Avui s’ha desvetllat la incògnita: la Catalunya silenciosa són 6.000 persones (bo i sent molt generosos). Seguint les tesis de la presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, aquestes serien -i no més- totes les partidàries de la unió amb Espanya. Cal recordar que només fa alguns dies Sánchez Camacho contraposava als dos milions de manifestants de l’Onze de Setembre el silenci dels cinc milions i escaig de catalans que no van ser aquell dia a Barcelona.
TV3 ha destacat l’ambient "pacífic", "festiu" i "familiar" de la concentració, i li ha dedicat una cobertura informativa acrítica. La televisió pública catalana ha estat políticament correcte: ha donat, sense discutir-les, les xifres d’assistència a l’acte -65.000 segons la delegada del Govern central a Barcelona-; ha recollit el testimoni d’algunes persones i ha ofert les declaracions del portaveu de la Plataforma d’Espanya i catalans i dels representants del PP i de Ciutadans. En canvi, TV3 no ha parlat ni de Plataforma per Catalunya ni de la Falange, tot i que ambdós partits donaven suport a la convocatòria. TV3 no ha precisat quants unionistes eren forans, una xifra que algunes fonts situen a l’entorn de les 2.500 persones, a raó de 55 per cadascun dels 50 autocars procedents de fora de Catalunya. De consignes i d’escridassades tampoc no n’hem sentit cap ni una, i hem hagut de caçar al vol alguns dels lemes tronats que s’exhibien a les pancartes, com ara aquell que deia Madrid + Barça = la Roja. Tot plegat fa que s’endevini, doncs, la mà del PP dins el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Del que sí ha parlat TV3 –i no gaire bé, per cert- ha estat de la concentració antifeixista que ha tingut lloc a la plaça de la Universitat. També ha fet esment d’alguns ajuntaments i centres educatius catalans que han decidit no fer festa el dia de la Hispanitat. A Alella, els pares i mares de l’escola de la Serreta volien obrir, però la negativa de la directora els ho hauria impedit. Vist com van les coses i les bajanades que s’arriben a dir i sentir a Espanya, l’any vinent no seran només set o vuit els centres públics, ajuntaments i empreses que faran la seva.
El mateix dia 12, a Intereconomía Televisión, un tertulià d'El gato al agua descrivia la festivitat d’aquesta manera: “con 45 jinetes, Francisco Pizarro conquistó Perú y a mandoble limpio se hizo con Chile y se volvió a casa con todo el oro”. I n’estava orgullós, el molt imbècil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada