En descàrrec de l’Esquerra Independentista, presonera de les seves palles mentals (què va ser primer: l'ou o la gallina, la guerra o la revolució, la independència o el socialisme...), direm que almenys tres vegades ha donat veu i vot a les seves bases per intentar fixar la posició dels 10 diputats de l’organització en dues assemblees -a Manresa i Sabadell- i la ronda de consultes a nivell local i territorial de la setmana passada. En favor de la CUP direm també que en tot moment ha eixamplat el dret a dir-hi la seva als simpatitzants, membres i col·laboradors de les assemblees locals i grups de suport; un dret al qual m’hi he acollit. A partir d’aquí, tota la resta és criticable.
El meu parer i els meus arguments ja els he posat per escrit en alguns articles.
Crec que tot plegat feia massa temps que durava, que no hi havia voluntat real d’acord per part de la direcció cupaire -com tampoc no n’hi havia per part de la cúpula convergent- i que va ser un error fer passar els bous davant del carro: no es podia aprovar una declaració de desconnexió al Parlament com la del 8 de novembre si aquesta no duia associada la formació d'un executiu que l’apliqués i un acord mínim de governabilitat.
Reflexions de base
“Li estem donant tantes voltes que sembla que estiguem dins d'un velòdrom i d'aquí no en sortim", em deia dies enrere un altre company. "Vam començar a pedalar amb molta força, però cada cop anem més lents i al final acabarem caient. Hauríem d'aixecar el cap del manillar i mirar endavant. Tenim una sortida; no és la que més ens agradaria, però l'escenari polític que ha deixat el 20-D ens pot beneficiar. L'assemblea va dir ‘sortida 1.515’. Agafem-la. El meu vot és sí”.
Us deixo, encara, la reflexió d'un altre activista alellenc: "Quan vam començar aquest camí ja sabíem que la complexitat i transversalitat d'aquest projecte requeriria tenir estranys companys de viatge i certes concessions per totes les parts. L'altra opció representa tornar a la casella de sortida i optar per una suposada majoria d'esquerres dins el marc de l'Estat espanyol, que també suposarà concessions i acceptar nous lideratges. La primera opció té riscos i esperances d'aconseguir un nou status quo. La segona continua tenint riscos i és el mateix de sempre".
Quan dimecres de la setmana passada vaig ser consultat per l'assemblea local d'Alternativa per Alella-CUP, la meva opinió, literalment, va ser aquesta: "la cessió de 2 vots favorables a la investidura era oportuna abans i tot just després de la trobada de Manresa, oimés quan aquesta era la translació exacta de les voluntats expressades pels assistents. En canvi, a la vista de l'assemblea nacional extraordinària de Sabadell, en la qual vaig prendre part, crec que aquesta proporció hauria de pujar fins als 5 vots favorables. Qualsevol altra proporció em semblaria una adulteració del resultat de l'assemblea. Si de cas, i sense ànim d'ofendre a ningú, correspondria als partidaris del 'no a tot' valorar si volen ajuntar els seus vots als dels partits unionistes i engegar a dida l'oportunitat de formar un govern per a la ruptura i iniciar un procés constituent, o si s'estimen més commutar-los per abstencions".
Més lluny de la CUP que mai
Segons m'han explicat, el meu posicionament va ser exposat davant l'assemblea territorial del Maresme i el Barcelonès Nord del passat dissabte a Calella, però no va ser presa en consideració en el marc del Consell Polític celebrat ahir a Barcelona. Finalment, per una majoria exigua de 34 vots a 32, la CUP va decidir no facilitar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. La fórmula adoptada per vehicular aquest rebuig em sembla la més covarda de totes: 10 abstencions. Ni carn, ni peix. Com això em sembla una burla i una adulteració flagrant i interessada del resultat d'empat registrat a l'assemblea de Sabadell, des d'ahir em sento més lluny que mai d'aquesta CUP. Com l'Antonio Baños (i, probablement també, d'en Ramon Usall).
El Maresme ha estat a l’alçada
Ja he dit que no demanaré perdó, ni crec que cap dels militants, simpatitzants i càrrecs electes de la CUP a escala municipal que des de dins han maldat per salvar el procés ho hagin de fer. A Alella, el 72% dels simpatitzants ens hem mostrat proclius a l'acord, una proporció que al Maresme i el Barcelonès Nord -incloses Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma- ha estat refrendada pel 84% de la militància i que va fer que 4 dels 5 representants de la territorial defensessin també aquesta opció davant el Consell Polític d'ahir diumenge.
Visca el Maresme, lliure i tropikal!
5 comentaris:
Company, amb tot el respecte, discrepo profundament del que dius.
1) Entenc que una part important de la militància i simpatitzants no comparteix la decisió final, però d'això a dir que s'ha imposat una visió 'sectària' o a criticar el procediment apel·lant a 'vots de qualitat' (?) em sembla fer una pataleta perquè no t'agrada el resultat. El procés va ser el màxim escrupulós amb totes les posicions; desafortunadament no era possible una opció de consens (o s'investia Mas o no) i n'ha guanyat una. És clar que s'ha tingut en compte tota la militància, però una opció ha estat majoritària. De fet, la opció d'investir a Mas no va guanyar ni una sola votació (no a Manresa; a Sabadell, les dues primeres votacions va guanyar el no i al consell polític també). Un pot no estar d'acord amb el resultat, però criticar el procediment em sembla deshonest. Dit això, si s'hagués preferit votar 5 si i 5 no (en comptes de 10 abstencions) també m'hauria semblat bé (segurament millor) però el resultat hauria estat un No a mas igualment.
2) Sobre les raons, sembla que no has entès els arguments pel NO. No tenen res a veure amb si el socialisme ve abans de la independència (com sembles suggerir) o prioritzar l'anticaptialisme (com venen els mitjans del règim: vilaweb, ara, tve3...). Els arguments eren estrictament independentistes: que amb Mas mai aconseguirem la majoria social que ens falta per guanyar el referèndum i que Mas mai desobeira (pas impresincidible per fer la independència). Evidentment són debatibles (i cal ronèixer que, en tot cas, hi havia raons de les dues bandes). El que vull destacar és que el No a Mas respon a arguments purament independentistes (i això és que hauriem d'estar explicant).
3) Això de que la CUP acaba amb el procés és una idea més del #pressingCUP sense cap base real. Aquí no s'acaba res i de la mateixa manera que hi ha perills (que n'hi ha, sense dubte) també hi ha oportunitats. I evidentment, aquí ningú espera un referendum pactat amb l'estat (simplement insinuar que dins la CUP algú vol intentar pactar res amb l'estat es completament erroni). Una opció (plausible) és que ERC guanyi les eleccions, i intentar fer avançar el procés des de la l'esquerra amb la CUP (amb suports quan toqui de CIU o CSQP). Perquè ens ha de fer por aquest nou escenari? El sector del NO a Mas (jo inclòs) veuria bé un procés liderat per ERC amb pactes amb CUP, i puntualment amb CIU o CSQP.
4) Finalment, ara el que tocaria es deixar de presionar la CUP des de dins (com irresponsablement han fet David Fernandez o el Titot, aprofitant la seva projecció meditàtica i sense possibilitat de rèplica per altres sectors interns). Ara caldria tancar files i pressionar JxSI perquè canvïn de candidat aquesta setmana i explicar de cara en fora que això ha estat un xantatge de Mas (en qual tots estarem d'acord). Tot i que entenc que molts no compartiu la decisió final (la qual cosa era inevitable amb el 50% a favor i en contra), caldria ser positius i intentar argumentar que també hi havia bons arguments pel NO (també n'hi havia pel si, jo ho reconec).
Apa, salut!
Marc
Baix Llobregat
Marc, t'agraeixo les reflexions i et diré que, en el fons, les meves discrepàncies amb tu són ben poques. Anem a pams:
1) Accepto el resultat final de no investir Mas, però només en el cas que fos la translació exacta dels vots de l'ANE de Sabadell o, a tot estirar, del debat a les assemblees locals i territorials; però en cap cas del Consell Polític. Per tant, diferim en les formes. Al meu entendre no pots simular que convoques una assemblea per dirimir-ho tot i després, com no t'agrada el veredicte, fiar-ho tot a un Consell Polític on saps que hi tens totes les de guanyar. El que s'ha fet ha estat reproduir l'esquema de subordinació de les Nacions Unides, en què l'opinió dels 193 estats que conformen l'assemblea general resta supeditada al parer dels 10 membres del Consell de Seguretat i, especialment, als 5 que l'integren amb caràcter vitalici o permanent. Fent el símil, el GAP seria com el Consell de Seguretat: un organisme compost per organitzacions que gaudeixen d'una posició de privilegi i que responen només als seus interessos. Per això parlo de vot de qualitat o de dret de veto.
Com dèiem, amb les bases i el territori partits per la meitat s'esqueia un 50% de vots favorables i un 50% en contra. Però, ai las!, hi havia prou valor per ajuntar aquests 5 vots als dels partits unionistes? Ja hem vist que no... En comptes d'això la direcció ha amagat el cap sota l'ala i s'ha tret de la màniga 10 abstencions; un subterfugi que em fa dubtar, al contrari del que tu afirmes, que la divisió del vot al 50% hagués estat "un NO a Mas igualment".
2)He entès perfectament els arguments del 'no' a Mas. I els comparteixo. Però també he entès que corríem el risc de perdre una oportunitat d'or per provocar la ruptura amb l'Estat espanyol i iniciar el procés constituent de la República Catalana. Pel que fa a l'obtenció de la majoria social, sempre he pensat que seria gràcies al moviment participatiu de baix cap a dalt vinculat al procés constituent que guanyaríem les adhesions que ens manquen, i que, justament pel seu component majoritàriament popular, l'estiraríem cap a posicions d'esquerres. Incrementar encara més la base social des de l'status quo de l'autonomisme ho veig francament difícil.
3) Que el 'no' de la CUP representi l'estocada final del procés és una cosa que no sabem. El temps, i la gent, dirà. Personalment hi veig més riscos que no pas oportunitats.
4) La meva dissidència personal amb la decisió finalment presa per la CUP no sé si equival o no a alguna forma de pressió (jo diria que al Consell Polític li rellisca bastant), però no volia deixar d'expressar-la públicament -igual que ho he fet en positiu molts altres cops- perquè em sento estafat per la imposició d'una opció sobre l'altra. Com deia al principi, crec que en el fons no estem tan lluny. Tret d'aquest detall -que no és menor, ni tampoc no era "inevitable"- coincidim en la diagnosi que el president ha segrestat el procés en benefici propi, que els mitjans li han ballat l'aigua en tot moment, que ha sotmès a xantatge tots els actors i que tots han cedit, tret de la meitat de la CUP. Jo tampoc no hauria cedit si el 'no' a Mas s'hagués pres, posem per cas, el mes d'octubre. Ens hauríem estalviat el pressing CUP i haguéssim disposat de dos mesos llargs per exercir el pressing Mas. I no ho dic a misses dites (ja ho vaig escriure: fa molts mesos que la situació estava enquistada).
Hola Aleix,
Gràcies per la resposta.
1) Jo no tindria cap problema en 5 vots a favor de Mas i 5 en contra. Ja vam votar tots que no durant el primer debat. Sincerament, això no crec que sigui gaire rellevant, perquè el resultat seria el mateix: la no investidura (de fet, el ple ni s'acabarà fent, així, que tan se val quina opció s'hagués elegit).
Una altra cosa és el tema de l'assemblea. Jo crec que tothom preferia l'assemblea nacional, que és molt més representativa, però mira, quan hi ha empat s'ha de buscar una sortida. No és que no agradés el veredicte de Sabadell, és que n'hi va haver (i, de nou, si el veredicte eren 5 si i 5 no, el resultat hauria estat no a la investidura).
Sobre el GAP en concret, entenc que la CUP té 1800 militants i la resta d'organitzacions uns 800. El fet que tinguin 11 vots de 70 no em sembla que sigui una sobrerepresentació, ni que sigui una posició de privilegi. És el que té la unitat popular, que has de deixar que els altres que no siguin CUP també participin de les decisions. En tot cas, si la decisió era sobre la posició de la CUP-Crida Constituent, és normal que tots les organitzacions que hi donen suport hi puguin dir la seva, no? Finalment, encara que no s'hagués decidit en el consell polític el No podria haver sortit perfectament.
2) Si, jo tb veig aquest argument pel si, però realment creus que hi hauria hagut un 'moviment participatiu de baix cap a dalt vinculat al procés constituent'? Amb Mas i CDC marcant el compàs? De moment tot han estat xantatges i enganyifes; dos anys per convocar el referèndum; al final, ni referèndum, consulta; consulta sense pregunta clara; només va convocar eleccions quan tenia assegurat el lideratge, etc... sincerament, dubto que amb aquest lideratge es pugui avançar gaire i fer cap procés constituent participatiu (L'ANC tampoc és que hagi pressionat molt en aquesta qüestió; només cal veure el suport que donen a un paio que està redactant una constitució ell solet en un despatx fumant puros).
Però hi ha una qüestió més important; dir que si volia dir acceptar el xantatge durant la legislatura. Per exemple, si acceptem el 'pla de xoc' (ridícul), ens veiem forçats a aprovar uns pressupostos (sense pressupostos aniríem a noves eleccions, s'aturaria el procés, blabla). Quina força hauriem tingut per negociar uns pressupostos més justos? Molta menys de la que hem tingut per negociar un pla de xoc (que ja ha estat poca). I de debò volem acceptar uns pressupostos que de ven segur inclouen retallades, privatitzacions, subvencions per escoles d'elit, etc?? això hauria desactivat completament tot el nostre potencial revolucionari (algú s'atreviria a tornar a una manifestació contra la privatització de la sanitat pública quan tu has aprovat els pressupostos que inclouen les retallades?) Sincerament, jo no.
3) Totalment d'acord. És una incògnita.
4) No entenc perquè dius que et sents estafat per la imposició d'una opció. No hi havia cap opció de consens; alguna de les dues opcions s'havia d'imposar (investidura si o no). En la imposició d'aquesta disjuntiva és on Junts pel Si ens ha guanyat. Una cosa és no estar d'acord amb la decisió (cosa que comprenc i respecto) i l'altra és dir que és una estafa (la qual cosa sembla implicar males pràctiques).
Finalment, crec que una cosa que hem d'aprendre com a moviment és disciplina militant. Qualsevol militant o simpatitzant té dret a expressar el seu malestar, només faltaria, però hi ha canals i moments adequats per fer-ho. No entenc com l'endemà d'haver pres aquesta decisió tan difícil i quan tot el focus havia d'estar sobre pressionar Junts pel Si per fer un moviment i buscar l'acord, surt el Baños dient que vol dimitir i presentar una carta molt crítica amb la CUP; i al cap de dos dies Poble Lliure un comunicat públic tirant més pedres sobre la nostra teulada; posicionaments d'assemblees, etc.. quan tothom ja sap que la cup està dividida, presentar aquests posicionament dia si i dia també només fa mal a la CUP i l'esquerra independentista. Tota la força de pressió que podríem haver tingut es perd en declaracions del tipus "Escolteu! que jo no hi estic d'acord, eh?". Sincerament, crec que és una manera de fer-se notar que no ajuda en res a avançar.
I si, estic completament d'acord que haver pres la decisió dos mesos abans ens hauria estalviat molts maldecaps. Però estic segur que això forma part de l'estratègia de Junts pel Si i, en tot cas, tenint l'organització dividida, era difícil tenir un veredicte abans.
Apa, salut i a fotem-li canya fins al març, que encara ens podríem trobar amb la sorpresa d'una DUI en tres mesos ;)
Marc
Àlex, m'alegra que siguis dels cupaires que està per no avortar el procés d'independència (aliança de classes treballadores mitjanes (agghhh! burgesos!) i treballadors mileuristes (joves...) i aturats catalanistes. El teu fons llibertari és el que et deu salvar d'estar al costat fosc (agghhh!)del sector estalinista de la CUP. Enhorabona a la local d'Alella i comarcal del Maresme pel seu vot responsable: país nou, justícia social.
Publica un comentari a l'entrada