El ple de l'Ajuntament del passat dijous va declarar la monarquia borbònica non grata al municipi d'Alella i va instar "el Parlament de Catalunya a realitzar les passes necessàries per assolir una república catalana on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre ciutadans".
La moció havia estat impulsada per Alternativa per Alella-CUP i va ser negociada amb ERC-Sumem per Alella i PSC, que s'hi van adherir com a ponents. A l'hora de la votació, la proposta va comptar també amb el vot favorable de CDC; de manera que finalment va ser aprovada per 10 dels 13 regidors del plenari. Els representants de Gd'A s'hi van abstenir i el PP hi va votar en contra.
Pèrdua de temps
La notícia ha causat sensació. O estupor, si llegim les crítiques que alguns alellencs han formulat a través de les xarxes socials, fins i tot alguns que van d'enfants terribles per la vida. "¿Y este es el principal problema que tenemos en Alella? Pues vaya", es planyia la regidora popular, Annerose Bloss.
El principal argument de tots ells és que plantejar aquest debat a escala local és "una pèrdua de temps"; un brindis al sol que va indefectiblement associat a la idea que dedicar mitja hora d'un ple a aquesta qüestió -ja veus tu, mitja hora!- és "llençar els diners" perquè "hi ha coses més importants".
Seguint aquest raonament, a partir d'ara s'han acabat "les collonades" sobre el rescat bancari, la protecció del litoral, el transport ferroviari, els refugiats, la violència de gènere -sempre que no tingui lloc a Alella, és clar-, el transvasament de l'Ebre o la banalització del nazisme. En el fons, aquesta gent, amb la seva actitud -conscientment o no- pretén limitar el dret d'opinió als representants de la ciutadania. I això és molt perillós, sinó fos perquè ells mateixos queden retratats.
La monarquia és incompatible amb la democràcia, ja que no sols és contrària, per trajectòria i definició, a tradicions polítiques que han contribuït al progrés i la justícia social, sinó que actua coma factor limitador de l'expressió ciutadana impossibilitant-ne la consecució de determinats objectius polítics per la via democràtica, com ara la república i la independència. De debò hi ha coses més importants que els principis bàsics de la democràcia, com són la sobirania popular i la igualtat jurídica dels ciutadans?
La monarquia és incompatible amb la democràcia, ja que no sols és contrària, per trajectòria i definició, a tradicions polítiques que han contribuït al progrés i la justícia social, sinó que actua coma factor limitador de l'expressió ciutadana impossibilitant-ne la consecució de determinats objectius polítics per la via democràtica, com ara la república i la independència. De debò hi ha coses més importants que els principis bàsics de la democràcia, com són la sobirania popular i la igualtat jurídica dels ciutadans?
El caçador caçat
La més fatxenda va ser, un cop més, la portaveu de Gd'A. Després de renyar el regidor d'Alternativa per Alella-CUP -"em decep profundament que un grup polític que vol fer política local surti amb això i giri la cara als problemes reals", va etzibar-li-, Mercè Marzo es va adreçar al públic present a la sala i "a tothom que ens segueix per streaming" per convidar-los a un acte sobre el Tractat de Lliure Comerç (TTPI) organitzat per la seva agrupació d'electors. "Señoría, no hay más preguntas", que diria en Jep Cabestany (el personatge fatxa de La competència de RAC1).
Des que va morir el senyor Cuéllar, la veu "del que de debò interessa al poble" ha quedat òrfena al ple i potser fóra bo que algun d'aquests líders virtuals s'hi deixés caure per martellejar als que no defugim la confrontació ideològica. Fa aproximadament 20 anys que hi vaig -7 com a redactor de la revista Alella, 8 com a regidor, i 5 més simplement com a veí- i a tots aquests no els he vist mai (una opció ben legítima, és clar).
Les coses importants
Per a ells, en aquests moments hi ha dues qüestions prioritàries: els ocupes -siguem curosos i traiem la k, si us plau, que això no té res a veure amb el moviment squatter- i els robatoris. S'obliden, però, que això tampoc no és competència de l'Ajuntament: les municipalitats com la nostra no tenen l'obligació de tenir Policia Local; en canvi, el rei és el cap de les Forces Armades.
