Alternativa per Alella - CUP: "Estem en construcció"

Ahir al matí va tenir lloc la presentació en societat de la candidatura d'Alternativa per Alella - CUP a les eleccions municipals del dia 24 de maig. L'acte es va celebrar al pati de l'escola Fabra del poble i va comptar amb l'assistència d'una setantena de persones. Entre el públic hi havia també una nodrida representació de regidors i simpatitzants d'ERC-Sumem per Alella, Gent d'Alella, PSC i MÉS. A última hora s'hi va afegir també l'alcalde, Andreu Francisco, un cop finalitzat l'acte de lliurament dels premis literaris. 

L'historiador Ramon Anglada va ser l'encarregat de donar la benvinguda i de conduir l'acte. Anglada va exposar el motius que impulsen l'aparició d'aquest nou projecte: "En els darrers temps, el govern municipal ha emprès un viatge cap al centre amb la voluntat d'erigir-se en el principal actor polític de la població. Aquesta estratègia pot comportar la renúncia a determinats postulats i principis d'esquerres. Alternativa per Alella - CUP concorre a les eleccions per impedir aquest bescantament i amb l'ànim de donar veu i de dinamitzar l'espai social i ideològic de l'esquerra transformadora". 

"Som un col·lectiu assembleari format per persones procedents de diferents àmbits del teixit associatiu amb una clara voluntat d'avançar cap a fórmules de democràcia local més directes i horitzontals", per la qual cosa va convidar tothom a participar-hi: "a Alternativa per Alella - CUP creiem en la capacitat de les persones per implicar-se en la governança de l'entorn social i territorial on viuen si disposen d'informació certa, si existeixen espais de debat vinculant i si tenen la possibilitat d'influir en la presa de decisions".

Tot seguit va prendre la paraula l'Anna Gabriel, en representació de la CUP nacional: "és un honor ser convidada per persones que reivindiquen la figura i el llegat de Francesc Ferrer i Guàrdia i que l'han fet fill predilecte". En un dia com ahir, després d'un altre naufragi esfereïdor a la Mediterrània, Gabriel va criticar la hipocresia de la Unió Europea i la seva política d'immigració en relació als centenars de persones procedents de països empobrits o en guerra que moren ofegades a la recerca d'una vida millor. "Les classes treballadores d'aquest país no entenem de fronteres i sabem què significa fugir d'un guerra després d'haver-la perduda". 

A nivell local, Gabriel es va congratular que Alella compti amb una candidatura sota el paraigües de la CUP. Com ella, n'hi haurà 160 més a tot Catalunya. "Estic segura que aviat tindrem regidores a l'Ajuntament. Si és així, ànims i a seguir treballant des del carrer. I sinó ho és, ànims i a seguir treballant des del carrer igualment. Nosaltres no som independentistes per càlcul electoral". 

Tres joves al capdavant 

D'esquerra a dreta, els números 3, 2 i 1: 

Bruno Monse, Inés Ivorra i Oriol Font

A continuació va arribar el torn de presentar les cares que integren la llista, formada per divuit persones. L'encapçalen tres joves: Oriol Font, Inés Ivorra i Bruno Monse. En els llocs d'honor hi ha dues persones vinculades a Òmnium Cultural i l'ANC, Mercè Pedemonte i Jordi Pujolràs, i entre els suplents hi trobem els qui van ser regidors de La Garnatxa entre 2004 i 2011 Jaume Ponsa, Marta Giralt i Àlex Asensio. 

Pedemonte va explicar que dóna suport a la iniciativa perquè té "l'esperança de canviar les coses a nivell social i econòmic, després d'haver-la gairebé perduda", i Pujolràs ha reivindicat el dret de tothom a intervenir en aquest procés: "volem la independència per canviar les coses i jo vull ser-ne partícip". 

Font, Ivorra i Monse van fer una intervenció conjunta. Monse va recordar els inicis del seu activisme polític: "va ser l'any 2008, a l'Institut d'Alella, quan vam fer una vaga per denunciar la mercantilització de les carreres universitàries". Monse va pronunciar un al·legat de la cultura i l'educació com a eines de cohesió i transformació social, "imprescindibles per formar ciutadans crítics". Ivorra va destacar la importància del teixit associatiu, va apel·lar a la consciència feminista, "el dret al propi cos i a la llibertat sexual", i va denunciar la regressió soferta en els darrers anys per les dones en matèria de "drets sexuals i reproductius". 

Oriol Font havia d'exposar les línies mestres de la candidatura en l'àmbit social i econòmic, però no se'n va sortir perquè es va quedar sense parla. "M'he emocionat. Ho sento, però jo sóc així", es va disculpar. El públic el va correspondre amb aplaudiments i, de mica en mica, va remuntar la situació. Els seus companys van fer-ne broma: "ha estat el moment Junqueras", en al·lusió a l'entrevista a Catalunya Ràdio en què el líder d'ERC respon Mònica Terribas amb la veu entretallada. "Fa anys que cercava complicitats per veure cristal·litzar una cosa així. No ha estat fàcil arribar fins aquí, i avui, quan m'he vist davant de tots, he estat conscient que això ja era una realitat", va confessar Font amb posterioritat. 

De tot plegat palesa que es tracta d'una candidatura anhelada, però encara verda en alguns aspectes. Per això sembla sincera la seva crida a la ciutadania a participar en la dinàmica assembleària i en la confecció del programa. S'han donat de temps fins al dia 10 de maig. Mentrestant, tot està per fer i tot és possible.