande al 5% d’Hamon (a França, del 28% al 6%). Definitivament, el hashtag típicament nord-català de #hamontada, inspirat en la gesta del FC Barcelona davant el PSG, ha fet figa. 

- Tercer tret distintiu: els partits antisistema són els més votats i ja acumulen tres eleccions d’ascens meteòric. El FN rep el 30% (9 punts més que al conjunt de l’Estat) i supera el 24% de 2012 i el 14% de 2007, mentre França Insubmisa arriba al 21% (1,5% més que a tot França) i pulveritza el 12,6% de 2012. 

- Quarta peculiaritat: creix clivella entre el camp i la ciutat. A la Catalunya Nord, el FN amplia el suport en poblacions petites i mitjanes d'entre 600 i 3.000 habitants, on arriba a puntes del 38%. Per contra, a Perpinyà el FN es queda amb el 25,8% i la coalició d’esquerres obté el 22,7%. 

- Cinquena particularitat: s’aprofundeix la clivella entre el litoral i la plana del Rosselló, d’una banda, i la muntanya, representada pel Conflent, de l’altra. A la costa El FN s'imposa amb rotunditat a Argelers (30%), Banyuls (23%), Bompàs (34,4%), Bao (36,5%), Canet (29,8%), Cervera (33%), Elna (33,5%), Portvendres (34,5%), Salses (35,2%), Sant Cebrià (32,5%) i Sant Nazari (36%). També a la plana, a poblacions com Espira de l’Aglí (37%) i Estagell (35%). A muntanya, en canvi, són per a Mélenchon Arles del Tec (26,3%), Ceret (26,7%), Molló (26,8%), Prada (23,3%), Sallagosa (24,7), Sant Llorenç de Cerdans (33,7%), Vernet (28,6) i Vilafranca de Conflent (25,6%). 

- Sisè apunt i primera novetat en respecte de convocatòries pretèrites: per primer cop, l’extrema esquerra s’erigeix en l’única força capaç de frenar la ultradreta en primera instància. En segon terme, serà la suma de tots els demòcrates que ho impedirà. Els analistes locals atribueixen aquest reagrupament a l’entorn dels dos pols de l’espectre polític al caràcter impulsiu dels nord-catalans, tan inclinats a perjurar “ho farem tot petar!”. 

- Malgrat l’exabrupte, a Catalunya Nord el cens no arriba a 348.000 persones, la qual cosa representa el 0,7% del cos electoral de la República. Aquesta dada ja dóna una idea prou clara del pes que l’opinió dels catalans té en els designis de França. I així és molt difícil fer-se sentir.