Resulta estèril apel·lar a l'ideari quan la lògica economicista ho impregna tot. Pensen que potser els regidors cobren més per tractar segons quines qüestions, o pateixen pel consum elèctric d'aquesta mitja hora de més? Perquè tothom ho sàpiga, explicarem els costos reals de la moció. El seu inductor, Oriol Font, el regidor més barat, en va tenir prou amb un whatsapp a mitja tarda, i d'altres, com a autors intel·lectuals de la part expositiva, no hi vam destinar més d'una horeta a fer-ne el redactat. Un preu arregladet, doncs, si tenim en compte que darrerament he treballat per 4 euros l'hora en feines que tenen com a clients egrègies institucions del país com el Barça o l'Ajuntament de Barcelona. Ni al Mobile World Congress no paguen tan malament, però com que sóc un romàntic, aquestes coses les faig per amor a l'art.
Que ningú no pateixi; que els seus impostos estaran ben invertits en la instal·lació d'un sistema de videovigilància contra els pispes.
Amb aquests raonaments, no m'estranya que la república torni a quedar en una entelèquia, ni que encara siguem un país sotmès.
La propera vegada voteu en massa la Bloss i la Marzo i quan disposeu de la majoria social llavors revoqueu l'acord i feu un acte de desgreuge si voleu, però no pretengueu que unes forces que es reclamen socialistes, republicanes i independentistes renunciïn al seu ADN. Fins aleshores, foteu-vos; com ens hem fotut els altres mentre les nostres idees han estat minoritàries. Els que tenim memòria històrica i creiem en la dignitat dels pobles vetllarem perquè no passi a escala local el que va passar a Espanya durant la Transició: que les forces d'esquerres van pactar amb la dictadura.
El pobre marquès
Algú, creient-se molt original, ha escrit que per la mateixa regla de tres el ple podria declarar persona non grata el marquès d'Alella, però si hagués seguit la sessió sabria que això ja ho va dir la portaveu popular (enmig de grans rialles, per cert).
El pressupost municipal no li assigna cap partida específica per esquiar a Baquèira o estiuejar a Mallorca, i si vol anar de cacera se la paga ell. Les ordenances municipals -al contrari del que fa la Constitució espanyola- no li reserven cap paper institucional: el marquès no comanda la Policia Local, ni sanciona els decrets d'alcaldia, ni és ningú per impedir la segregació d'Ibars Meia. Ben al contrari: l'Ajuntament li afecta patrimonialment i paisatgísticament la mateixa finca que les autoritats del desarrollisme franquista li van fotre enlaire per fer-hi passar l'autopista!
El marquès és advocat i els seus avantpassats procedien de la burgesia industrial barcelonina. Res a veure amb la duquessa d'Alba, els hidalgos castellans o el dolce far niente dels Borbons. El seu pare, Ferran Fabra, va cedir el terreny i va pagar la construcció de l'escola del poble -vet aquí el seu nom-, i ell, al seu torn, ha consentit a perpetuar aquella deixa, a més de facilitar els terrenys de l'escola de dalt, l'Institut i el Bosquet. Cada estiu, a casa seva hi deixa fer un festival de música del que no sóc gaire fan i en canvi a la Zarzuela, amb un nom tan suggeridor, només hi entren xeics i altres capitostos.
Els ous del rei
Gd'A va considerar la proposta un gest "forçat": "Això -va dir amb ironia la seva portaveu- ho arreglem ràpid amb la independència, no?". Marzo va fer una defensa del rei actual -"celebro que no aparegui el nom de Felip VI" i "no nego que a Gd'A hi ha gent que li agrada la monarquia"- i va reptar el ple a "declarar non grates altres persones que han fet més mal a Catalunya que Felip VI", en al·lusió a l'expresident Jordi Pujol.
Com va recordar Annerose Bloss, hi va haver un temps en què el rei emèrit Joan Carles visitava el poble de tant en tant. Ho feia d'amagatotis -tothom sospita per què-, però se sabia que hi era perquè corria amb un Porsche quan el Hamelin no existia i perquè un helicòpter sobrevolava els nostres caps quan el RACC no en tenia cap. Bloss va referir-se al bateig del fill de Josep Cusí, amb qui el rei compartia amistat i una certa retirada física. "Lo recibíamos con los brazos abiertos, brindava con vino de Alella y tenía banco propio en el Duran" [craso error: tenia taula parada a El Niu i banc reservat al Club Nàutic del Masnou].
Ara de tot allò no en queda pràcticament res. El Niu ha desaparegut, enderrocat; però "el ciutadà Felip pot venir a fer uns ous ferrats quan vulgui, com qualsevol veí", va dir Font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada