El conflicte amb l'Estat està servit

Si no fos perquè ja hem viscut no sé quants dies històrics associats al procés d'independència, diríem que avui també ho ha estat. El temps ho dirà. 

Històrica o no, la votació d'aquest matí al Parlament de Catalunya ha estat un acte de dignitat i, a l'ensems, de sobirania. Se sotmetien a aprovació de la cambra les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Davant la negativa reiterada de les institucions polítiques espanyoles a establir cap "marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir" dins del marc jurídic constitucional, la primera constatació del dictamen és que "l'única manera d'exercir aquest dret és per la via de la desconnexió". 

'Sorpasso' al Constitucional 

Dies enrere, el Tribunal Constitucional va emetre una interlocutòria en què advertia la mesa del Parlament de la "responsabilitat" penal en què incorria en cas d'incloure la ratificació de les conclusions en l'ordre del dia de la sessió plenària, però les formacions independentistes han esquivat la resolució i han estat elles, directament, qui n'han sol·licitat la presa en consideració. Jordi Turull, de JxS, ha apel·lat al "mandat democràtic del 27-S" i ha recordat que l'article 57 de l'Estatut empara la llibertat dels diputats, que "són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec". Per la seva part, Anna Gabriel, en nom de la CUP, ha dit que "som conscients de la declaració del 9 de novembre de 2015 i nosaltres, per la independència, no tenim por". Al final, la petició ha estat aprovada pels 72 diputats de JxS i la CUP i el vot en contra dels altres 53 parlamentaris. A tots ells s'ha adreçat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan els ha dit que totes les conclusions de les comissions d'estudi es presenten al Parlament i que no fer-ho era "una marcianada". 

Les conclusions

L'activació del procés constituent català s'estructura en tres fases: un procés participatiu -"democràtic, de base ciutadana, transversal i vinculant que englobi totes les sensibilitats ideològiques i socials i que tingui en compte les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies"-, una segona fase de desconnexió amb l'Estat espanyol que desemboqui en la convocatòria d'unes eleccions constituents i la posada en marxa d'una Assemblea Constituent que redacti un projecte de constitució, i una tercera per a la ratificació de la constitució a través d'un referèndum. 

La desconnexió amb la legalitat espanyola es farà en dos passos: el Parlament de Catalunya aprovarà les lleis supletòries d'Hisenda, Seguretat Social i Règim Jurídic que substituiran les lleis espanyoles i, tot seguit, s'activarà un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic" –segons la CUP, el RUI– que donarà lloc a l'Assemblea Constituent. 

Ni les lleis de desconnexió ni els treballs de l'Assemblea "no se sotmetran al control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal", i les seves decisions "seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics catalans". Un cop enllestit el projecte de constitució es convocarà un referèndum de ratificació perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica la norma rectora de la nova República. 

"Frau democràtic" 

Al final del ple, el dictamen de la comissió s'ha votat punt per punt i ha estat aprovat amb els 72 vots a favor de la majoria independentista, als quals s'han sumat en dues ocasions els 11 de CSQP, en dues més s'han abstingut i en d'altres set hi han votat en contra, juntament amb el PP (!). El PSC no ha pres part en la votació i C's ha copiat els antics diputats d'Herri Batasuna al Congrés i ha abandonat l'hemicicle com a denúncia per "frau democràtic". El portaveu popular Xavier Garcia Albiol ha etzibat a Puigdemont i Oriol Junqueras, en castellà, que "aquesta provocació i aquesta actuació irresponsable i antidemocràtica no els sortirà de franc. L'Estat de dret hi actuarà més aviat que tard". 

El debat ha deixat altres frases per a l'oblit -especialment totes les de Joan Coscubiela- i una imatge que té molts números d'esdevenir icònica: la d'Inés Arrimadas, acusant -també en castellà, of course- el president de la Generalitat de situar-se "per sobre de la llei i dels tribunals". La portaveu de C's ha afirmat que el procés "ha estat un fracàs" i ha assegurat que "no he vist mai uns desobedients amb menys valentia que vostès". Com Josep Antoni Duran i Lleida, que en certa ocasió va dir que si Catalunya fos independent els seus pares no el podrien visitar perquè viuen a l'Aragó, Arrimadas ha dit que si això passés "els meus pares, que viuen a Andalusia, serien estrangers i això no li ho permetrem". 

Guerra a les xarxes socials 

Immediatament, la tensió s'ha traslladat a les xarxes socials amb la proliferació de dos hashtags antagònics: #TotsSom72 i #72golpistas. El primer celebra l'inici de la desconnexió com a primer pas cap a la independència, i el segon equipara la votació amb un cop d'Estat encobert. El seu principal valedor ha estat l'exdiputat de C's Jordi Cañas, que amb el seu habitual llenguatge xusquero i guerracivilista ha tret a passejar Lluís Companys i els fets d'octubre de 1934 per acabar sentenciant que "yo soy más del general Batet". La cosa té nassos: els néts i els hereus del franquisme titllant els republicans de colpistes. I mentrestant, l'esquerra alternativa, ecosocialista i no sé quantes coses més de CSQP, ECP, Podemos, Guanyem & Co encara està esperant Godot. És la revolució, gamarussos!