L'Ajuntament aprova un pressupost mai vist de 13,3 milions d'euros

El ple municipal celebrat dimarts va aprovar inicialment els comptes municipals per a l'any vinent. És el pressupost més elevat aprovat mai fins ara: ascendeix a 13.258.000 euros, la qual cosa representa un augment del 12,4% respecte de l'exercici anterior. Segons l'alcalde, Andreu Francisco (ERC-Sumem per Alella), aquest guarisme és degut a dos factors: la consolidació dels ingressos derivats de l'impost de transmissions patrimonials a l'entorn d'1,3 milions d'euros, i la recaptació de 250.000 euros derivada de la concessió del permís d'obres per a la construcció i urbanització de l'àmbit de Can Calderó i Can Serra. Tampoc no és aliena la congelació de l'IBI.

Andreu Francisco (ERC). Imatge: Ajuntament d'Alella

Entre les mesures i actuacions previstes per a 2016, Francisco va destacar-ne tres: la inversió de prop de 2 milions d'euros per al futur centre cultural que s'edificarà a l'antic solar del Casal, la dotació d'un 10% addicional de recursos per a les entitats cíviques i culturals, i la destinació de 250.000 euros a la reposició de voreres i la pavimentació de carrers. Pel que fa al capítol de personal, l'alcalde va expressar el desig del govern "de reforçar l'estructura municipal amb la incorporació d'un grup de personal nou per tal d'oferir els serveis que volem després d'anys de contenció". En concret, l'Ajuntament preveu dotar la plantilla amb quatre nous agents de policia, un treballador social, un administratiu, dos auxiliars, un tècnic de nivell mig, un tresorer d'habilitació estatal i un gerent. 

Aquest darrer anunci va suscitar la crítica unànime de l'oposició. Per a la regidora del PP, Annerose Bloss, la figura del gerent "és innecessària en un municipi de les nostres dimensions. Ho puc entendre al Masnou o Premià. I llavors vostè a què es dedica? Em recorda el papa de Roma", va dir-li a l'alcalde. 

Mercè Marzo (Gd'A). Imatge: Ajuntament d'Alella

Per a la portaveu de Gd'A, Mercè Marzo, "és curiós que calgui un gerent quan hi ha tantes dedicacions completes i parcials per part dels membres de l'equip de govern. No vivim un moment més complex, ni el poble ha crescut de cop. No s'acaba d'entendre ni per necessitat, ni per pressupost". Marzo va aprofitar l'avinentesa per denunciar una gestió de personal que considera "nefasta" perquè "dedica una quantitat pressupostària exigua a la formació del personal" i que té com a resultat "una capacitació pràcticament nul·la: no tenim el personal prou format i això no ho resoldrà un gerent". Per tot plegat, la regidora va reclamar "que es faci cas a l'organigrama de llocs de treball elaborat conjuntament amb la Diputació, el qual establia diversos caps d'àrea i preveia la coordinació entre ells, sota supervisió política". 

García-Ossorio (CDC). Imatge: Ajuntament d'Alella

Com ella, també el convergent Esteve García-Ossorio, creu que el canvi sobtat d'opinió del govern es contradiu amb el seu discurs oficial des de 2003: "vostès han venut sempre com una gran virtut la manera com han gestionat el govern amb dedicacions personals plenes". Ras i curt, García-Ossorio acusa l'alcalde de prendre "una decisió política vestint-la d'un embolcall operatiu". En els mateixos termes, el representant d'Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font, va qüestionar que la plaça de gerent sigui "estrictament tècnica" i va suggerir que més aviat es tracta d'un "càrrec de confiança". 

Què s'hi amaga rere el gerent 

Segons va explicar l'alcalde, el gerent serà un càrrec de promoció interna i caràcter eventual que cessarà quan cessi el govern actual. Es tracta d'una figura de personal directiu amb un sou similar al del secretari de la corporació, a l'entorn dels 60.000 euros anuals. 

Sense entrar en els raonaments de fons, Francisco es va defensar de les acusacions dient que és una "decisió estratègica per millorar el funcionament de l'administració. L'Ajuntament s'ha anat tecnificant i ha ampliat l'espectre de serveis de forma exponencial. La legislació ens obliga a millorar el funcionament de la gestió interna i l'eficiència". 

Ningú no ho va dir, però rere la creació de la plaça de gerent -que ja té un nom i cognom- hi ha la preocupació de l'alcalde per garantir l'engranatge de l'Ajuntament a curt termini com a conseqüència de la proximitat a la jubilació del secretari de la corporació, Félix Valdés, i la incògnita del seu relleu. En tractar-se d'un cos d'habilitació estatal, és impossible saber qui el substituirà: si serà algú que vindrà ja rodat o serà algú inexpert, i si congeniarà més o menys amb l'equip de govern actual. 

D'altra banda hi ha una altra eventualitat que convé tenir molt present, i és la possibilitat que Andreu Francisco obtingui l'acta de diputat al Congrés de Diputats en les pròximes eleccions generals del 20 de desembre. D'entrada és improbable que això passi perquè Francisco ocupa el novè lloc en la candidatura d'ERC a la circumscripció de Barcelona i en aquests moments les enquestes electorals assignen als republicans entre 8 i 9 diputats al conjunt del país: un per Lleida, un per Tarragona, dos per Girona i quatre o cinc per Barcelona. Tot i així, en el decurs dels pròxims quatre anys es poden haver de produir substitucions en el grup parlamentari a Madrid segons l'evolució de la política catalana. Si això s'acabés produint, l'alcalde disposaria de menys temps per dedicar-se al poble i hauria de traspassar part de les seves responsabilitats a persones de la seva confiança, així com delegar algunes funcions de coordinació i comandament ordinari en algú amb perfil de tecnòcrata. 

Opacitat proverbial 

Un any més, els grups de l'oposició van criticar el poc temps de marge per estudiar els comptes. Convergència va parlar d'"opacitat". Mercè Marzo va definir-lo com un "pressupost de portes tancades" i va afirmar que "no volem aprovar cap més pressupost que prèviament no hagi tingut un procés participatiu". 

Francisco va reconèixer que "és veritat que 12 dies és un període breu" i es va oferir a mantenir converses i escoltar propostes durant el període d'exposició pública. Al final, els comptes es van aprovar amb els vuit vots favorables d'ERC-Sumem per Alella i el PSC, i els quatre en contra de Gd'A, CDC i PP. Alternativa per Alella-CUP s'hi va abstenir perquè vol corroborar "que les accions previstes al Pla d'Actuació Municipal tenen la corresponent partida pressupostària per a ser desplegades", així com "controlar els contractes d'assessorament i serveis externs". 

Llum verd al nou espai cultural 

El ple municipal també va aprovar l'adjudicació de les obres de l'equipament cultural que substituirà l'antic Casal a la constructora gironina Xavier Alsina SA per import total d'1.960.000 euros i un termini d'execució d'un any; això és, un milió d'euros menys del preu de licitació i tres mesos menys. En paraules de l'alcalde, "assistim al final d'una etapa i a l'inici d'una de nova". Si el calendari es compleix, a finals de 2016 es podria equipar l'edifici i instal·lar les grades retràctils a la sala polivalent, abans d'entrar en funcionament el setembre de 2017. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de totes els grups, l'abstenció del PP i l'absència de CDC (aquesta votació va ser anterior al debat de pressupostos, i García-Ossorio va arribar mitja hora tard). 

Suport a la desconnexió d'Espanya 

Glòria Mans (PSC) i Annerose Bloss (PP). Imatge: Ajuntament d'Alella

El ple també va aprovar una moció conjunta d'ERC-Sumem per Alella, CDC i Alternativa per Alella-CUP "d'adhesió" a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre per iniciar la desconnexió o ruptura amb la legalitat espanyola, en el procés cap a la constitució d'un Estat català en forma de república. Abans de llegir-ne un extracte, la regidora del PP va interrompre l'alcalde i va demanar el secretari que aclarís si aquell text era legal. 

La sessió va transcórrer amb normalitat. La regidora del PSC, Glòria Mans, s'hi va abstenir després d'afirmar que "vivim un conflicte institucional sense solució" i va apel·lar al "diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya". També s'hi va inhibir Gd'A. El PP s'hi va oposar "perquè són qüestions que no són de vital importància per al poble i ens ocupen massa temps". Bloss va retreure l'alcalde i alguns membres del govern que acompanyessin el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la consulta del 9-N i va etzibar-los: "si els sobra temps, redueixin la seva jornada a la meitat". 

Tensió entre CUP i ERC 

Oriol Font (CUP) i Laura Ribalaiga (ERC). Imatge: Ajuntament d'Alella

Referint-se a les pressions sobre la CUP perquè investeixi Mas, el cupaire Oriol Font va demanar ERC "que deixi de menjar crispetes" i mogui fitxa. El comentari va molestar la regidora Laura Ribalaiga, que en el torn de precs i preguntes va contraatacar: "demano respecte pel partit en el qual milito des que tinc 18 anys; un partit històric que fa 85 anys que lluita per l'alliberament nacional i que té 10.000 militants al darrere". El prec va ser atès i Font va presentar les seves disculpes.

L'Esplai entra en acció

El torn de preguntes del públic també va ser aprofitat pels monitors i monitores de l'Esplai Guaita'l per reivindicar la seva feina després que en els darrers mesos la regidora del PP hagués qüestionat la transmissió de valors i la tasca pedagògica d'aquesta entitat; una polèmica que té com a rerefons les burles a la bandera d'Espanya i la presència de diversos dels seus antics membres en algunes candidatures. Per tot plegat i en nom dels seus companys i companyes, Anna Argudo va demanar als grups municipals que deixin d'utilitzar d'una vegada per totes l'Esplai amb finalitat partidista. La petició va ser acollida amb aplaudiments per part de tots els interpel·lats.