La Garnatxa fa costat a la CUP

El passat divendres, dia 16, La Garnatxa va organitzar una xerrada a Alella sobre les Alternatives socials i econò-miques a la situació actual, caracteritzada pel context de crisi i involució democràtica, la pèrdua de prestacions i drets col·lectius, i la retallada i privatització dels serveis públics. L'acte va servir per oficialitzar el suport d'aquest col·lectiu a la CUP amb la mirada fixada en les eleccions del proper 25 de novembre. La trobada va congregar una trentena de persones i va comptar amb la presència de la professora d'Història del Dret a la UAB i número 7 a la llista de la CUP per les comarques de Barcelona, Anna Gabriel. 

A continuació us faig cinc cèntims d'alguns dels aspectes tractats al llarg de la seva exposició i el torn de preguntes posterior que es va suscitar.

El projecte polític de la CUP

Gabriel va explicar la gènesi de la CUP -vinculada als col·lectius de l'esquerra independentista extraparlamentària dels anys 80 i 90-, la forma de treballar -organització assembleària amb vocació municipalista- i el seu projecte polític per als Països Catalans -independentista, d'es-querres i radicalment demo-cràtic- després que la darrera Assemblea Nacional de la for-mació celebrada el passat 13 d'octubre aprovés de concórrer a les eleccions del 25N.

Gabriel va posar precisament aquest procés de decisió -amb assemblees territorials obertes a tota la ciutadania- com a exemple del caràcter obert, horitzontal i participatiu del seu projecte polític. "La CUP ha de ser una plataforma àmplia que faci de caixa de ressonància de les lluites sectorials i col·lectives que viu el país, des del 15M a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, passant per les entitats ecologistes, els grups feministes o les iniciatives ciutadanes en defensa de la sanitat i l'educació públiques". "La CUP -va dir- té molt clar què farà al Parlament. Serem la veu dels 'sense veu'; l'ultima trinxera dels que no cedirem al xantatge del sistema". GabrieI va tenir paraules d'elogi per a la "gent maca del PSUC i les bases d'ERC i d'altres partits" que han vist com els seus representants han anat renunciant als seus principis i aspiracions, de la transició ençà.  

Gabriel, que va ser regidora de Sallent entre 2003 i 2011, va confessar que al principi era refractària a fer el salt a la política autonòmica; però es va mostrar confiada en l'aval que representa la trajectòria i la feina feta per la CUP a escala local -la candidatura compta amb quatre alcaldies i 104 regidors en una setantena de poblacions-, no només en termes de gestió i innovació, sinó també pel que fa al seu paper en la la defensa dels serveis públics i la denúncia d'irregularitats i casos de corrupció.

Lluita contra la corrupció

El mateix dia que el diari El Mundo esbombava la presump-ta vinculació de comptes ban-caris a Suïssa amb el president de la Generalitat i el seu pre-decessor, Artur Mas i Jordi Pujol, respectivament, la repre-sentant de la CUP parlava a Alella d'un dels èxits més sonats de la seva formació: la dimissió del president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, com a conseqüència de l'escàndol destapat pel regidor de la CUP a Reus. Gabriel no va estalviar crítiques cap a la resta de partits. Persones i càrrecs vinculats a CiU i el PSC en serien els beneficiaris de la trama, però "què hi feien PP, ERC o ICV?". Després de 20 anys de consens, l'entrada del regidor de la CUP al ple i al consell d'administració d'una societat pública de Reus li ha permès d'auditar els comptes i acabar posant contra les cordes els màxims responsables del sistema sanitari català". El cas té una ramificació al Maresme en què s'hi veurien implicats els hospitals de Calella i Mataró i l'empresa adjudicatària del servei de cuina.  

Representació parlamentària

A preguntes dels assistents, Gabriel va assegurar que la CUP entomarà el resultat electoral com vingui -"si no aconseguim representació, seguirem picant pedra"-, però no se'n va estar d'expressar el seu desig personal: "m'agradaria treure 4 o 5 diputats: 2 o 3 per Barcelona, 1 per Girona i 1 per Tarragona. Aquest darrer em faria una il·lusió especial com a resposta a les pressions rebudes a Reus i pel compromís que ha pres amb la CUP molta gent de les terres de l'Ebre".

Sobre la dinàmica parlamentària, Gabriel va detallar que els representants de la CUP cobraran dues vegades i mitja el salari mínim. "Amb el sou d'un diputat poden treballar ell i tres persones més, i això és el que farem: dedicarem la resta de l'assignació a contactar alliberats perquè facin tasques de suport". A més, la CUP preveu constituir un grup de suport i assessorament a l'entorn dels seus electes, format per persones vinculades als moviments socials així com per professionals i acadèmics en diversos àmbits.

En aquests moments, tota l'estructura administrativa de la CUP als Països Catalans està integrada únicament per dues persones a mitja jornada.

CiU i el procés cap a l'Estat propi

Algú va demanar si la CUP ajornaria l'eix social i uniria els seus vots als de la majoria sobiranista del Parlament davant d'un eventual referèndum per la independència. "No". Gabriel va ser molt crítica amb la gestió de CiU i va augurar que serien bel·ligerants amb qui mercantilitza els serveis públics i els recursos naturals, tot i que va reconèixer que, arribat el moment, "no impedirem" que es faci la consulta.

La guerra bruta i el discurs de la por

Gabriel es va mostrar convençuda que el Govern de l'Estat té una agenda oculta per sabotejar el procés d'independència. Aquest pla pot anar des del joc brut contra els líders catalans i els moviments socials fins a l'enfrontament civil. En aquest sentit, Gabriel va recordar que alguns membres del Govern de la Generalitat han incrementat les mesures d'autoprotecció davant d'algunes amenaces, i va advertir del perill que des de les clavegueres de l'Estat s'instigui algun conat violent en els suburbis de l'àrea metropolitana, atiant la fractura identitària.

El futur dels Països Catalans

"La territorialitat és irrenunciable". Gabriel va reivindicar que el marc referencial del procés d'alliberament nacional és el conjunt dels Països Catalans, si bé va reconèixer que hi havia ritmes i lògiques diferents en cadascun dels territoris. "No podria concebre que la nostra lluita al Principat signifiqués abandonar els meus companys del País Valencià o les Illes". Ara bé -va alertar-, "ja cal que ens preparem, perquè si Catalunya se'n surt, l'ofensiva de l'Estat espanyol sobre la resta de territoris per assimilar-los culturalment serà brutal".