La presidenta de l'ANC al poble d'Alella: "Tenim moral de victòria"

Divendres va ser un dia per recordar: més de 300 veïns i veïnes d'Alella van exhaurir les localitats habilitades a l'antic celler cooperatiu de l'Alella Vinícola per assistir a la presentació en societat del nucli local de l'Assemblea Nacional Catalana. Damunt l'escenari hi havia el coordinador alellenc, Jordi Pujolràs, i la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell. En acabat, una setantena de persones va acompanyar-los en un sopar al restaurant de l'establiment. Des de molts punts de vista, l'acte va ser tot un èxit, i per això cal felicitar els 74 socis i simpatitzants de l'ANC d'Alella que el van fer possible. 

Forcadell va parlar durant prop d'una hora davant d'un auditori entre expectant i complagut, i majoritàriament format per matrimonis de 50 anys en amunt; un senyal inequívoc -diria jo- que la idea de la independència s'obre camí entre la gent de classe mitja. I això és fonamental. 

Comparteixo amb Forcadell la majoria de les seves afirmacions, i discrepo en d'altres. No he estat exhaustiu, però el judici de les persones de la meva quinta amb qui vaig comentar la jugada era molt més sever: parlaven de "rentat de cervell", de "reiteració d'arguments" i de magnanimitat excessiva amb el Govern de la Generalitat i els partits polítics. 

De la guerra bruta a l'abraçada de l'ós

La conferenciant va iniciar el seu parlament fent un retrat dels catalans: "Anem amb el lliri a la mà. Som molt confiats. Ho volem saber tot del procés i, de vegades, hi ha coses que s'han de fer, però que no s'han de dir" perquè enfront tenim "un Estat amb prou recursos i experiència per a la guerra bruta" i l'exercici de la "violència: mediàtica, econòmica i jurídica". 

Igual com hauria "difamat al president de la Generalitat", Forcadell es va mostrar convençuda que l'Estat actuarà contra els "alcaldes, regidors i tothom qui se signifiqui amb la causa de la llibertat nacional de Catalunya", i va contraposar "el discurs de la por i les amenaces" a l'empenta del moviment independentista: "Tenim moral de victòria". S'hi va referir als atacs a la llengua i a l'asfíxia econòmica. "Als espanyols tot això els cohesiona, però a nosaltres també, de manera que faran un canvi d'estratègia. Em preocupa -va confessar- el moment que ens diran que ens estimen, que no poden viure sense nosaltres i parlaran de diàleg, de reforma constitucional i de pacte fiscal". Forcadell té clar que tot això ho veurem, i que haurem d'anar amb peus de plom "perquè Espanya ha comprat alguns catalans. No sabem a qui, però n'ha comprat i en comprarà de nous". 

"Això va endavant" 

Forcadell va fer un discurs eminentment optimista amb apel·lacions constants a mantenir l'autoestima. "Fins ara, l'ANC ha fet una cursa de velocitat. En 13 mesos s'ha obert un escenari que cap dels presents no hauria somiat" i va destacar quatre fites: "la manifestació històrica de l'Onze de Setembre, la celebració d'unes eleccions anticipades en què els partits es van haver de posicionar en relació al dret a decidir, la declaració de sobirania del 13 de gener i la recent creació del Consell per a la Transició Nacional". Per a ella, "és clar que anem endavant. No hi ha elements objectius per dubtar que Artur Mas i Oriol Junqueras faltin al seu compromís. [Els mitjans] Ens estan fent guerra psicològica i sempre hi caiem", i va posar com a exemple el resultat del 25N: "En qualsevol país del món, la majoria absoluta és la meitat més un, mentre que aquí en sumem 85 de 135 i molta gent es pensa que hem perdut!". 

També va parlar de la corrupció política com a arma al servei de l'Estat per erosionar la legitimitat del procés. Va negar que fóssim un país de corruptes: "Catalunya és un país normal, com Holanda, França o Itàlia" i va aventurar que "si aquest govern s'ensorra, s'ensorra el procés", en al·lusió a les paraules de l'expresident espanyol José María Aznar en què augurava, ne to amenaçador, que "abans no es trenqui Espanya, es trencarà Catalunya". Per tot plegat, la presidenta de l'ANC va fer una crida a la ciutadania a "restar unida", "actuar amb intel·ligència" i "deixar la rauxa per al dia de la celebració". 

Apostolat independentista

La portaveu de l'ANC va ser molt curosa i no va parlar de comunitats -"hi ha gent que parla castellà que treballa per la independència i hi ha gent amb cognoms ben catalans que hi posen pals a les rodes"-, però sí de l'existència de dos referents informatius a Catalunya: "Hi ha mitjans de comunicació que són a Catalunya però no són catalans". Es referia a Tele 5, Antena 3, Intereconomía, El País i d'altres, però es descuidava La Vanguardia i alguns més. Per a Forcadell, ells serien els culpables "que el nostre missatge no arribi" a determinats llocs i col·lectius del país; una barrera comunicativa que els independentistes han de trencar fent proselitisme boca-orella. 

Segons Forcadell, "no hi ha arguments racionals en contra de la independència". Les úniques reticències són "ideològiques o emocionals". Les primeres són gairebé impossibles de vèncer i no s'hi val a perdre el temps, ja que atenyen persones del PP o C's "a les quals difícilment podrem seduir". I tenim pressa. En canvi, les reserves emocionals apel·len a factors lingüístics o identitaris de pertinença a Espanya i són susceptibles de ser modificades amb raons de pes. És a aquesta gent de bona pasta, però de matriu cultural espanyola, a qui els independentistes s'hi han d'atansar ja que "també ells tenen una responsabilitat històrica perquè els seus fills i néts visquin millor". 

La idea que la "la independència no és un fi en ella mateixa, sinó un mitjà per viure millor", també va estar present en el discurs pronunciat ahir per l'alcalde, Andreu Francisco, en l'acte en record del 14 d'abril de 1931: "Volem una República Catalana per Antoni Vidal, Salvador Galvany, Melcior Perich, Antoni Pujadas i tots els que donaren la vida per una societat lliure i més justa, però també, i sobretot, per les generacions futures: per l'Ona, la Guida, la Laia i l'Arç". 

Alguns desacords 

Com hem dit abans, el discurs de Forcadell va grinyolar en certs aspectes. En destacaré cinc: 

- Tenim prou arguments favorables a la independència per evitar caure en el ridícul. No és seriós predicar que quan l'haurem assolida farem les nostres pròpies lleis i viurem en una Arcàdia feliç: sense corruptes i sense explotats ni explotadors. Tant de bo, però molt em temo que en molts aspectes serem un país perfectament homologable als del nostre entorn. 

- Em va decebre l'assumpció acrítica del dirigisme polític, oimés venint de part de la representant d'un moviment cívic i transversal com l'ANC. Forcadell es va referir a Mas i Junqueras com els "líders del procés", i va reiterar que la ciutadania era la "tropa" d'una "batalla" que es lliurava "en camp obert i a cara descoberta". 

- Em va irritar la condescendència amb el Govern de la Generalitat, a qui va exculpar de qualsevol responsabilitat en l'aplicació de retallades "ja que únicament es dedica a gestionar la misèria". Forcadell va considerar que els ciutadans "no s'haurien de manifestar a la Plaça de Sant Jaume, sinó davant de la delegació del Govern espanyol", a qui va identificar com "el nostre adversari". No hi estic d'acord: precisament perquè la cohesió social no és possible sense l'emancipació nacional, i perquè només reconeixem com a legítimes les nostres institucions, hem de pressionar el Govern i el Parlament perquè trenquin amarres amb Espanya. 

- "En tot procés d'alliberament hi ha un moment en què s'ha de desobeir la legalitat", és cert. Per això és natural que l'ANC tingui una sectorial específica per aquesta qüestió. No hi veig, però, cap necessitat que justifiqui l'existència d'una sectorial de defensa. I encara ho entenc menys quan s'esmenta la insubmissió al servei militar -juntament amb la lluita contra l'apartheid o pel sufragi universal- com l'exemple més preclar que "la legalitat no sempre és justa, ni es democràtica". 

- Sempre he cregut que la llibertat no es demana, simplement es pren. Per això em vaig desmuntar quan vaig escoltar que "comprar la llibertat és negociable: Igual que paguem estant dins, podem pagar estant-hi fora". Ai, aquesta ànima fenícia...