ERC i els Països Catalans, a la vista del 25-M

Com ja vaticinaven algunes enquestes i es flairava en l'ambient, les eleccions europees del passat 25 de maig van certificar per primera vegada a la història el sorpasso d'ERC a CiU. Cometríem un error si extrapoléssim aquest resultat a altres convocatòries electorals, però el tremp d'ERC és incontrovertible. Al Principat, els republicans van triplicar el suport obtingut el 2009 i van obtenir el 24% dels sufragis: 594.149. A més del corrent de fons que recorre la societat catalana favorable a l'estratègia i els postulats sobiranistes, hi ha dos factors supletoris que hi han contribuït: la descomposició del PSC i l'absència de la CUP a les urnes. Això explicaria, en part, la penetració i l'homogeneïtat del vot independentista a l'àrea metropolitana de Barcelona amb percentatges de vot que van del 9% de Santa Coloma de Gramenet al 21,7 de Barcelona, passant pel 20% de Sabadell i Terrassa o el 17% de Badalona. 

Malgrat la victòria d'ERC, CiU no ha fet un mal resultat. En absolut. La federació guanya 107.000 vots nous en relació a 2009 i aconsegueix el 22% de les paperetes: 548.718. També millora ICV-EUiA, que passa de 120.000 a 258.554. En conjunt, els partidaris del referèndum del 9 de novembre acaparen el 56% de la participació. Per contra, les formacions d'obediència espanyola amb prou feines depassen el 32%. Els socialistes s'estimben -davallen del 36% al 14%- i C's i UPyD creixen a costa del PP: tots tres junts trauen el mateix percentatge que els populars el 2009, el 18%. 

Tot i la distorsió que implica sempre una abstenció de més del 50%, el missatge dels catalans és inequívoc. Sens dubte, aquest nou escenari ha accelerat la substitució del cap d'Estat i l'anunci de coronació d'un nou rei amb la intenció d'avortar la secessió del Principat mitjançant l'oferiment d'un nou pacte constitucional que pugui resoldre el seu encaix territorial a Espanya. Però el 25-M ha deixat més avisos per a navegants en altres racons del país. 

Les illes, més a prop 

Si alguna virtut té el caràcter estatal de les eleccions europees és que la circumscripció única permet votar qualsevol candidatura amb independència del lloc de residència de l'elector. A les Illes Balears i Pitiüses, 19.556 persones van votar ERC. Representen el 7,3% dels sufragis. En proporció, són més vots que els obtinguts per C's a Catalunya. Però no ens enganyem: enmig dels atacs a la llengua i l'escola pública per part del govern autonòmic del PP, en aquests comicis ERC ha canalitzat part d'aquest descontentament i ha ocupat l'espai que històricament havia pertangut al PSM. Tant és així que una setmana més tard, ERC ha refermat la seva entrada a la federació PSM-Entesa i, consegüentment, la seva incorporació a la coalició electoral Més per Mallorca Tot plegat l'ha convertida en tercera força a moltes poblacions, com Artà (amb el 17,3% dels vots), Campos (10,7%), Felanitx (16,6%), Manacor (16,2%), Sa Pobla (13,3%), Pollença (16%), Sineu (22,5%) o Sóller (11,5%). No sé si és gaire o no, però una cosa és clara: representa un sector de les societats illenques que no sols no renega de la seva història, llengua i cultura -com també hi ha gent a EU-IB o al PSIB-, sinó que va més enllà i reclama algun tipus d'articulació política de tipus confederal amb el Principat, tal com havia estat fins a 1715. 

En la seva anàlisi post-electoral, Vicent Partal en fa una segona lectura. A les Illes, les esquerres han superat amb escreix les dretes: 137.000 vots enfront de 98.000. Com a tot arreu, populars i socialistes reculen: el suport al PP decau al 27% i el del PSIB al 22%. De fet, en aquest escenari les forces d'esquerra no oficialistes (Podemos, EU-IB i ERC) han obtingut més suports (76.000 vots) que el PSIB (59.000). Matemàticament, l'alternança al govern és possible; sempre i quan la mobilització de l'electorat no perjudiqui aquestes expectatives. El 25-M, l'abstenció a les Illes va ser del 63,5%. 

El Sud fa la seva via

Les eleccions europees també anticipen un canvi de majories al País Valencià. El PP, abans totpoderós, perd bou i esquelles: dels 984.000 vots de 2009 només en reté 507.000 (el 29%); un retrocés similar al del PSPV, que passa 700.000 a 376.000 (el 21%). En contrapartida, emergeixen quatre partits molt igualats; tres a l'esquerra dels socialistes i un a la seva dreta. Sumats, EUPV, Podemos i Compromís (rere la marca electoral de Primavera Europea) tenen més pes que el PSPV, però seria UPyD qui tindria la paella pel mànec si aquests resultats es traslladessin a unes eleccions autonòmiques. Malgrat totes les incerteses, al País Valencià la via política de la recuperació de la dignitat cultural i lingüística passa per l'enfortiment d'EUPV i de la coalició Compromís. Totes dues opcions han aconseguit enviar els seus caps de llista a Brussel·les. Davant d'aquesta evidència, Esquerra Republicana -que des de l'any 2000 es presenta al País Valencià sota les sigles d'ERPV- faria bé de reconsiderar el seu paper. El partit ha obtingut tan sols 8.000 vots, el 0,5% del total, amb registres significatius únicament en les poquíssimes poblacions on té regidors: Benifairó de les Valls (5%), Crevillent (2%) Faura (4%), Simat de la Valldigna (4%), Sueca (2%), Vinaròs (4,8%) i Xixona (5,3%). 

Insignificants també han estat els resultats d'Esquerra a les comarques aragoneses de la Franja. A localitats com Maella, Nonasp o Mequinensa no ha recollit ni un sol vot. Poc poblades, ens fixarem més en els percentatges que en el nombre absolut de vots: Fraga (0,6%), Benabarri (0,9%), Benasc (0,8%), Saidí (1%), El Torricó (1,1%), Tamarit de Llitera (1,2%), Calaceit (1,5%), El Campell (1,8%), Valldellou (1,9%), Beraniu (2,1%), Beseit (2,6%), Sopeira (3,7%), Baells (4%), Bonansa (6,4%), Montanui (7%) i Pont de Montanyana (9%). 

El Nord s'allunya

Des del passat mes de març, ERC té dues conselleres municipals a Banyuls dels Aspres, al Rosselló, i Vallestàvia, al Conflent. A Catalunya Nord, doncs, les eleccions europees venien precedides d'unes municipals en què el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen ja havia exhibit el seu ímpetu: el seu candidat a l'alcaldia de Perpinyà, Louis Aliot, es va imposar en la primera volta amb el 34% dels vots i es va enfilar fins al 45% en la segona. Era, doncs, la crònica d'una mort anunciada: de bell nou amb el 35% dels vots, el triomf de la ultradreta el 25-M exemplifica el càstig al clientelisme i la corrupció dels conservadors (18%) i els socialistes (12%). Ho explica magníficament bé Joan-Lluís Lluis en aquest article. Si a França l'auge de l'extrema dreta ha estat generalitzat, Catalunya Nord és terra adobada per a les seves prèdiques: Perpinyà és la setena capital més pobra de l'hexàgon i el del Rosselló, un dels departaments amb una taxa d'atur més elevada. 

Durant la campanya europea, la reivindicació catalana no s'ha vist per enlloc i el que encara és més greu: dies després dels comicis, els Verds -quarta força política a la regió amb el 10%- han fet públic un comunicat de suport a la recentralització territorial impulsada des de l'Elisi; una reforma que planteja, entre d'altres, la fusió de les regions del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus en un nou ens més gran amb centre a Tolosa de Llenguadoc.