Bon viatge, peatge!

Aquest diumenge, dia 13, els alellencs i la resta de residents al Baix Maresme tenim una cita a l'estació de peatge per reclamar el seu desmantellament. L'Ajuntament d'Alella torna a la càrrega en un moment de plena efervescència. Com marca la tradició en aquest tipus de convocatòries -hi hem fet calçotades, hem veremat i hem cagat el tió-, la sortida tindrà lloc a les 11:30h a Can Lleonart i culminarà, pacíficament, amb l'aixecament de totes les barreres. 

Aquest cop, però, no serà una manifestació qualsevol. Tot fa pensar que serà la més concorreguda de totes les celebrades fins a la data. Hi contribueix el clima d'indignació suscitat a l'entorn de la campanya #novullpagar i el desdeny amb què el Govern català s'ha tirat a l'esquena la petició municipal de reintroduir la gratuïtat al peatge d'Alella en determinats supòsits. 

Sense notícies del conseller

El 2007, la Generalitat va donar curs a les reivindicacions alellenques i va establir una bonificació del 100% per als usuaris habituals de l’autopista amb comptes bancaris domiciliats a Alella, El Masnou, Teià i Tiana. El passat 1 de gener, el Govern de CiU va anul·lar aquell acord, sense consulta prèvia als municipis, i, d’aleshores ençà, el peatge es torna a pagar. 

La reacció del ple de l’Ajuntament va ser ràpida i unànime: va exigir el desmantellament físic de les cabines i va apel·lar novament a la mobilització de la ciutadania. El 26 de febrer havia de tenir lloc la represa de les concentracions davant l’estació de peatge, però tres dies abans –i en un “gest de bona voluntat”- el ple de la corporació va suspendre l’acte i va concedir 45 dies de coll al Departament de Sostenibilitat i Territori per tal de trobar una solució de compromís. 

I en aquest context, amb el temps vençut i encara sense notícies del conseller, ha esclatat a Catalunya una nova edició de la revolta contra els peatges. L’instigador ha estat un veí d’Anglès, a la Selva, que el passat 29 de març va decidir deixar de pagar: “O paguem tots [en al·lusió a altres territoris de l’Estat], o no paga ningú”. El seu gest -difós i popularitzat a través d’un vídeo a Youtube- ha estat imitat per moltíssims conductors, que es coordinen i expliquen les seves experiències a través de les xarxes socials. 

Hi ha un grapat d'arguments convincents i concloents per no pagar peatges, que van des de la gestió privada i onerosa d'unes infraestructures que estan perfectament amortitzades (com és el cas de la C-32 al Maresme), fins al greuge territorial que suposa, per exemple, que els catalans seguim pagant mentre el Govern de l'Estat anuncia el rescat de les autopistes que envolten Madrid. 

Segons Abertis i la Generalitat, el terratrèmol dels peatges ha estat de baixa intensitat, gairebé imperceptible. Els primers dies parlaven, a tot estirar, d’una vintena de casos individuals. Aquesta era la versió oficial, que poc o res tenia a veure amb la que relataven cada dia desenes de persones a Twitter. Ara com ara, la pàgina de Facebook de Prou Peatges té prop de 23.000 seguidors i el web d'aquesta plataforma ha servit per convocar dues accions coordinades a diversos punts de la geografia catalana els dies 1 i 20 de maig. Entremig tindrà lloc la concentració ciutadana al peatge d'Alella. 

També al Maresme els efectes del terratrèmol s’han deixat sentir en forma de petites rèpliques, però cada cop més sovintejades: cada dia són més els nostres veïns que han començat a posar en pràctica aquest nou tipus d’insubmissió.

Això és com L'estaca de Lluís Llach. La llei que esgrimeix el Govern per sancionar els conductors rebels data de l'any 1972, a les acaballes del règim franquista. Com la dictadura, els peatges catalans al final segur que tomben i ens podrem alliberar!