Triple empat a Catalunya Nord

Diumenge va tenir lloc la primera volta de les eleccions presidencials a l'Elisi. A França, el guanyador va ser el cap de llista socialista, amb el 28,6% dels sufragis; seguit molt de prop pel candidat a la reelecció, el conservador Nicolas Sarkozy, amb el 27%. La tercera plaça va ser per a Marine Le Pen, del Front Nacional (FN), amb el 19% dels suports. 

El panorama és encara més galdós a la Catalunya Nord pel que té de simptomàtic i alarmant alhora. Al Departament dels Pirineus Orientals s'ha produït un empat tècnic a tres bandes entre socialistes (26%), conservadors (25,3%) i ultradretans (24,2%). No és cap notícia: el discurs xenòfob i xovinista del FN fa anys que gaudeix de predicament a les demarcacions meridionals: el partit controla ajuntaments importants a l'arc format per la desembocadura del riu Roine, amb Toló (163.000 habitants), Vitrolles (37.000) i Orange (30.000) com a places més emblemàtiques.   

Malauradament, Catalunya Nord no resta al marge d'aquest fenomen. D'explicacions se n'han donades moltes; algunes de ben curioses -com la que atribueix l'escreix de vots que el FN obté a les regions del Migdia a l'elevada presència de jubilats procedents d'altres zones a la recerca d'un retir daurat al sol- i d'altres de més plausibles, com les que descriu per al cas de Marsella el cineasta Robert Guédiguian en els seus films. Jo em quedo amb la raó esgrimida a Marius i Jeannette, segons la qual el discurs directe (clar), contundent (agressiu) i aparentment resolutiu (populista) del Front Nacional hauria aconseguit desplaçar el Partit Comunista de l'imaginari de les classes populars fins a ocupar-ne el seu lloc. 

Anem a pams 

L'elecció del president de la República francesa es regeix per un sistema majoritari a dues voltes. A la primera tanda s'hi presenten força opcions i serveix per establir el pas a la següent dels dos candidats més votats: tradicionalment, un socialista i un conservador (a excepció de 2002, quan Jean Marie Le Pen va arrabassar el segon lloc al socialista Lionel Jospin i va disputar la presidència a Jacques Chirac). 

Tot i que la primera volta, doncs, no sol ser determinant, la participació a la Catalunya Nord ha estat del 82%, dos punts i mig superior al promig estatal i molt per sobre de qualsevol crida a les urnes mai realitzada al sud de les Alberes. En total hi han votat 270.000 persones, i és que la pluralitat ideològica de la primera volta és un al·licient difícil d'eludir. A la primera ronda, l'elector vota amb el cor: l'opció que li agrada. A la segona ho fa amb el cap, i tot sovint es decanta per l'opció menys dolenta. 

Per tant, i ultra el mer càlcul matemàtic, els resultats de la primera volta tenen un valor intrínsec: aporten una varietat de matisos que no veurem el 6 de maig en la segona ronda de la contesa i que ens permet d'obtenir una radiografia força acurada de la societat. Si analitzem l'escrutini nord-català i el comparem amb el del 2007, hi trobem els trets particulars següents: 

- El Partit Socialista creix, però poquet. Incrementa en un punt el seu suport: passa del 24,82 al 25,96%. Primer tret distintiu: A Catalunya Nord, el PS se situa tres punt per sota de la mitjana de França. 

- La Unió per un Moviment Popular recula set punts i cau del 32 al 25%. Segona constatació: A Catalunya Nord, Sarkozy retrocedeix dos punts més que a la resta de l'Estat. 

- Tanmateix, qui més perd és el Moviment Demòcrata (MoDem) del centrista François Bayrou. Va obtenir el 14,2% dels vots a la circumscripció el 2007. Aquest cop, amb prou feines ha arribat al 6,3%. Tercera peculiaritat: Bayrou obté tres punts menys que a França.

- Quarta característica: El FN s'estira deu punts (del 14 al 24%) i se situa sis per sobre del promig de l'hexàgon. 

- Cinquè tret distintiu: El candidat de la coalició d'esquerres, Jean-Luc Mélenchon, aconsegueix el 12,8% dels sufragis i se situa quasi dos punts per sobre de la mitjana estatal. Mélenchon millora de llarg el 2,6% obtingut el 2007 pel Partit Comunista i recull el vot desencisat de l'extrema esquerra (Nou Partit Anticapitalista: 4% el 2007, 1,5% el 2012) i dels trotskistes (Lluita Obrera: 1,1% el 2007, 0,5% el 2012). 

Abans de fer cap pronòstic, dos apunts més sobre les clivelles ciutat/camp i platja/rerepaís en relació al FN:  

- A la Catalunya Nord, el FN concentra el seu vot en poblacions petites i mitjanes d'entre 600 i 3.000 habitants (Alenyà, Bages, Brullà, Cornellà del Bercol, Forques...). Per contra, a Perpinyà (o Ribesaltes), el seu suport decau a l'entorn del 22%. Al contrari que el PS, que depassa els 28 punts en les aglomeracions urbanes. 

 - La implantació del FN és major al litoral. El FN s'imposa a Sant Nazari (31,4%), Bao (30%), Bompàs (28%) i Elna (27,36%), i és segon a Sant Cebrià (27%), Salses (26%), Portvendres (26%), Cervera (23,5%) o Canet (24,5%). A muntanya, en canvi, el FN no passa de tercera o quarta força (Ceret, Molló, Prada...). 

6 de maig: Triomf probable de la dreta 

Ahir, els electors del Rosselló, la Baixa Cerdanya, el Vallespir, el Conflent i el Capcir van votar majoritàriament les dretes (134.500) i tot sembla indicar, si res no canvia, que el proper 6 de maig refrendaran aquesta preferència. L'hipotètic reagrupament del vot d'esquerres donaria a François Hollande un horitzó potencial de 112.500 paperetes, i en aquest escenari el destí que tinguin els 16.600 vots de François Bayrou és irrellevant.