Pilotes de goma

Divendres vam poder escoltar a televisió el testimoni d'Esther Quintana, la dona que el passat 14 de novembre va perdre un ull com a conseqüència de l'impacte d'un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra durant l'última convocatòria de vaga general. Davant dels membres de la comissió del Parlament que estudia l’ús d’aquest material per part dels antiavalots, Quintana va relatar el seu via crucis particular: a més de perdre un ull, ha patit tres operacions quirúrgiques en vuit mesos i ha vist trasbalsada la seva vida quotidiana, raons per les quals es troba sota tractament mèdic i psicològic. 

“No sóc la primera víctima de les bales de goma, però vull ser l'última”, va dir. I és cert, Quintana s'afegeix a un historial de set persones mutilades en els últims cinc anys. Si no hi ha més casos és, simplement, perquè la història de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos -una unitat formada per 400 agents antiavalots- es remunta a 2006. 

Sembla que el tacte humà hauria millorat amb el canvi de Felip Puig per Ramon Espadaler al capdavant del Departament d’Interior -almenys, Espadaler s'hauria disculpat "a títol personal" davant Quintana-, però la postura oficial del Departament seguia sent d’enroc total i absolut. Fins ahir, que el conseller va reconèixer per primer cop que el dia que es produïren els fets hi havia un furgó dels Mossos en les immediacions del carrer de Casp amb el Passeig de Gràcia. El Departament assegura que l’escopeter d’aquesta unitat hauria disparat únicament una salva sense projectil, però “la clara i flagrant indisciplina i l’amnèsia” o ocultació d’aquestes dades per part dels sis agents i un caporal que integraven la unitat hauria empès ara els responsables del cos a apartar-los del servei i a incoar un expedient disciplinari. Tot i que no són concloents, Espadaler admet que es tracta de "dades rellevants" i per això les ha posades en coneixement del jutge que instrueix el cas. 

Els sindicats dels Mossos han reaccionat iradament. La UGT ha emès un comunicat on parla de “caça de bruixes”, “reacció totalment irracional”, “acte de revenja” i “insult a la intel·ligència i la dignitat del cos”. Per la seva part, el portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya assegura que el conseller “o menteix o està molt mal informat”, ja que “des del primer moment” s’hauria fet constar als informes la presència no d’un, sinó de tres furgons policials en aquell indret. 

Un “instrument robust” al marge de la llei

Caldrà veure com evoluciona el cas a nivell judicial, ja que fins ara hi havia encausats només dos antiavalots que, a la llum de les darreres informacions, podrien no tenir-hi res a veure. A nivell polític, PSC i ICV exigeixen la destitució del director general de policia, Manel Prat, i la CUP demana la dissolució de la Brimo. 

En l’àmbit institucional, sembla que alguna cosa es mou amb Espadaler, però no és suficient. Tot i que l'ús de bales de goma ha estat prohibit a la Unió Europea des de fa un any en considerar-lo “excessivament perillós” i que a Catalunya han estat diverses les persones i institucions –com el Sindicatura de Greuges- que n’han sol·licitat una “moratòria”, el passat mes de juny el conseller va refermar amb vehemència que, tot i tractar-se d’un “instrument robust”, la policia de la Generalitat seguirà recorrent a les pilotes de goma per dispersar concentracions humanes “quan sigui necessari”. 

Comunicat en forma de decisió oficial -ferma i definitiva-, l’anunci del conseller restava qualsevol sentit a una comissió parlamentària que havia estat creada, precisament, per formular alternatives sobre el material i els mètodes d'aquesta brigada, la qual cosa va suscitar la indignació dels moviments socials i les associacions de víctimes de la violència policial, com la plataforma Stop bales de goma. Uns i altres li retreuen quatre coses: 

- L'absència d'observança i d'autocrítica sobre els procediments d'actuació dels antiavalots que integren la Brimo. El protocol preveu que aquests projectils, de cautxú massís, 85 grams de pes i que poden superar els 700 km/h, s’han de disparen al terra perquè copegin de rebot, però desenes de vídeos i fotografies ho posen en dubte. Mala praxis o mala llet? 

- L'obstrucció a la justícia a l'hora d'identificar els agents involucrats en aquests episodis i d'esclarir les circumstàncies en què s'han produït. 

- La insensibilitat del Departament davant les lesions patides pels ciutadans que han estat objecte d'aquestes projectils. 

- La manca de propostes alternatives en l'adopció d'altres mètodes de dispersió, més selectius i proporcionals a les situacions a què han de fer front. Fins al moment, més que d'opcions substitutives s'ha parlat d'incorporar-ne altres de suplementàries, com els canons d'aigua a pressió.  

Per acabar-ho d’adobar, les declaracions d’Espadaler coincidien amb la presentació d’un informe sobre La gestió de l’ordre públic a Catalunya en què les expressions “bales de goma”, “ull” i “ocular” no s’esmenten en cap ocasió i les paraules “ferits” o “lesions” es reserven per al nombre de policies ferits o als danys causats pels manifestants. A aquest document se n’afegeix un altre de la mateixa policia en relació a la comissió parlamentària sobre l’ús de les bales de goma en què, eufemísticament, identifica Ester Quintana com a “víctima” o “testimoni” de “desordres públics”. 

Tot plegat dibuixa un escenari d'encobriment i d'impunitat absoluta per part del Departament d'Interior dels excessos comesos per seva la policia, i tot plegat resulta profundament descoratjador des del punt de vista del control i la transparència democràtica de les nostres institucions. 

En el cas dels Mossos, la cosa va néixer malgirbada i es va començar a tòrcer amb l'ingrès en el cos d'efectius procedents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, es va agreujar amb l'entrada indiscriminada de massa individus amb molts fums i poc compromís cívic coincidint amb els anys de creixement i desplegament territorial dels Mossos, i s'enquista ara amb el blindatge polític de les actuacions de la Brimo. Si aquest ha de ser el model de policia integral per a la futura Catalunya independent, ja cal que ens calcem.