Un debat que no és el nostre: monarquia o república?

Lerroux, Maura, Unamuno, Ortega y Gasset... fins i tot la dreta catalana

 es planyia del tracte que dispensava Espanya a Catalunya. 

I estem parlant de l'any 1932 amb una república nova de trinca! 

Fa dies que ICV-EUiA remena la cua demanant la celebració d'un referèndum sobre el model d'Estat: monarquia o república. Amb aquest propòsit, els ecosocialistes plantejaran una moció al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió, després d'haver-ho fet prèviament als ajuntaments de Barcelona i Sant Boi de Llobregat. 

Ja tenim, doncs, els modernets de torn fent política d'aparador. O encara pitjor: intentant transformar Espanya, potser per allò que ells són l'autodenominada esquerra transformadora... De debò: el debat de fons és del tot pertinent i pot resultar molt saludable per als nostres veïns, fins i tot per als catalans d'obediència espanyola i de vocació federal, però només per a ells. 

Per a la resta de catalans aquest tema és absolutament balder: l'Estat català serà republicà per definició, i involucrar-nos en aquesta guerra només ens pot causar perjudici. El nostre objectiu és un i no val a badar: la independència per canviar-ho tot, i al més aviat possible. Qui cregui que el país -i amb ell, la gent, l'economia i la cultura- seran tractats amb reciprocitat dins d'una eventual III República espanyola és que no coneix la història; ni la del segle XX ni l'anterior. 

Com ja vam dir a propòsit de la coronació de Felip VI, aquest debat resulta improcedent als Països Catalans, ja que, d'acord amb la legalitat suspesa , les opcions a ocupar el comtat de Barcelona es van extingir fa tres segles: la casa d'Àustria hi va renunciar el 1725 i els Borbons van ser proscrits per sempre més el 1706. 

Dues banderes per a la mateixa Espanya

En un article d'avui mateix, l'escriptor Joan-Lluís Lluís reprodueix un parell de cites ben eloqüents, de tantes com n'hi ha, dels presidents Manuel Azaña i Juan Negrín per concloure que "Espanya podria anar alternant cada vint anys o cinquanta, monarquia i república, república i monarquia. Ara, res no faria minvar l'obsessió espanyola de fer desaparèixer Catalunya". Talment fet exprés, en la seves conclusions l'autor nord-català dóna la solució als problemes existencials d'ICV-EUiA, ja que "si una república espanyola no tindria a priori res que anés a favor de Catalunya, al contrari Catalunya pot participar des de fora al restabliment d'una república espanyola, amb la consecució de la plena llibertat: a hores d'ara la independència catalana seria l'únic sotrac polític i psicològic prou fort perquè s'ensorrés, potser, la monarquia veïna". 

En la mateixa línia, però en altres paraules, es va manifestar també dies enrere el president de la Generalitat. Preguntat pels periodistes, Artur Mas va afirmar que respectava la demanda d'un referèndum sobre el model d'Estat que planteja una part de la societat espanyola, però no se'n va estar de dir que els catalans el seu dret a decidir l'havien guanyat a pols després de manifestar-se majoritàriament i de forma reiterada. I, tristament, així és. On eren els republicans espanyols els passats onzes de setembre? Què faran els progressistes espanyols el pròxim 9 de novembre?