Una burilla de cigarreta. Aquesta
podria haver estat la causa dels dos incendis forestals que es van declarar
ahir a l'Alt Empordà -al Pertús i a Portbou-, el primer dels quals encara
crema, dividit en tres fronts, i avança perillosament cap a l'Alta Garrotxa. Fins
al moment, el foc ha calcinat més de 13.000 hectàrees i s'ha cobrat la vida de
quatre persones. Estem davant d'un Gran Incendi Forestal (GIF) en majúscules:
el més important a la zona dels darrers 30 anys.
El balanç ambiental i el drama
humà són esfereïdors, igual com ho són les cròniques periodístiques -en
especial aquesta-
i les imatges i enregistraments de vídeo penjats a Internet.
Tramuntana de foc
Ahir, la força del vent i la
invisibilitat causada pel fum van impedir l'enlairament dels mitjans aeris.
Atiades per la tramuntana, la virulència de les flames ha fet inútils fins ara tots
els esforços per establir un perímetre de seguretat. Hores d'ara, el foc ha
afectat 17 municipis i segueix desbocat.
Segons fonts oficials, en l'incendi
treballen 500 efectius del cos de Bombers de la Generalitat, 200 membres de la
Unitat Militar d'Emergències amb base a Saragossa, 150 voluntaris de les Agrupacions
de Defensa Forestal (ADF) i un número indeterminat de bombers francesos i nord-catalans.
Com a català que estima la terra -i també com a exregidor de Medi Ambient, des d'on he tingut l'oportunitat de veure'ls en acció- vull
agrair públicament la tasca que duen a terme professionals i voluntaris.
Tanmateix hi ha coses que no entenc,
i que segurament és pertinent deixar per després; però no me'n puc estar.
Segons el director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, Jordi Gassió, la Generalitat disposa de 6.000 efectius humans i 31
mitjans aeris propis per lluitar contra el foc (a més de quatre hidroavions de
l'Estat amb seu a Catalunya). La xifra inclou el cos de Bombers, però també els
bombers voluntaris, així com els 1.124 auxiliars forestals que haurien
estat contractats especialment com a "reforç" per fer front a la
campanya d'estiu. En la mateixa entrevista, Gassió nega que el Departament d'Interior hagi reduït la inversió en mitjans de suport als bombers i l'ha xifrada en 6 milions d'euros per a tot l'any; que no sembla gaire, la veritat.
Si com diu TV3, a l'Alt Empordà operen 14 mitjans aeris -entre avionetes, helicòpters i hidroavions- i hi ha
500 bombers mobilitzats -que han de fer torns per
descansar, per molt exigus que aquests siguin- a mi em sembla veure una certa
desproporció -no sé si gran o petita- entre els recursos reals que hi ha sobre
el terreny i els enumerats pel màxim responsable de la Generalitat. Intueixo
algunes raons d'ordre operatiu perquè això sigui així -els cossos d'extinció
no poden abandonar els quadrants que tenen assignats i sembla lògic pensar que
a partir d'un cert nombre de mitjans aeris en el cel tot es torna caòtic-,
però em continua semblant que alguna cosa no acaba de quadrar. O bé els
efectius reals de què disposa el país no són tants, o bé les seves capacitats
de reacció, maniobra i intervenció són massa limitades. Caldria escatir-ho.
Reconeixement als voluntaris
Per segon dia, el sol se'n va i el foc segueix
viu. El país està commocionat davant la magnitud de la tragèdia i commogut pel
sacrifici i la integritat dels cossos d'extinció. I més en les circumstàncies
actuals, totalment adverses: el Govern
dels millors rebaixa el sou i escatima recursos als bombers funcionaris; redueix
a la mínima expressió els ajuts a les ADF i segueix menystenint els bombers
voluntaris.
Dels prop de 5.000 bombers catalans, la meitat
són voluntaris. Com resumeix aquest article recent d'El Punt Avui, tots ells "han de passar una formació, proves físiques i exàmens
durant diversos anys. Sovint, per proximitat, són els primers a arribar on
se'ls reclama. Dels 150 parcs catalans, 80 són de voluntaris. A la Cerdanya i
l'Alta Ribagorça són els únics bombers al territori. No reben cap sou, tot i
que se'ls compensa amb 7,53 euros per les hores de feina personal perduda, que
ara cobren amb sis mesos de retard. La majoria destinen els diners als mateixos
parcs".
Per això els bombers diuen que estan "cremats" i per això els nens -que són purs
d'esperit- volen emular-los. No en conec cap que de gran vulgui fer de polític
o de banquer i en canvi hi va haver un temps que jo mateix, de xicarró, volia
anar a ruixar les brases. Els bombers -i els voluntaris forestals- personifiquen totes les virtuts: són valents
i abnegats, fins al punt d'arriscar la vida per salvar-ne d'altres. Són com els
superherois, però de carn i ossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada