Més salsa que cargols: casal, biblioteca i passeig de la riera

Com a conseqüència de la convocatòria de vaga general, el ple municipal previst per al dijous 29 de març es va traslladar a dimecres. El punt estrella de l’ordre del dia era la moció del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) per declarar “prioritari” el projecte de construcció d’una nova biblioteca municipal. 

El ponent de la moció va ser Vicenç Llorca, escriptor i cap del gabinet del conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural entre 2000 i 2004. Llorca va voler apaivagar qualsevol suspicàcia i, ja d’entrada, va deixar clar que es tractava d’una proposta que no anava “contra res ni contra ningú”, en al·lusió al projecte de construcció d’un equipament cultural i centre cívic a Can Calderó. De fet, CiU va voler defugir l’enfrontament i, per això, va basar la seva petició en dos fets fàcilment objectivables: les reduïdes dimensions de l’equipament actual -situat a l’Hort de la Rectoria- i el “compromís electoral” de la federació. 

Amb mà de vellut i veu plana, Llorca va cercar l’aquiescència del govern: “Hem d’estar orgullosos com a país de la xarxa de biblioteques. I sobretot a Alella, on existeix una sensibilitat especial si fem cas de la xifra d’usuaris. La nostra biblioteca ha quedat petita: dels 300 m2 actuals hauria de passar-ne a 1.200, segons el Mapa de Lectura de Catalunya de 2005 i el Pla d’Equipaments Culturals aprovat per l’Ajuntament el 2011”. 

Reacció monolítica

L’alcalde, Andreu Francisco, no va vacil·lar a l’hora de respondre. Ho va fer visiblement molest i, en to indolent, es va mostrar “en contra per l’oportunisme de la moció i perquè la nova biblioteca ja és una prioritat des de 2003 per al govern que encapçalo”. 

Francisco va recitar una a una les etapes acomplertes d’aleshores ençà: el pas de la xarxa de biblioteques de la Generalitat a la xarxa de la Diputació, amb més recursos i millor dotada (2003); la remodelació i millora de l’espai (2005); l’adquisició de l’antiga fàbrica de pintures, amb vistes a acollir-hi el futur equipament (2007), i la realització d’un estudi de programació de la nova biblioteca per estudiar diverses opcions pel que fa a la distribució dels espais (2009). Per últim, Francisco també va brandar el programa electoral de la seva coalició -“la biblioteca hi apareix com a segona prioritat després de l’equipament socio-cultural de Can Calderó”- i va retreure a CiU la manca de coherència en la seva actuació: “els recordo que el ple de març de 2011 va aprovar per unanimitat el Pla d’Equipaments Culturals, que té un cronograma que situa per davant el casal de Can Calderó”. 

En aquest punt, el regidor de Cultura, Fede Salas, va precisar que el Pla preveia convocar el concurs per a la redacció del projecte de la biblioteca entre finals de 2012 i principis de 2013, i va assegurar que aquest termini es compliria. “En breu traurem el concurs”, va confirmar l’alcalde, que va aprofitar l'avinentesa per anunciar que en la mesa de contractació hi hauria lloc per a un representant de l’oposició. 

L’oposició, a bloc 

El PP es va adherir a la moció com a grup proposant. El seu regidor, Javier Berzosa, va tractar molt hàbilment de sumar els vots d’ERC-Sumem per Alella a la moció. Per aconseguir-ho, va proposar d’eliminar qualsevol referència a l’ordre de prioritats, i va demanar, a canvi, que el govern es comprometés a complir amb un calendari. Francisco va refusar la tutela dels grups de l’oposició i va sotmetre el punt a votació. 

Abans, però, va parlar la portaveu de Gd’A. Mercè Marzo va dir que el seu grup no era partidari ni del Casal, ni de la biblioteca: “La nostra prioritat és l’arranjament del passeig de la Riera entre Can Lleonart i el Canonge pels efectes positius que tindria sobre el comerç i pels beneficis econòmics que reportaria per a la població”. Amb aquesta declaració de principis s’introduïa un element nou de debat, aparentment equidistant dels anteriors. 

Tanmateix, CiU, PP i Gd’A van fer un salt en el buit i van acordar, en viu i en directe, de modificar el text de la moció i fer expressament palès que la “prioritat” de la biblioteca es limitava a l’àmbit cultural, sense condicionar la resta d’inversions en obra pública. 

Així les coses, CiU, PP i Gd’A van donar preferència a la construcció d’un equipament que, en aquests moments, ningú no sap quant pot costar. Se sabrà, aproximadament, quan es redacti el projecte d’edificació, però el regidor del PP té molt clar que serà “una obra menor” comparada amb els 7 milions amb què ha estat valorat el centre cívic de Can Calderó. 

Al final, la moció va ser tombada per l’equip de govern (ERC-Sumem per Alella i PSC) per 7 vots a 6.

Vist des de fora

Després de seguir l'evolució de la sessió plenària per streaming des de casa -amb l'oïda aflapada a l'ordinador i la vista posada en el partit d'anada de la Champions entre Milan i Barça-, se m'acudeixen cinc reflexions:

- Francisco es va mostrar contundent i convincent. Segurament, l'alcalde va estar on havia d'estar, cansat de les emboscades de l'oposició, però en alguns moments vaig demanar-me si no havia tingut poca cintura. Ben mirat, per què no donar suport a la moció? Les mateixes raons que van el van portar a rebutjar-la li haurien servit per penjar-se la medalla. D'arguments no li en falten: des de la feina feta fins a la imminent publicació de la convocatòria del concurs per a la redacció del projecte.

- Llorca va estar bé, com sempre. Educat i ponderat, mesurant cada paraula. Fora de micro, però, CiU es lamentaria de no haver recorregut a la utilització d'alguns motius sobrevinguts que donarien preferència a la construcció de la biblioteca. La possibilitat -ben real- que els centres docents públics de la població passin a fer jornada concentrada a partir del setembre no és un argument balder.

- Gd'A es va superar (o gairebé). Els seus malabarismes són proverbials. Aquesta vegada, el looping va ser d'antologia: la seva prioritat és l'arranjament de la Riera Principal, però es va avenir a secundar la moció amb una excusa de mal pagador. Tot s'hi val per mantenir intacta la Triple Aliança.

- L'oposició, en conjunt, no va estar a l'alçada. La picabaralla política que viu Alella no sembla seriosa. No es pot posar el crit al cel contra el projecte de construcció d'un equipament cultural a Can Calderó amb l'argument que val massa calers i, en el seu lloc, proposar-ne un altre quan se'n desconeix el cost.

- Una moció d'aquest abast i significació s'ha de poder negociar amb el govern. No va ser el cas: CiU i ERC van reconèixer públicament que tots dos s'hi havien posat d'esquena. I així no anem enlloc.