25 de maig 2012

Primo de Rivera reloaded

Aquest vespre els equips del FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao jugaran a Madrid la final de la Copa del Rei de futbol. Fins aquí, tot normal si tenim en compte que es tracta d'una competició que es disputa des de 1902 -amb la sola excepció de l'any 1938 a causa de la Guerra Civil- i que enfronta els dos equips més llorejats del torneig: 25 títols té el Barça i 23 l'Athletic. 

Malgrat l'estadística, aquest no serà un partit normal. Serà un partit singular, particular, peculiar, especial. Serà molt més que un partit. La causa d'aquesta excepcionalitat -en què es barrejaran l'esport i la política- no es troba en els equips, que han arribat a la final per mèrits propis; ni en les directives, que s'han mantingut en un discret segon pla; ni en les aficions, que acompanyaran i animaran els seus jugadors com ho farien si el matx se celebrés a Saragossa, València o Sevilla. Sens dubte, avui assistirem a un partit amb una alta càrrega simbòlica que ens farà parar guenyos ja que obligarà tothom -televidents, assistents, premsa i forces de l'ordre- a tenir un ull al camp i l'altre a la graderia. Les raons que justifiquen aquesta excitació són les següents: 

- El precedent de la final de Copa disputada a València el 2009. Aquell any, els seguidors bascos i catalans van aconseguir silenciar l'himne d'Espanya amb els seus crits i xiulets en el moment que el monarca accedia a la llotja. 

- La negativa del Real Madrid de cedir el seu estadi per acollir la final amb una excusa roïna (1): unes suposades reformes dels lavabos. L'aforament del Santiago Bernabeu, amb 80.00 localitats, és netament superior al del Vicente Calderón, que en té 54.000. 

- L'absència a la llotja d'autoritats del rei d'Espanya amb una altra excusa roïna (2): la lesió al maluc causada "quan va caure del llit". És evident que el monarca no professa la mateixa estimació por tots els seus súbdits. 

- L'autorització d'una manifestació de signe ultradretà en les hores prèvies al partit amb una altra excusa roïna (3): l'empara de la llibertat d'expressió per part del Tribunal Superior de Justícia d'aquella comunitat. La marxa ha estat convocada per la Falange i altres grupuscles feixistes sota el lema Contra el separatismo, una bandera. 

- Les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Esperanza Aguirre, en què advocava per la suspensió del partit amb una altra excusa roïna (i 4): la comissió d'un presumpte delicte tipificat al Codi Penal "per ultratge a la bandera" per part d'aquells espectadors que escridassin l'himne espanyol, la bandera o el cap de l'Estat. Segons Aguirre, "esto es la Copa de España y si hay equipos que no la quieren jugar pues que no la jueguen. El campeonato no puede convertirse en un acto de manifestación hostil hacia España y los españoles". Emulant el general Miguel Primo de Rivera, que el 1925 va deposar la junta directiva del Barça -amb el seu fundador, Joan Gamper, al capdavant- i va clausurar el camp de les Corts durant sis mesos perquè els seguidors culers havien xiulat la interpretació de la Marcha Real, la presidenta madrilenya fins i tot ha amenaçat d'ajornar el partit per disputar-lo a porta tancada. 

A tot això s'afegeix ara la prohibició d'exhibir-hi elefants de peluix, pancartes al·lusives al rei i el seu gendre Iñaki Urdangarin -imputat per delictes de malbaratament de diners públics, falsedat documental, frau i prevaricació-, així com la possible incautació de banderes estelades per part del dispositiu de seguretat abans d'accedir a l'estadi. 

La final dels xiulets

El partit serà d'alt voltatge, tant pel plantejament tàctic dels dos tècnics -Josep Guardiola i Marcelo Bielsa- com per les qüestions extraesportives. El Vicente Calderón no acollirà avui cap concert d'AC/DC, però en el seu afany per evitar que l'afront a la corona doni la volta al món la Reial Federació Espanyola de Futbol ha instal·lat un equip de so de 100.000 watts per tapar l'escridassada del públic. Si no n'hi ha prou amb la potència de la megafonia, la realització de TVE farà la resta. El 2009, les grades de Mestalla eren un mar d'estelades i ikurrinyes, i molts aficionats bascos van optar per girar-se i donar l'esquena a la llotja. 

Com a resposta a aquest tripijoc, entitats com la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes han fet una crida perquè després de l'himne espanyol l'afició catalana canti Els segadors. Per raons de protocol, la Marcha Real només durarà 27 segons en lloc dels 52 que haurien sonat en cas que a la llotja hi hagués estat present el rei Joan Carles. Tampoc no hi seran ni Esperanza Aguirre ni el president del govern, Mariano Rajoy. 

Sigui com sigui, al minut 8 les dues aficions tornaran a cridar plegades. Aquest cop ho faran en memòria d'Aitor Zabaleta, l'aficionat de la Reial Societat de Sant Sebastià assassinat el desembre de 1998 per elements ultres de l'Atlético de Madrid. Per això i per denunciar la impunitat i la connivència de la policia i la justícia espanyoles amb l'extrema dreta, aquest post duu incorporada com a banda sonora aquesta cançó amb el desig que aquest vespre no hàgim de lamentar cap desgràcia per culpa de la irresponsabilitat d'un grapat de jutges, polítics i opinadors que ens voldrien veure reduïts a cendres.

2 comentaris:

Laura ha dit...

Felicitats, he decidit atorgar-te el premi Liebster!

Àlex Asensio Ferrer ha dit...

Caram, sempre serà millor això que la Creu de Sant Jordi! Gràcies.