"S'ha acabat". A partir d'avui, res no serà igual en la política catalana. Així de contundents s'han mostrat els portaveus de la majoria de grups en la compareixença de l'expresident Jordi Pujol que ha tingut lloc aquesta tarda davant la comissió parlamentària d'Afers Institucionals. Fins i tot aquells que, com ERC, no volien fer llenya de l'arbre caigut, han acabat lamentant obertament que Pujol no hagi respost cap de les preguntes que li han estat formulades.
En essència, es tractava d'esclarir cinc incògnites al voltant dels comptes que la família Pujol té a Andorra des de 1980 com a llegat de l'avi Florenci: una, si l'origen d'aquesta fortuna era lícit; dues, com s'ha passat d'un dipòsit inicial de 140 milions de les antigues pessetes als 4,8 milions d'euros actualment reconeguts per la banca d'aquell país; tres, si a banda d'aquest import se n'han defraudat d'altres; quatre, per què l'expresident no va regularitzar mai la seva situació fiscal, i cinc, a què obeïa ara la seva confessió. "De vegades decisions que es prenen en un segon poden condicionar tota una vida, i és el que passa com ara", ha dit Pujol. "És un segon que ha durat 34 anys", ha observat Albert Rivera, de Ciutadans.
A més a més, i a la vista de la imputació judicial de tres dels seus fills i de diverses informacions aparegudes en premsa que eleven a més de 1.500 milions d'euros el patrimoni familiar, els grups de l'oposició han demanat si va existir finançament irregular de CiU en l'adjudicació d'obres i contractes públics per part de la Generalitat, i si l'entorn familiar de l'expresident s'hauria lucrat mitjançant el cobrament de comissions il·legals. "I el senyor Mas, n'estava al cas?", ha inquirit Rivera.
La prova del cotó
En la seva declaració, Pujol només ha abordat una de les qüestions, i de manera molt vague. Ha explicat que els diners procedien de l'activitat d'intermediari que feia el seu pare, quan, des de Tànger, duia a terme transaccions en dòlars per a la compra i importació de cotó procedent d'Egipte i els Estats Units "amb la complicitat de les autoritats monetàries espanyoles" per proveir de matèria primera "la principal indústria del país". Després d'explicar "com va fer els diners", Pujol s'ha referit a la relació que mantenien pare i fill: una "barreja d'admiració i temor" pel seu compromís polític. "Després del meu empresonament el 1960, el pare va quedar tocat, obsessionat, enderiat. Li va agafar por i va treure uns diners a l'estranger en un moment molt favorable que ho podia fer, abans de la crisi bancària i industrial dels vuitanta. Per al dia que us n'hàgiu d'anar, va dir. Ho va fer com a reserva per si venien maldades, no per fer diners". Pujol ha admès que aleshores ell mateix "tenia por" que el seu "projecte polític i nacional podia fracassar", però no únicament pel risc d'involució política, sinó "per manca de recursos econòmics", ja que CDC no disposava d'ajut exterior "com altres partits".
Després de sentir les intervencions dels portaveus dels partits, Pujol els ha recriminat el tracte, entre acusatori i condemnatori, que l'han dispensat: "no puc entrar en aquesta mena de causa general". Visiblement enutjat, ha recordat que hi acudia "per la meva pròpia pressió moral" i que no en tenia cap obligació, i més després que la cambra el reprovés la setmana passada abans d'haver-lo escoltat. "Si no admeto que em renyi el meu pare, tampoc tolero que em renyi vostè", li ha etzibat Rivera.
Sense passatge a Ítaca
Molt més expeditives s'han mostrat les dretes i les esquerres. Quant a les primeres, Sánchez-Camacho ha menystingut el llegat de 23 anys de presidència: "la seva trajectòria -ha afirmat- comença i acaba al Palau de la Música". Per moments, Rivera ha tractat Pujol de "delinqüent" i s'ha mostrat complagut perquè "aquells que deien que Espanya ens roba s'ho han de menjar amb patates perquè els que robaven estaven al seu govern".
El portaveu d'ICV, Joan Herrera, ha criticat que aquest escàndol arribi "en el pitjor moment"; ha acusat el compareixent de fer una "defensa legal i no política", pensant en les causes obertes contra el seu entorn familiar, i li ha demanat que "estiri de la manta" en l'afer del 3%.
Tampoc no s'ha tallat un pèl David Fernàndez, de la CUP. Fernàndez ha saludat Pujol com un "estadista al servei d'Espanya", un encobridor del terrorisme d'Estat i un president que no va voler atendre les denúncies per tortures formulades pels independentistes detinguts el 1992, en motiu de la ràzzia olímpica. Per tot això s'ha referit a ell com un personatge amortitzat: "els Països Catalans ja no són Espanya i vostè no és Catalunya". A més, ha desautoritzat la narració inicial de Pujol -"vostè ha explicat la por dels rics; jo li parlaré dels que ja no tenen res"- i ha desmentit la seva honradesa: "sí és un polític corrupte perquè el frau fiscal és una forma de corrupció". El portaveu de l'esquerra independentista ha afirmat que "l'oasi català era un femer amb olor de perfum" i ha equiparat el funcionament de les institucions en benefici d'uns quants amb la màfia. Abans d'abandonar la comissió -"si no respon cap pregunta, sortirem de la sala"-, Fernàndez ha sentenciat que "el procés enterrarà el pujolisme". "Aquest viatge cap Ítaca va començar sense vostè i acabarà sense vostè. Bon vent i barca nova!"
Canvi de paradigma
Fa temps que a Catalunya s'albirava un final d'etapa. Artur Mas parlava llavors de la necessitat d'encetar una segona transició o transició nacional. Al final, però, tot s'ha precipitat. Hi ha qui parla de canvi de règim, o de paradigma, i qui vol la independència per canviar-ho tot. "S'ha acabat l'estelada per amagar les vergonyes", vaticinava Sánchez-Camacho. "Bon vent i barca nova", deia Fernàndez.
Sense conèixer-ne encara el rumb defintiu, Catalunya està reescrivint la seva història recent: una història de clarobscurs, d'encerts i de fracassos, de fites i de renúncies. "Escrigui el quart volum de les seves memòries, i expliqui el que no ha dit", suggeria Fernàndez. Mentre Espanya ha idealitzat la Transició, els catalans necessitem una catarsi col·lectiva. Foc nou. És el Big Bang català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada