Occitània cerca diada nacional

El 14 de juliol, França festeja la seva diada nacional en record de dues dates: la presa de la Bastilla de París el 1789 per part dels partidaris de la revolució, i la celebració, just un any després, de la Festa de la Federació, que va aplegar diputats dels 83 departaments i 100.000 espectadors al parc del Camp de Mart.

I la mateixa setmana es complien 560 anys de la batalla de Castilhon entre les tropes francobretones de Carles VII i les anglogascones de John Talbot. El 17 de juliol de 1453, Bordeus passà mans de Carles VII. I amb la ciutat, tota la Guiana: una vasta regió que englobava els territoris històrics del Bordelès, les Landes, el Bazadès, l'Agenès, el Llemosí, el Perigord, el Carcí, el Roergat, la Santonya i Gascunya. 

Castilhon marca un abans i un després. Va ser la batalla que va posar fi a la Guerra dels Cent Anys. Va ser també la primera batalla documentada en què l'artilleria va tenir un paper decisiu. I va ser, sobretot, la batalla que va comportar l'annexió d'Aquitània per part del Regne de França i la pèrdua definitiva de les llibertats i llei d'aquest bocí d'Occitània. 

Abans i ara

A finals del segle XVIII, s'estima que parlava francès entre el 10 i el 20% de la població de la jove República. Avui, en canvi, el francès és hegemònic. Dels 15 milions de persones que viuen a Occitània, menys de 3 milions sabrien parlar la llengua del país. Un darrer estudi fet pel lingüista Fabrici Bernissan rebaixa la xifra -atenció!- a 110.000 persones. 

 Amb la qüestió lingüística com a rerefons i al voltant d'aquestes efemèrides -el 14 i el 17 de juliol-, un diari electrònic occità plantejava ahir la següent pregunta: Occitània hauria de dotar-se d'una diada nacional pròpia? I en tot cas, quina data seria la més escaient? 

He llegit les opinions dels lectors i la conclusió es simptomàtica: no hi ha consens. Ben al contrari, hi ha propostes per a tots els gustos. Són aquestes: 

- El 17 de juliol, aniversari de la batalla de Castilhon. És una data trista que hauria de desvetllar consciències: "Estut lo començament de la fin de tot, mès una data que los Occitans ganharén a se raperar". 

- El 12 de setembre, en commemoració de la batalla de Muret de 1213 en què morí el rei Pere el Catòlic. El monarca feia costat el comte Ramon VI de Tolosa contra les tropes de Felip II de França que participaven en la croada albigesa comandades per Simó de Montfort. La victòria dels croats va marcar la fi de la influència catalana a Occitània i el preludi de la dominació francesa. Les veus crítiques amb aquesta data hi troben a faltar "un pauc de republicanisme" i d'altres la consideren directament inacceptable, en considerar que commemorar una desfeta és un "acte de somission". Ai las! 

 - El 25 de juny, "qu'aquò's lo jorn que tres femnas de Tolosa nos faguèron crebar lo lopàs Montfòrt e te li nos espotissent lo cap!". En altres paraules: la data en què el croat Simó de Montfort morí per un cop de roc durant el setge de Tolosa l'any 1218. 

- El 9 de setembre, en record del discurs que Frederic Mistral, pare de la reinaxença cultural occitana, adreçà als felibres catalans a Sant-Romièg de Provença el 1868. "Tot i es: la dignitat, lo projècte, l'espelida nacionala, l'adesion a França condicionada per lo respècte dels dreches del pòble occitan. Remirable, prigond, consensual, simbolic. Totas las tendéncias de l'occitanisme s'i pòdon retrobar". 

Totes les dates estan bé, però encara no heu llegit la millor: 

- "Lo jorn que lo pòble occitan s'arevelharà e prendrà son destin dins sas mans: aqueste jorn exact serà la nòstra futura fèsta nacionala". I sinó, "en esperant aquò, podem acomplir lo programa del cantautor Claudi Martí: Farem de Carnaval la festa nacionala!"