Així les coses, dijous passat
vaig assistir a l'acte de campanya que la secció local de CDC a Alella va
organitzar a Can Manyé. Hi van intervenir Joan Morell i Joaquim Soriano, candidats
números 31 i 53, respectivament, a les llistes al Parlament per la
circumscripció de Barcelona. Els caps de cartell no van atraure gaire gent
-érem setze persones-, però tots dos es van mostrar convençuts en els seus
arguments i perfectament confiats davant el nou horitzó nacional que predica Artur
Mas. La pregunta és: i la resta, hi podem confiar?
Per a Cristina Xatart sí, de
totes totes. Va ser l'única regidora de la formació present a l'acte. A ella li
va tocar fer la salutació inicial i recitar una paràbola sobre el Viatge a
Ítaca del president que trobareu en aquest enllaç.
Mas, el messies
De primer antuvi Joan Morell va
voler esvair els dubtes sobre l'aposta sobiranista de CiU. Per desmentir que es
tracti de cap deriva o "improvisació", el diputat es va remetre a
l'any 2002, coincidint amb la creació de la comissió tècnica que havia
d'elaborar la reforma de l'Estatut. Després de la seva aprovació al Parlament i
posterior ratificació en referèndum per la ciutadania, Morell va rememorar la
desautorització i el greuge que van suposar el tràmit parlamentari al Congrés
de diputats i els recursos del PP i d'algunes comunitats -també del PSOE-
davant el Tribunal Constitucional.
"L'any 2007 -va recordar
Morell- Mas es va manifestar a favor del dret a decidir sense límits" i,
més recentment, CiU ha explorat la via del pacte fiscal com a "últim intent
perquè no sigui dit", però "el 20 de setembre la resposta de Rajoy és
tan rotunda que no hi ha marge de maniobra". Per a Morell, "Mas no ha
caigut en el parany del pla Ibarretxe". Enlloc de dur la seva proposta a les
Corts espanyoles, ha convocat eleccions anticipades "per veure si la
majoria esclatant del carrer es manifesta també a les urnes". En aquest
punt, Morell subratllar la necessitat d'obtenir "un resultat excepcional
per a una situació excepcional" i va fer una crida a l'electorat perquè
els "presti el vot". "Tingueu confiança"; "el
president diu"; "el president pensa"...
I si Morell va posar el cor, Soriano
hi va posar el cap. Clar i concís, aquest veí d'Alella expert a reflotar
empreses amb problemes de viabilitat, va desmuntar un rere l'altre els estintols
que apuntalen el discurs de la por. Repassem-los.
- Sobre l'exclusió o la
pertinença de Catalunya a la Unió Europea (UE), Soriano va negar que existeixi
un marc jurídic clar en favor d'un o altre plantejament. Es tractaria d'una
"situació inèdita" que, segons el seu parer, s'acabarà resolent per
la via de la voluntat política i el pragmatisme.
- Sobre la incidència d'un
possible boicot comercial als productes i empreses catalanes, Soriano va
advertir que la demanda espanyola ja havia caigut a la meitat sense debat
independentista per efecte de la crisi econòmica. I va posar l'exemple d'altres
precedents per relativitzar-ne els efectes: "Eslovènia, Txèquia i les
repúbliques bàltiques van ser objecte de boicots d'entre 6 i 8 mesos de durada.
Després els nivells es recuperen, ja que al final els factors determinants són
el preu, la qualitat i la fiabilitat dels productes".
- Soriano també es va demanar si "som
massa petits". "Més de la meitat dels 20 països més competitius del
món tenen la mateixa extensió o població que Catalunya", va dir.
- Pel que fa a les pensions, el
ponent va reiterar que el sistema de la Seguretat Social és contributiu; és a
dir, els que cotitzen paguen als jubilats en temps real. "No hi ha cap caixa
forta a Madrid". I va fer referència a un estudi que constataria que des
de 1995 fins ara les contribucions dels treballadors, autònoms i empresaris catalans
han superat el cost de les pensions rebudes, tret d'un sol any. Per contra,
"Espanya és deficitària".
- Quant a la viabilitat de
l'Estat català, Soriano va assegurar que s'havia fet la "simulació del
compte de resultats" i que, fins i tot assumint una part proporcional de
la defensa i la monarquia, seria "perfectament viable".
- També va parlar del deute
públic. Va dir que era "homologable" al de molts estats europeus, "fins
i tot si haguéssim d'assumir actius i passius de l'Estat".
- "La prima de risc també seria
inferior a l'espanyola, que és de 450 punts. La catalana voltaria els 150 i
permetria a les empreses obtenir finançament a millor preu".
El pla B
En el torn de precs i preguntes,
el públic va demanar concreció sobre alguns aspectes, especialment relacionats
amb Europa i el full de ruta cap a l'Estat propi (ells no parlen
d'independència, ja ho sabeu).
Hi ha pla B si algun estat de la
UE veta Catalunya? "Sí, hi ha altres escenaris que per prudència no us
expliquem. També s'ha estudiat aquest escenari. Però nosaltres hem de pensar
i hem de dir que serem dins. Ja ens entenem, oi?".
Sobre la segona qüestió, Morell tampoc
no va descobrir res i va enumerar les quatre premisses que regiran l'actuació
del Govern i el Parlament: haurà de ser un "procés net, nítidament i
escrupolosament democràtic"; amb una "majoria suficient" (que va
xifrar entre el 55 i el 60%); amb un "inequívoc sentiment de pertinença a
la UE", i presidit per una actitud "en positiu que no va contra
ningú". Pel que fa a les formes i els terminis, el diputat va dibuixar l'escenari
d'una "declaració solemne" per al 26 de novembre, seguida de la
sol·licitud a l'Estat de transferir a la Generalitat la capacitat per convocar
un referèndum. Alternativament, el Parlament aprovaria una llei de consultes pròpia.
El resultat de la votació no seria vinculant per a l'Estat, però si per al Govern
català. Si el Govern de Madrid impugnés la llei, Catalunya demanaria l'empara
de la UE. "No fallarem, que això va en serio", va recalcar Morell.
Davant la meva incredulitat i la
del meu acompanyant, Soriano se'ns va apropar i ens va fer dues confidències: la primera, que -en contra del que es pugui pensar- alguns directius de grans empreses també tenen pressa per operar directament en el mercat internacional, sense el llast que suposa la marca Espanya; i la segona, que Mas
hauria quedat tan escarmentat de l'incompliment del pacte a què va arribar el 2006
amb Zapatero -aquell acord ignominiós sobre la rebaixa de l'Estatut a canvi de
la presidència de la Generalitat-, que aquest cop no es deixarà entabanar. Si
hi ha contraoferta per a la millora del finançament de Catalunya per part de
l'Estat, Mas se'n cuidarà prou d'acceptar-la. Abans, la sotmetrà a consulta
ciutadana.
Això vol dir que encara escoltem
ofertes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada