Hi va haver un temps en què l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco, era poc més que un "niñato funambulista" cridat a passar ràpidament al cantó amb el malnom d'Andreu el Breu, fruit del seu tiquet electoral amb una colla de "motxillers dogmàtics". Fet i fet, el seu mandat havia de ser "una anècdota de 4 anys" i aviat en seran 12.
Qui feia aquells vaticinis, en públic i amb gran aplom, era l'aleshores portaveu municipal del PSC; unes sigles que, segons ell ens va revelar, tenien un significat ocult: "Partit del Sentit Comú". Oooh!
Eren temps en què els independentistes érem eixelebrats, robàvem pernils al Corte Inglés i no ens volien rebre enlloc perquè vestíem descuidats, sempre amb pantalons curts.
Gràcies al pacte municipal amb el PSC i al seu mestratge vam redimir els nostres pecats de joventut, La Garnatxa no va arruïnar l'Ajuntament i avui en Francisco és el polític més keynesià del món, una mena d'Obama avant la lettre.
Doncs bé, ara aquell egregi representant del PSC s'ha donat de baixa del partit i milita en les files de l'independentisme. No és el primer, ni serà l'últim. Companys seus, amb arrels murcianes i andaluses, em diuen sense embuts que, arribat el moment, votaran el que sigui millor per a Catalunya i els seus néts.
Capisci, Navarro?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada