Lluís Llach a Alella: "Mentre hi hagi majoria, el procés és imparable"

Injecció de moral directa a la vena. "La necessitàvem", confessaven a la sortida de l'acte alguns membres de l'ANC d'Alella. 

Com ells, entre 200 i 250 persones es van atansar ahir al vespre al poliesportiu d'Alella per escoltar Lluís Llach. El cantautor de Verges és un optimista de pedra picada i una de les veus més respectades de l'independentisme gràcies a la credibilitat que suscita algú que es nega a participar en cap acte de partit i que, per contra, es brinda a l'ANC per reforçar i provar d'eixamplar un discurs d'unitat. Llach s'hi va lliurar en cos i ànima: dues hores llargues responent totes les preguntes del públic. 

Ahir, però, la mitjana d'edat era elevada i entre l'auditori hi havia poques cares desconegudes; una prova més que això costarà. Fet i fet, el periodista de Vilaweb Pere Cardús, que actuava com a moderador, va recordar que el 90% dels catalans s'informen a través de mitjans espanyols. 

Sempre positiu

Malgrat les perspectives actuals, Llach es va mostrar convençut que el pròxim Onze de Setembre serà multitudinari perquè més important que la mobilització constant són "els pics" -les demostracions de força- en els moments estratègics. Mireu-vos al mirall: "tot depèn de vosaltres. Sou la baula més important de la cadena". 

Per la part que els toca, creu que els polítics faran la seva part. "Hi ha 72 diputats independentistes. Tenim majoria absoluta i estem determinats a fer la independència. Mentre hi hagi majoria, nosaltres tirem". Per a Llach, "el procés és imparable", com ho demostren els canvis de discurs que ha fet l'Estat espanyol. "Al principi deien que això era una cosa teledirigida des de quatre despatxos i no se'n van sortir". Per això és molt simptomàtic que després recorreguessin al discurs de la por, tan propi de la dictadura franquista: "això abans Espanya ho resolia amb capitans generals. Però la força democràtica no es pot aturar de cap manera". 

La singularitat cupaire 

En el torn de preguntes del públic, alguns assistents li van demanar per l'actitud de la CUP i l'esmena a la totalitat dels anticapitalistes al projecte de pressupostos del Govern. "No aprovar els pressupostos seria gravíssim, però a la independència també s'hi pot anar amb uns pressupostos autonòmics, tot i que en pitjors condicions". 

El diputat va reiterar que ell, ideològicament, segueix basculant entre ERC i la CUP, si bé va reconèixer que "en algunes qüestions plantegen camins discordants. Esperem que no siguin divergents", va desitjar. 

Per a Llach els diputats de la CUP "estan tan o més determinats que els de Junts pel Sí, però representen un espai polític diferent: a Junts pel Sí tothom ha renunciat a alguna cosa per anar plegats i ells no". En qualsevol cas, "representen més de 200.000 persones i els necessitem". 

Si finalment la CUP no negocia els pressupostos Llach es va mostrar partidari de dir prou: "llavors la història els jutjarà" i va albirar "conseqüències nefastes per al seu electorat". 

Merkel i el 26-J 

Sobre la capacitat d'influència del gran capital -en al·lusió a Caixabank i Banc Sabadell- per avortar el procés, Llach opina que "seria una estupidesa actuar contra una economia tan dinàmica. El 90% del teixit productiu català està format per mitjanes i petites empreses mancades d'un Estat que legisli per a elles, sinó per a l'oligarquia". I va posar com a exemple, enmig de gran aplaudiments, la indemnització amb diners públics a la plataforma de gas Castor, propietat de Florentino Pérez.

A nivell internacional, "Catalunya és la tercera economia d'Europa i Barcelona, la segona o tercera ciutat del món amb més consolats. De fora estant ens veuen com un país", va afirmar Llach. "Per això -va dir- no hem descuidar el front internacional". A nivell econòmic, "el 60% de la inversió alemanya a l'Estat espanyol es concentra a Catalunya i Angela Merkel no pagarà aranzels per aquests productes". I a nivell polític, "Europa ha de jugar un paper determinant i ha de veure que ho intentem tot", i això implica, segons ell, participar en el joc electoral. 

En absència d'una candidatura unitària a les eleccions espanyoles del 26 de juny, Llach va confessar que "al final votarem una de les llistes" perquè "mentre hi hagi una sola cosa que ens incumbeixi hem de ser-hi per decidir i per denunciar. Hem de jugar totes les cartes i a Europa tenim trumfos boníssims a la mà que si els sabem jugar ens donaran resultats esplèndids", va pronosticar. 

Tan convençut n'estava que va abandonar el pavelló saludant amb el clàxon.