BCN World, entre la ludopatia i el polvorí petroquímic

Aquesta setmana el Govern de CiU i el seu soci des de l'oposició, ERC, han ventilat públicament les seves discrepàncies sobre la pretensió del titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, de rebaixar del 55% al 10% els impostos del joc als promotors de BCN World. El president d'ERC, Oriol Junqueras s'ha mostrat partidari de prohibir el joc a títol personal per raons ètiques i morals, i ha afirmat que el seu partit està "totalment en contra" de la proposta. En canvi, el conseller ho justifica per la necessitat de "competir" amb altres destinacions turístiques líders en el sector dels casinos, com Singapur o Macau. "Si aquest és el nostre mercat -ha afirmat-, hem de competir més o menys amb aquestes normes", i ha relativitzat les dispenses de la Generalitat en relació a la Comunitat de Madrid: on la tributació fiscal serà de l'1% i on, a més, hi haurà exempcions a la llei del tabac per a Eurovegas.

Dilluns, en una entrevista radiofònica a Catalunya Ràdio, Junqueras va explicar que està convençut que "el joc fa més mal que bé", en referència al drama humà de la ludopatia. Davant l'alarma suscitada, Mas-Colell ha assegurat que Generalitat aplicarà una vigilància "a fons" en els casinos de BCN World per controlar que no hi hagi casos de ludopatia ni de blanqueig de diners. 

Tot i que això últim no s'ho creu ningú, començant pel mateix conseller, reconec que el debat és molt interessant. Es tracta, però, d'un aspecte secundari a la vista de l'envergadura i les conseqüències de tota mena que pot tenir la implantació d'un macrocomplex d'oci i compres d'aquestes característiques. Al meu entendre, la discussió de fons hauria de ser el model territorial i econòmic que volem per al futur, però els republicans no gosen discutir la idoneïtat ni la viabilitat del projecte, cridat com està a mantenir Catalunya en la primera línia del turisme de masses a escala mundial. Si la proposta de la Generalitat de dur Eurovegas al Parc Agrari del Baix Llobregat va suscitar una gran controvèrsia mediambiental, en el cas de BCN World caldria plantejar-ne obertament una de nova a l'entorn de les polítiques públiques de protecció civil. 

Col·lecció de riscos 

Des de fa cosa de divuit anys, Catalunya té un Pla territorial de protecció civil (PROCICAT) i una llei sectorial pròpia -la norma 4/1997, de 20 de maig- basada, entre d'altres, en els principis rectors de la previsió i la prevenció. A més, el país compta amb diversos plans d'emergència especials i un mapa de protecció civil que recull, a nivell cartogràfic, les afectacions municipals per a cada tipus de risc, ja siguin d'origen natural (allaus, nevades, inundacions...) o tecnològic (risc químic, nuclear, radiològic, ferroviari, aeronàutic o associat al transport de mercaderies perilloses). 

Com és sabut, BCN World es desenvoluparà al costat de Port Aventura: un parc temàtic situat a cavall de Vila-seca i Salou, en plena Costa Daurada, que el 2011 va rebre més de 3,7 milions de visitants. El complex se situa al bell mig del polvorí petroquímic del camp de Tarragona, raó per la qual es troba subjecte a un grapat de plans d'emergència (AEROCAT, CAMCAT, INUNCAT, PENTA, TRANSCAT, RADCAT, PLASEQCAT, SISMICAT i PROCICAT). A més, l'indret en qüestió queda dins del perímetre de la zona d'emergència nuclear en cas d'accident o fuita de la central de Vandellòs, i s'exposa al risc suplementari derivat del pas d'un important gasoducte. Si mai passés res, les sirenes d'alarma (en verd al mapa) no donarien a l'abast.

El perquè de tot plegat

BCN World té el seu origen en un "pla d'expansió" que la Generalitat va aprovar l'any 2006 per construir un Centre Recreatiu i Turístic (CRT) format per tres camps de golf de 200 hectàrees, un centre de convencions per a 4.000 persones (ja edificat), un beach club sobre la Platja Llarga, tres nous hotels i una àrea residencial de 2.500 habitatges. Aquesta operació urbanística -per no dir especulativa- estava impulsada per La Caixa. L'entitat financera n'era la promotora i la propietària dels terrenys, que podrien tornar a canviar parcialment de destí fruit de l'acord a tres bandes anunciat a bombo i platerets el passat mes de setembre entre la Generalitat, La Caixa i la societat brasilera Veremonte. Ara que el negoci immobiliari ja no rutlla, La Caixa ha tirat un cable al Govern català per sortir airós de l'atzucac en què s'havia ficat amb el projecte d'Eurovegas, i l'executiu li ha tornat el favor concedint-li noves perspectives de negoci. 

Tot i que hi ha molts motius -com l'aforament, la vulnerabilitat, les vies d'evacuació o la capacitat de confinament de la instal·lació- per sospitar que el projecte de BCN World tindrà importants llacunes pel que fa a la resposta davant de determinats escenaris d'emergència, per al Govern dels millors les promeses de creació de 20.000 llocs de treball directes i 20.000 més d'indirectes ho justifiquen tot. 

Si ja va ser molt discutible l'obertura de Port Aventura l'any 1995 des del punt de vista dels riscos associats a la protecció civil, sembla lògic pensar que és un disbarat incorporar al procés urbanitzador 600 noves hectàrees de sòl, obrir cinc nous parcs temàtics i incrementar en 12.000 llits l'oferta hotelera a la destinació per arribar als 10 milions de visitants anuals. Ho és des de la perspectiva del model econòmic, de l'ús racional del recursos, de la capacitat de càrrega del territori i de l'equilibri territorial. I ho és també, com hem vist, des del punt de vista de la protecció civil. Si mai passés res, només espero que la irresponsabilitat de polítics i tècnics es transmuti -com en el cas de l'ús de les pilotes de goma- en responsabilitats penals per a tots ells.