Cop d'estat als ajuntaments

Un cop revelada la lletra petita dels acords del consell de ministres d'aquest migdia, podem afirmar sense embuts que el Govern espanyol ha consumat avui la intervenció de facto de l'administració local mitjançant la reforma de la Llei de Bases de Règim Local i que té perfectament orquestrat un cop d'estat en tota regla per a 2015 de la mà d'una nova de llei electoral que eliminarà el 30% dels regidors. La versió oficial parla d'estalviar 3.500 milions d'euros i d'"alleugerir i afavorir la presa de decisions", però la mesura té una clara intencionalitat política: amollar un tret de gràcia a la pluralitat democràtica que acabi amb les veus dissidents. 

El ministre espanyol d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha anunciat que els secretaris i interventors municipals passaran a dependre de l'Estat i no dels ajuntaments, amb l'excusa de "retornar-los l'objectivitat en la seva tasca de fiscalització dels municipis". "És un retorn al que ja vam tenir a Espanya i que mai no hauríem d'haver perdut", ha reblat. En aquest punt, cal tenir en compte que el dèficit dels ajuntaments tan sols representa el 5% del deute estatal, i que el deute de l'Ajuntament de Madrid -xifrat en 6.347 milions d'euros- és un 25% superior al de tots els municipis de Catalunya junts, incloent-hi Barcelona. 

El projecte de llei inclou una nova llista de competències i la prohibició als municipis d'exercir-ne cap més, així com l'eliminació d'òrgans intermedis com les mancomunitats de serveis. A més, les diputacions assumiran les competències de les poblacions de menys de 20.000 habitants que no compleixin l'"avaluació de qualitat" a què seran sotmeses. En espera de conèixer-ne més detalls, sembla que l'Ajuntament d'Alella escaparia a aquest control, ja que gaudeix d'una posició econòmica privilegiada. 

Política-ficció: majoria absoluta per a ERC 

Ara sabem que no hi haurà topinada electoral i que caldrà esperar a les eleccions municipals de 2015. Ahir, però, s'especulava amb la possibilitat que la reducció del nombre de regidors anunciada s'hagués d'aplicar a curt termini. Per si de cas, alguns vam fer números. 

Actualment, el plenari de l'Ajuntament d'Alella està constituït per 13 regidors, que és el nombre que correspon als municipis d'entre 5.000 i 10.000 habitants. El resultat de les eleccions de maig de 2011 va permetre articular un govern d'esquerres format per ERC-Sumem per Alella (amb 6 regidors) i el PSC (amb 1). A l'oposició quedaven CiU (amb 3 electes), Gd'A (amb 2) i el PP (amb 1). 

La disminució d'un terç del nombre de regidors deixaria Alella amb 9 edils. Si s'aplica la llei d'Hondt sobre la base d'aquesta reducció, ERC-Sumem per Alella obtindria la majoria absoluta i l'alcalde, Andreu Francisco, podria governar el poble en solitari, tot i perdre un regidor. 

Política-ficció: el PSC desapareixeria

Segons la llei electoral, el PSC seria el primer partit a qui li tocaria el rebre i el que en sortiria més perjudicat, ja que Glòria Mans perdria l'acta de regidora i el partit es quedaria sense representació al consistori. Immediatament després saltaria el segon regidor de Gent d'Alella, Josep Bardés. En tercer lloc arribaria el torn de Teresa Vilaró, d'ERC-Sumem per Alella. El quart regidor sacrificat seria Vicenç Llorca, de CiU. 

En el gràfic adjunt trobareu, en color groc, el nombre de vots amb què es va assignar els regidors a cada candidatura, i, en color vermell, els regidors que s'eliminarien (aquells que tenen el residu electoral més baix).  

Resposta contundent 

Les mesures adoptades avui per l'executiu del PP i sancionades per la presència del rei representen un cop de destral -quasi definitiu i molt definitori- al sistema democràtic espanyol, que sempre ha estat d'ínfimíssima qualitat per no haver tallat el cordó umbilical que l'emparenta directament amb el franquisme. Per a mi, el carés que està prenent tot plegat justifica una resposta inequívoca i contundent. Perduda qualsevol esperança en el Govern dels millors -de fet, no n'he tinguda mai cap-, és hora que el municipalisme català i les forces independentistes actuïn amb audàcia, com l'abril de 1931. L'esclat de joia als carrers seria immens. 

- Com ja he apuntat, a més de violar el principi d'autonomia local i algunes lleis més pel camí -que ja es cuidaran prou de refer a la seva conveniència-, la mesura amaga una intervenció camuflada dels ens locals. La Unió Europea intervé l'Estat, i l'Estat intervé els ajuntaments. 

- L'anunci és oportunista, demagògic i populista. A dia d'avui, a alguns els pot semblar una simple operació de maquillatge, però es tracta d'una refundació de l'Estat de gran abast feta a cop de decret, unilateralment, amb l'aquiescència de la major part de l'arc parlamentari. El Govern sap de sobres que la societat està fins als beterols de la incompetència i dels privilegis de la classe política i per això cerca acontentar-la oferint-li el cap d'alguns dels seus agremiats, encara que siguin l'últim mico. En la política local hi ha gent de tota mena i condició: personatges que busquen foguejar-se o fer mèrits davant del partit en què militen, amb la vista posada a fer-se una carrera i convertir la política en el seu modus vivendi. Però també hi ha el contrari: persones idealistes -o directament indignades davant de determinades alcaldades i altres pràctiques abusives comeses des de l'administració local- que no es resignen a plegar-se de braços i decideixen fer una incursió en aquest món amb una clara i inequívoca voluntat de servei públic. Amb aquesta mesura es foragita l'activisme polític de les institucions, com oportunament ha denunciat la coalició Compromís per al cas del País Valencià. 

- La proposta obeeix a un raonament centralista i a una voluntat recentralitzadora de clara matriu castellana. Això té dues expressions: l'aposta pel bipartidisme i el reforç de les diputacions. A molts municipis d'Espanya, la gestió pública és cosa de dos: PP i PSOE. Eliminar alguns regidors agreuja l'esquema bipolar d'encefalograma pla i n'elimina les veus dissidents. En el cas de Catalunya, si algun nivell de l'administració s'ha de suprimir és l'intermedi, i no pas el local. Però ja sabem perquè serveixen a nivell polític les diputacions: per actuar com a contrapoder quan les coses van maldades i per col·locar a la menjadora els estómacs agraïts del partit (generalment, personatges manifestament incapaços i prèviament amortitzats en altres àmbits). 

- La proposta condemna els municipis a la indigència. En comptes d'impulsar una llei per a la millora del finançament local, l'Estat amenaça de buidar-los de contingut i transferir serveis a les diputacions. Com a administració més propera al ciutadà i més sensible a les seves demandes, els ajuntaments catalans destinen, de mitjana, més del 30% del seu pressupost a proveir serveis als seus veïns que correspondrien, per llei, a altres administracions. Ja m'agradarà veure si a partir d'ara les diputacions es faran càrrec dels serveis socials, la seguretat ciutadana i del transport públic, o si ens en quedarem sense (el text refós de la llei municipal de Catalunya no estableix que els municipis hagin de disposar de policia local, i fixa en més de 20.000 i 50.000 habitants l'obligació de procurar serveis socials o transport urbà, respectivament). 

- La iniciativa no suposa cap estalvi i empitjora, de retruc, la capacitat de gestió i la consecució de guanys i millores per als municipis. Segons el president del Govern, la supressió del 30% dels regidors estalviarà 3.500 milions euros a les arques públiques. La sola pujada de l'IVA del 18 al 21% fa a miques aquesta predicció, ja que es tracta d'un impost que els ajuntaments no es poden deduir i que la Federació de Municipis de Catalunya ha xifrat en 120 milions anuals; al marge d'altres consideracions. Com aquesta: dels 947 municipis existents a Catalunya, 740 tenen menys de 5.000 habitants i, sincerament, dubto molt que la retribució dels seus càrrecs electes sigui gaire elevada. Diré més: en aquestes poblacions -i m'atreveixo a ficar en el mateix sac els 143 municipis d'entre 5.000 i 20.000 habitants- la vocació, el tarannà, la dedicació i el compromís de molts regidors és cabdal perquè determinades mesures i projectes d'innegable interès social, econòmic, cultural i ambiental es duguin a terme. Si a la prohibició de cobrir les baixes per jubilació i de convocar noves places en la funció pública se suma ara la retallada del nombre de regidors, qui tirarà del carro en molts ajuntaments? Algú pensa que la ciutadania no se'n ressentirà? 

Pagarem la demagògia, i la pagarem cara.