Quant val un contenidor?

Coincidint amb la posada en marxa de l'actual servei de neteja viària, el novembre de 2009 la ciutat de Barcelona va desplegar 27.000 contenidors nous en substitució dels antics. Són contenidors de disseny, a més de funcionals (els camions els capturen i buiden amb més facilitat) i adaptats a qualsevol usuari, independentment de l'alçada, força física, edat o discapacitat gràcies a un doble sistema de palanca manual i pedal i unes marques tàctils per a les persones invidents.

El nou model de contenidor -batejat amb el nom de la ciutat- ha estat desenvolupat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i les empreses Nord Engineering i Ros Roca, amb seu a Tàrrega, que s'encarrega de fabricar-los i comercialitzar-los a un preu aproximat de mil euros per cada unitat.

Segons fonts oficials, els incidents registrats durant la jornada de vaga general del passat 29 de març va acabar amb la crema de 225 contenidors. Amb un cost mitjà de mil euros cadascun, els desperfectes suposarien una despesa total de 225.000 euros.

Menys que un Barça-Madrid

Ara, amb l'argument de garantir la seguretat a la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona -i vetllar per la imatge de la capital catalana al món, és clar- s'ha desplegat un dispositiu de seguretat que hauria mobilitzat 8.000 agents, entre Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra. 

La reunió de la plana major econòmica del continent europeu va aplegar 50 peixos grossos i va durar prop de 5 hores, en el decurs de les quals no es va prendre cap acord rellevant. La mateixa TV3 reconeixia que "l'anomenada cimera del BCE a Barcelona correspon, en realitat, a la reunió mensual del seu consell de govern per decidir la política monetària d'aquest mes i veure si es toca el preu del diner". 

El Ministeri de l'Interior ha qualificat l'operatiu "d'èxit total". En concret, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, ha dit que s'ha impedit que els esvalotadors convertissin la ciutat en un "camp de mines". Ulloa desconeix quant ha costat aquest dispositiu -que ha suposat el desplaçament a Catalunya de 2.000 agents vinguts de fora- i ha avançat que tampoc no ho revelarà perquè és "informació reservada". Amb tot, assegura que és un cost "raonable" per evitar incidents com els del 29M, "que fan disparar la prima de risc". El número 2 del Ministeri ha afirmat que el desplegament "ha costat menys que un Barça-Reial Madrid o que una vaga general".

Per la seva banda, el conseller d'Interior, Felip Puig, ha xifrat en "entre 400.00 i 500.000" euros el cost per a la Generalitat del desplegament policial de la cimera del BCE i ha assegurat que "amb els Mossos n'hi hauria hagut prou".

Les declaracions d'un i altre són sublims. En època de vaques magres, el discurs de la por arrela i s'escampa arreu. És un discurs irracional, però és el discurs que toca fer als poderosos i els seus ajudantets per mantenir la pau -o n'hem de dir submissió?- social.

Estat d'excepció

Oficialment no hi ha prou diners per al fons de competitivitat, la sanitat, l'educació o els serveis socials, però sí n'hi ha per sobrevolar el cel de l'àrea metropolitana (i el Baix Maresme!) amb helicòpters, ocupar els terrats amb franctiradors i prendre els carrers amb bandes de tonton macoutes irrespectuosos i prepotents.

No existeixen raons objectives per justificar aquesta demostració de força i aquest dispendi. Aquest cop, ni l'espantall d'una amenaça terrorista era coartada, ni hi havia convocada cap manifestació anticapitalista. El moviment del 15M, per exemple, se'n va desmarcar amb un comunicat ben eloqüent: No acudim a la convocatòria de Felip Puig.

Lluny d'igualar els ciutadans dels diferents estats en drets i deures, el procés de convergència europea únicament ha servit al capital. I si algú en tenia cap dubte, la crisi li haurà tret la bena dels ulls. En tots aquests anys, ni s'han harmonitzat els sous, ni les pensions. La disbauxa dels salaris mínims a cada estat membre ho diu tot. Les distàncies en prestacions, fiscalitat i poder adquisitiu entre els socis persisteixen o augmenten, segons els casos. Ni tan sols ens coneixem millor, ja que els mercats televisiu, informatiu i cultural segueixen sent compartiments estancs que reprodueixen i reforcen el control i la lògica estatal.

A efectes pràctics, doncs, la Unió Europea només ha servit a les persones per a dues coses: per dur la mateixa moneda a la butxaca i per moure'ns sense passaport. Ara, però, l'euro és a la corda fluixa i les fronteres es tanquen a conveniència del govern de torn. L'Estat espanyol -com Dinamarca o França abans- ho ha fet aquests dies per evitar l'entrada d'activistes antisistema. Diu que n'ha interceptat 60. A la suspensió discrecional dels acords Schengen sobre lliure circulació de persones s'afegeixen, com en temps de Franco, les detencions preventives. 

I mentrestant, aquí estem, tractant de fer números. Els meus són aquests: 225 contenidors, 225.000 euros. 50 lladres amb corbata, no tenen preu. Senzillament, priceless.