Building Center SA -la filial immobiliària de CaixaBank- ja és oficialment el nou propietari d'una part del sòl i de la majoria dels edificis de Cal Governador, a Alella, després d'adquirir-los al seu titular anterior, la immobiliària Quabit, pel preu del deute de la hipoteca que pesava sobre aquesta part de la finca: 3,9 milions d'euros.
Només una cosa podia evitar-ho: que l'Ajuntament d'Alella hagués exercit el seu dret a retracte en tractar-se d'un bé protegit pel Catàleg de Patrimoni; una possibilitat que el ple municipal celebrat ahir va declinar expressament per unanimitat. Els grups d'ERC-Sumem per Alella, CiU, PP i PSC van votar a favor de la renúncia i Gd'A s'hi va abstenir tot i coincidir amb la resta de formacions en l'opinió que "la finca està sobrevalorada" i que cal evitar de "caure en el joc del sistema immobiliari".
L'alcalde, Andreu Francisco, va justificar la inhibició de l'Ajuntament des de diversos punts de vista. Des de la perspectiva econòmica, Francisco va explicar que a l'Ajuntament li hauria costat 4,7 milions d'euros igualar l'oferta de La Caixa, ja que als 3,9 milions de la hipoteca cal sumar el 21% d'IVA. Per a l'alcalde, es tracta d'un "volum de difícil assumpció" que "posa al límit la capacitat d'endeutament" del consistori, la qual cosa l'obligaria "a reduir serveis" o a "incrementar els ingressos" públics per un import anual estimat d'entre 500.000 i 700.000 euros durant els propers 15 o 20 anys.
Una bona notícia?
"L'adquisició és una bona notícia -considera Francisco- perquè acaba amb la situació d'estancament actual". L'alcalde va explicar que la desídia de Quabit en les seves obligacions de conservació i manteniment de la finca l'havia sumida en un estat d'abandó total i absolut, i va recordar que l'Ajuntament mantenia oberta la via contenciosa i fins havia sol·licitat autorització al jutjat per dur a terme, amb caràcter subsidiari, una actuació d'emergència per un import estimat de 120.000 euros. A més, l'Ajuntament havia taxat en 5,8 milions d'euros el valor actual de la finca per si calia plantejar-se l'expropiació.
"A curt termini -va dir l'alcalde- estem segurs que La Caixa actuarà per acabar amb la degradació del conjunt". A preguntes del regidor de CiU Vicenç Llorca, Francisco va reconèixer "converses informals" amb CaixaBank, en espera de "consolidar el nou escenari" registral, i es va mostrar confiat en què "la recerca activa d'inversos per les dues parts" doni lloc a "noves oportunitats". [CaixaBank] "té capacitat financera i voluntat de trobar una sortida de futur a mig termini", va afirmar.
L'encaix al POUM
Malgrat l'aparença exterior, el recinte dels Escolapis o Cal Governador es compon en realitat de dues finques rústegues diferents: la Torre del Governador pròpiament dita i l'heretat de l'antic mas Llobera, separades pel torrent d'en Bernades. La primera, situada a ponent, és la més petita (7.000 m2 de superfície), però concentra la major part de l'edificació (4.553 m2 de sostre ja construït). Aquesta és la finca que s'ha quedat CaixaBank.
El segon predi se situa a llevant del torrent. Amb diverses entrades practicables a través del Camí del Greny i una extensió de 34.000 m2 , alberga dins seu el jardí i el passeig romàntic, la zona del llac, diverses feixes de conreu i hivernacles -avui improductius- i la masia de Can Xaco-Monnar, parcialment enrunada. Segons fonts municipals i per les mateixes raons que en el cas precedent, aquesta propietat passarà aviat a mans del Banc Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA).
Coherent amb això i amb l'ús predominant de la propietat (antiga escola i residència d'escolapis, amb pistes exteriors esportives), el planejament urbanístic vigent a Alella -el Pla General de 1987- va assignar-li la qualificació d'equipaments en sòl no urbanitzable. El 1992, l'Escola Pia de Catalunya va tramitar un pla especial per fer-hi una nova residència -que no es va arribar a construir mai- que fixava una edificabilitat màxima d'11.240 m2 suplementaris de sostre, i el 1994 va impulsar un pla especial de protecció del patrimoni individualitzat que posteriorment va quedar recollit en el Pla especial de patrimoni del municipi de 1998. A dia d'avui, la finca és un Bé Cultural d'Interès Local tocat de mort.
Tot i que en el ple d'ahir CiU, PP i PSC també es van "congratular" pel canvi de propietat, la veritat és que el nou escenari amenaça la integritat del conjunt i en complica la gestió urbanística. El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat inicialment el febrer de 2011 preveia una reducció dràstica de l'aprofitament urbanístic (d'11.240 a 2.500 m2 ) i reintegrava al sòl agrícola un terç de la superfície total de l'àmbit. Veurem, en els propers mesos, de quina manera els nous requeriments de la propietat (CaixaBank i BBVA) poden alterar aquesta proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada