S'ensumava al carrer. Al poble, qui més qui menys, tothom donava per fet que ERC-Sumem per Alella tornaria a ser la llista més votada el pròxim 24 de maig i que, en conseqüència, Andreu Francisco tenia molts números de revalidar l'alcaldia per quarta vegada consecutiva. Aquesta impressió es basa en un consens força estès que la gestió municipal ha estat a grans trets satisfactòria, i que l'alcalde és una persona propera, dúctil i intel·ligent. I un gran estratega. Jo també sóc d'aquesta opinió.
Per això va caure com una bomba la notícia que dijous passat obria la portada del Diari d'Alella: 'Cristina Xatart agafa a Andreu Francisco'. Com? "S'han flipat", "què més voldrien" o "aquests no hi toquen" són algunes de les reaccions que tots hem tingut oportunitat de sentir aquests dies.
La publicació assegura que "ERC i CiU aconseguirien entre 4 i 5 regidors" cadascuna, amb l'afegit que la federació superaria els republicans en nombre de vots. Si així fos, Xatart estaria legitimada a les urnes per pactar una majoria alternativa a ERC, i ser-ne l'alcaldessa.
Però era tot això versemblant? Rotundament no. Tant el sondeig com el mitjà que se'n fa ressò no tenen cap credibilitat.
Marge d'error excessiu
Començarem parlant de l'enquesta. L'ha feta una empresa aliena al sector dels estudis demoscòpics: una consultoria de comunicació i relacions públiques anomenada Amperson Consulting que organitza, com a esdeveniment més destacat, la Shopping Night Barcelona del passeig de Gràcia.
El sondeig s'ha realitzat per telèfon sobre una mostra aleatòria de 120 persones. No és gaire si tenim en compte que el cens supera els 7.000 electors, tot i que podria ser suficient si s'haguessin establert quotes de gènere i edat (i, fins i tot, de barri de residència). Tanmateix, la fitxa tècnica no en fa esment; com tampoc no parla de la intenció de vot directe. Per comptes d'això, fa la sensació que no s'hi ha aplicat cap filtre i que s'ha formulat el qüestionari als primers van despenjar el telèfon. Per aquesta raó el grup de persones majors de 65 anys representa el 45% de la mostra, quan la piràmide d'edat de la població rebaixa aquesta proporció exactament a la meitat: el 22%. Com a conseqüència de la sobrerepresentació de la gent gran, i molt probablement també de les dones per sobre dels homes, el resultat s'ha d'agafar amb pinces. Metodològicament, el marge d'error mostral pot superar amb escreix el 10%, la qual cosa invalidaria bona part de les conclusions.
Veiem-ne un altre exemple. L'enquesta conclou que el 35% dels entrevistats qualifiquen de "bona" la gestió municipal. Si sotmetem aquesta percepció al sedàs de la llei d'Hondt, ERC tornaria a ser, de llarg, la força més votada. Recordem que el 2011 va obtenir el 38% dels vots, enfront el 21% de CiU.
Si, com hem palesat, l'estudi no era fiable ni creïble, per què el publiquen?
La veu del seu amo
Per contestar aquesta pregunta cal veure el mitjà que el propaga. S'anomena Diari d'Alella, una publicació de vuit planes en format de tabloide que es distribueix de forma gratuïta a totes les llars i botigues del municipi un cop al mes. La capçalera forma part d'un grup comunicatiu amb seu a Badalona que compta amb altres publicacions similars a Sant Adrià i Santa Coloma. Quin interès podria tenir l'empresa editora a posar un peu a Alella?
En teoria, la seva viabilitat econòmica depèn únicament de la publicitat, tot i que no cal ser gaire viu per endevinar la mà de CDC al darrere. Ja va passar l'any 1999 a la capital del Maresme amb el Diari de Mataró, una publicació promoguda per l'entorn de Ramon Camp poc abans de les eleccions i que va desaparèixer immediatament després sense aconseguir el seu propòsit: prendre l'alcaldia al PSC.
Analitzem-ne alguns aspectes:
- Calendari electoral. El Diari d'Alella va néixer fa set mesos, coincidint amb la Festa de la Verema: el millor moment per captar anunciants. Això sí, fent-ho amb una antelació prudencial per influir sobre l'opinió pública sense aixecar sospites.
- Costos de redacció ínfims. Farcir-lo de contingut és fàcil: s'afusellen les notícies d'altres mitjans -El Full municipal, bàsicament- i a córrer!
- Presència i notorietat política. Al llarg dels set números editats fins a la data, les fotografies i notícies que tenen com a protagonista la regidora de Promoció d'Alella i cap de llista de CiU superen les relatives a l'alcalde.
- Propaganda política. El mes de març, ERC hi va inserir un anunci de l'acte de lliurament del 12è premi Germans Lleonart a Carme Forcadell. CiU ja en porta quatre. Per Nadal, Cristina Xatart ens va desitjar bones festes. A partir de llavors i sempre a pàgina sencera, el febrer es va postular com a alcaldessa; el març és entrevistada en forma de publireportatge, i en aquest número anuncia l'acte de presentació de la candidatura del pròxim 24 d'abril.
Amb aquests antecedents, la filtració interessada queda al descobert, tot i que el llenguatge periodístic digui allò tan clàssic que es tracta d'una "enquesta encarregada per la federació nacionalista a la que [sic] ha tingut accés el Diari d'Alella".
El 'Diari de CiU'
Al Diari d'Alella molta gent ja l'ha rebatejat com el Diari de CiU, tot i que per ser curosos hauríem de circumscriure'l només a CDC. La connexió va quedar ben clara fa poques setmanes: el diari va donar a conèixer a través del seu compte de Twitter una portada corresponent al número 6 de la publicació que, finalment, no guarda relació amb l'editada posteriorment. La imatge difosa per Internet reprodueix una fotografia de Cristina Xatart davant del logotip de la nova marca turística impulsada per la seva regidoria quan aquesta encara no havia estat presentada públicament. A més, la portada recollia, en un lateral, un dur comunicat de la junta directiva del Casal d'Alella contra un dels seus membres per haver donat suport explícit a ERC. En aquest punt, cal fer notar que el president del Casal, Albert García, ocuparia en aquests moments el número 5 de la candidatura de CDC a les municipals.
 |
| A l'esquerra, la portada que va circular per Twitter i, a la dreta, la versió posterior sobre paper. La primera va ser ràpidament eliminada, però vam capturar-ne la pantalla. |
En la versió finalment impresa, el diari va acabar publicant una imatge de la marca turística durant l'acte de presentació i va retirar el comunicat del Casal.
"No podem esperar altra cosa del diari de CiU d'Alella", va escriure en el mur de Facebook de la publicació Ferran Pou, que el 2011 havia anat a la llista de CiU a les municipals i ara ocuparà el número 3 a les files de Gd'A.
Guerra subterrània
I ara anem al fons de la qüestió: què pretenia CDC amb aquesta enquesta? I també: què hi amagava al darrere?
Bàsicament buscava generar un efecte multiplicador a partir d'una il·lusió: captar vot d'altres opcions davant la perspectiva que Xatart podia realment desbancar Francisco. Es tracta de la vella estratègia del cavall guanyador: projectar una imatge vencedora encara que sigui falsa.
Amb aquesta maniobra, l'entorn de Xatart tractava d'allunyar el focus dels seus problemes interns: les perspectives electorals de CiU a Alella eren objectivament dolentes, i la federació estava virtualment trencada. Com fa quatre anys, UDC ha vist com se li volien imposar els noms dels seus representants i els seus llocs a la llista, i aquest cop els democristians no s'han arronsat.
Segurament res d'això no s'entendria sense tenir en compte el caràcter fort de Xatart, i l'entrada en escena d'un nou cercle de col·laboradors com l'ex-constructor badaloní Esteve Garcia-Ossorio, que ha actuat com a cap de campanya, o Sònia Blasco.
A quatre setmanes per a les eleccions, CDC ha jugat amb foc i s'ha acabat cremant. En definitiva: com més infundades són les expectatives, més dura pot ser la caiguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada