Després que, a còpia d'anys de reivindicació, l’esquerra aber-tzale hagi popularitzat el terme Euskal Herria com a subjecte polític, cada cop són més els independentistes que en qüestionen la idoneïtat i es mostren partidaris de recuperar el nom de Nabarra -amb be alta- a l’hora de designar un hipotètic estat basc independent. Aquestes veus justifiquen la seva proposta a partir d'un discurs historiogràfic aparentment sòlid i ben travat que, jurídicament, té moltes semblances amb el que realitza a Catalunya el col·lectiu Patriotes per la Devolució: per a uns i altres no es tracta d'accedir a la independència, sinó de reinstaurar l'estat primigeni, arrabassat pel dret de conquesta, sense renúncies de cap mena (ni polítiques, ni territorials). Per als legitimistes navarresos, cal distingir entre diverses veus:
- Bascònia: Expressió ètnica utilitzada pels autors llatins per designar el territori dels bas-cons, als dos costats del Pirineu, les terres altes de l’Ebre i el marge esquerre de la Garona. L’evolució fonètica féu que al vessant nord evolucionés cap a la forma Gascunya: Wasconia, Guasconia, Gasconha / Gas-cogne. L’any 1963, el polític basc Federico Krutwig va publicar l’obra Vasconia, en què hi va englobar tots els territoris al·lusius al poble bascó i, posteriorment, a l’Estat navarrès; això és, Navarra, País Basc, Aquitània, Bearn, Gascunya, Osca, La Rioja i bona part de Cantàbria i Burgos.
- Euskal Herria: Vocable amb reminiscències culturals amb què es designa la comunitat lingüística basca o euskaldun. Apareix en les primeres obres literàries en euskera, el segle XVI, per referir-se a les regions en què es parla la llengua basca: Nafarroa Garaia, Na-farroa Behera, Zuberoa, Lapurdi, Bizkaia, Gipuzkoa i Araba. Aquestes terres són també conegudes com a herrialdeak o “territoris històrics” i han donat peu al lema zazpiak bat [que significa les set en una] per referir-se a la unió política de totes elles en una sola pàtria. A la imatge trobareu dues representacions del zazpiak bat en forma d'escut. La primera és la versió històrica, amb una preeminència de Navarra evident. En la segona, els territoris segueixen una ordenació alfabètica.
Com apuntàvem abans, l'es-querra abertzale ha apostat fort per estendre aquest concepte a l'àmbit polític, així com per assumir com a propis símbols tipícament navarresos -com ara l’ensenya roja amb cadenes o el segell personal del rei Sanç VII el Fort: l'arrano beltza (vegeu foto)- amb l’ànim de vèncer reticències d'aquella part que abans no existien. De fet, amb anterioritat a l’estatut d'auto-nomia de 1936 per al País Basc, una assemblea d'alcaldes bascos i navarresos va aprovar, el 1931, l'Estatut d'Estella: un estatut conjunt per a Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa de caire confederal que proclamava un “Estat basc autònom dins la totalitat de l’Estat espanyol”, amb competències exclusives en matèria de policia, forces armades i relacions amb l’Església. L'estiu de 1931, el 89,8% de la ciutadania navarresa va refrendar la proposta, que es va imposar en 200 dels 220 municipis de la regió, amb majoria de carlins i nacionalistes bascos.
- País Basc / Pays Basque: Nom amb què és coneguda la regió formada per les províncies vascongadas d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa (en verd fosc), a l’Estat espanyol, i els territoris històrics de Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa, inclosos dins el departament dels Pirineus Atlàntics, a l'Estat francès. Fins l'any 1200, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa formaren part de l'Estat navarrès i el seu conjunt formava l'anomenada Navarra marítima. Amb l'annexió a Castella i fins al segle XV guanyaren pes les disputes entre els bàndols nobiliaris d’Oñaz i Gamboa. Els primers eren partidaris de Castella i els altres, de Navarra.
- Euskadi: Terme polític ideat per Sabino Arana, el pare del nacionalisme basc modern, amb la pretensió de donar nom al subjecte polític basc i de superar el terme Euskal Herria. L'explicació és clara: a finals del segle XIX (vegeu el mapa, corresponent a 1869) la llengua basca feia temps que no es parlava a moltes zones, per la qual cosa el fundador del PNB va fonamentar el fet nacional en la raça i no pas en l'idioma. Actualment, l'expressió queda circumscrita a la comunitat autònoma espanyola formada per les províncies d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, on ha fet fortuna. A tall d'exemple: Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco (EAJ-PNV), Eusko Alkartasuna (EA), Partido Socialista de Euskadi (PSE) o, fins i tot, Euskadi ta Askatasuna (ETA).
- Navarra: Nom amb què és coneix, a l’Estat espanyol, la comunitat autònoma uniprovincial formada pel territori històric de l’Alta Navarra.
- Nafarroa: Nom que rep Navarra en llengua basca.
- Nabarra: Nom jurídic que rebé l'Estat navarrès, constituït en successius regnes inde-pendents (Regne de Pamplona 884-1162, i Regne de Navarra, de 1162 en endavant) fins al seu esquarterament en dues entitats menors (Alta Navarra i Baixa Navarra) i les seves respectives incorporacions a les corones de Castella, el 1512, i de França, el 1620.
Perduda la nació política (Nabarra) des de llavors, perdura encara la nació cultural (Euskal Herria). De tot plegat es desprèn que els habitants d'Euskal Herria serien políticament nabarresos i culturalment bascos.
5 comentaris:
Creo que hay que ser más cuidadoso a la hora de representar la realidad vasca o la de su Estado histórico, Navarra.
No se deben mezclar situaciones acontecidas con 500 o 600 años de diferencia ni, mucho menos, con situaciones basadas exclusivamente en la toponimia.
Una cosa es que los topónimos vascos lleguen hasta Burdeos o hasta más allá de Aran, cuestión anterior a la romanización. Otra, diferente, la extensión del reino de Pamplona bajo Sancho III el Mayor en el siglo XI y otra, muy distinta, las posesiones del reino navarro a finales del siglo XV sobre Albret, Foix, Bearne, Bigorra etc.
La conclusión es que no se puede deducir una "territorialidad" del Estado de los vascos mezclando realidades de hace más de 2.000 años, con otrras de hace 1.000 y otras de hace 500.
La realidad actual del Estado al que aspiramos los navarros viene condicionada por todos estos hechos, principalmente por la "nacionalización" que el Estado navarro, sobre todo entre los siglos XII y XVI, provocó sobre su población. Aquí incluyo, obviamente, la de los territorios occidentales conquistados por Castilla en 1200.
Pero el que esté "condicionada" no equivale a que esté "determinada".
El sujeto es la "nación" y esa nación es resultado de una historia al mismo tiempo que una realidad que se construye cotidianamente, incluso en su permanente enfrentamiento a los estados español y francés.
Al final es la voluntad de ser sujeto en el momento actual y su capacidad política (fuerza para lograrlo) la que determinará su concreción.
En mi opinión, el Estado de los vascos debe ser Navarra, pero no hay que caer en simplificaciones ahistóricas.
Navarra ha sido el Estado de los vascos, su máxima expresión a nivel internacional como Estado soberano, pero hay que cuidar mucho toda la cadena de razonamiento para no incurrir en "presentismos" o "esencialismos historicistas".
Bona nit, Garate.
Em primer lloc, vull agrair-te els comentaris. Sens dubte contribueixen a refermar fets, situacions històriques i conceptes que, d'altra banda i a còpia de moltes lectures i experiències viscudes, crec que tinc força clars (tot i que potser en el text no ho he sabut reflectir prou bé). En qualsevol cas, està redactat amb la intenció de definir alguns vocables polítics i geogràfics que el públic català coneix vagament, la qual cosa fa que de vegades no sàpiga a què es refereixen amb exactitud o que els utilitzi com a sinònims, quan no ho són.
De fet, l'article s'emmarca en una sèrie de quatre (dos encara els tinc al cap, pendents de publicar) en què m'interesso per la conquesta de 1512 i les seves conseqüències. En el primer -titulat '1512-2012: Nafarroa bizirik!- trobaràs les raons que m'han dut a escriure sobre aquesta qüestió. I veuràs, també, que ets una de les persones que, amb el seus escrits i reflexions a través del teu bloc, m'has ajudat a fer-me'n una idea. Per tot plegat, t'estic agraït i considero un honor que hi hagis volgut deixar el teu testimoniatge.
Moltes gracies Alex i, també, bona nit.
Llegiré el teu article "1512-2012" Nafarroa bizirik! Suposo que està al teu bloc.
Perdó p'el meu català i una abraçada
Buenas noches Alex.
He leido con atencion tu articulo titulado "EuskalHerria o Nabarra". Es interesante ver, efectivamente como el estudio de la historia de Nabarra va calando poco a poco en la ciudadania. Desde antes de la aparicion del nacionalismo vasco, dicha historia (mas de mil anhos), se ha mantenido bajo un ocultamiento premeditado a ambas vertientes del istmo pirenaico, con el fin de cubrir las consecuencias de la conquista y posteror colonizacion del antiguo (o no tan antiguo) estado (reyno) de Nabarra. Con el nacionalismo vasco, el referente original de Nabarra, cambio, el sujeto politico ya no era Nabarra y su sociedad, sino una parte de la misma, que acordaron denominar Euskadi, lo que se conoce hoy en Espanha como la CAV. Mas adelante, incluso durante el periodo dictatorial de Franco e incluso antes, durante la Republica, este nuevo sujeto politico fue continuado incluso bajo exilio e indecibles condiciones adversas. Posteriormente, despues de la dictadura, una rama del mismo nacionalismo vasco (la actualmente llamada izquierda independentista) retomo el concepto de Euskadi y lo relanzo como EuskalHerria, que muy bien describes en tu articulo.
Lo que quiero decir, es que tanto los mal llamados "territorios historicos" incluidos tanto en el concepto reducido de Euskadi, como en el mas amplificado de EuskalHerria fueron impuestos por los conquistadores, de ahi que Francia este satisfecha con poseerr un Pays Basque Francais, y Espanha haga lo mismo con su Pais vasco Espanhol. Ambos territorios con sus ciudadanias fueron impuestos, repito. Y es precisamente por eso, que historicamente hablando no se deban considerar como determinantes de Nabarra, ni etnica, ni linguistica, ni culturalmente hablando.....ni mucho menos estatalmente.
Dicho lo anterior, en mi opinion, el titulo de tu articulo, no es cuestion nada mas de adaptar o substituir el actual termino Euskalherria y cambiarlo por el de Nabarra. La cuestion es mucho mas profunda. Nabarra efectivamente fue el estado de los baskones , o vascos modernos (si prefieres), pero no de forma exclusiva, sino que fue tambien el estado de otras nacionalidades y culturas, e incluso hasta confederaciones en un momento dado. Concluyendo, tu articulo, que no le quito merito porque aclara varios conceptos nitidamente, especialmente viniendo de un autor de otro pais, completamente imparcial y objetivo, se aproxima bastante a lo que seria Nabarra, sobretodo en la forma de su contenido, mas no en el fondo del mismo. Nabarra, incluso utilizando los terminos descritos, es mucho mas tanto en esencia como en accidentes que lo que se pueda denominar como Euskalherria.
Te exhorto a que continues profundizando en esta cuestion, porque puedes hacer y de hecho lo haces ya, mucho provecho al mundo contemporaneo, pero sobretodo a la sociedad nabarra actual (por supuesto, incluyendo a todas las personas que se consideren como vascas ?). Si necesitas bibliografia interesante sobre el tema, no dudes en solicitarmela, te la proporcionaria con mucho gusto.
Zorionak eta aurrera zure lanarekilan ! Felicidades y adelante con tu trabajo !
Perdona per no haver-te contesatado en català, però és que he escrit massa.
Caram, Txabi, quina xerrera!!! T'agraeixo moltíssim el comentari i et prenc la paraula. La qüestió navarresa m'interessa molt, així que tan aviat com trobi el temps necessari que requereix la qüestió intentaré contactar amb tu per tractar d'aprofundir-hi. Serà un plaer. Mila esker!
Publica un comentari a l'entrada