El desallotjament per la força del camp de refugiats en trànsit d'Idomeni d'avui per part de la policia grega ens ha tornat a mostrar la pitjor cara d'un estat membre de la Unió Europea i, per extensió, de tots els estats d'Europa, que en són còmplices. La utilització de gasos lacrimògens contra població indefensa i desvalguda (nens, dones i ancians ...) i la seva deportació cap a no-llocs s'afegeix al tracte vexatori i degradant que fins ara els han dispensat les autoritats.
L'abandó humanitari és total. Són les organitzacions de voluntaris les qui estan salvant els refugiats de morir ofegats, les qui els alimenten i les úniques que vetllen pel respecte dels seus drets com a persones. En aquesta hora d'indignitat, els cooperants i no pas els governs són qui mantenen encesa la flama de la solidaritat entre éssers humans.
Aquest cap de setmana, en les jornades de cooperació internacional organitzades a Teià, vam poder escoltar de viva veu l'experiència sobre el terreny de les voluntàries d'Eko Project i de l'Equip de Rescat i Emergències de Catalunya. Esfereïdor: mostraven armilles salvavides que no suren i que les màfies turques venen com a tals als refugiats que s'arrisquen a creuar l'Egeu.
Decebut amb Syriza
La majoria dels electors grecs es van lliurar a Syriza com a taula de salvació. Era l'últim cartutx: un conglomerat de forces d'esquerres que havia de combatre la troica des del Govern de Grècia, però que poc temps després només es dedica a fer-li el joc. Si més enllà del procés que estàvem vivint a Catalunya alguna vegada en aquests darrers anys he dipositat certa esperança en un moviment polític ha estat en Syriza. Ara en renego. Apostato, per utilitzar una paraula d'arrel hel·lènica.
I no en sóc l'únic. Per estrany que pugui semblar m'ensumo que en la pròxima campanya electoral espanyola no veurem Pablo Iglesias visitant l'acròpoli ni brindant amb retsina a la plaça Síndagma.
Europa -això és, Alemanya, la troica, la Comissió- ha deixat caure Grècia fins al punt on li ha interessat. A partir d'aquí: qui mana sobre la policia i l'exèrcit, qui maltracta i humilia els refugiats, qui obstaculitza la feina dels mitjans de comunicació i qui deté, processa i expulsa cooperants té un nom i es diu Alexis Tsipras. És una imatge deplorable: el pobre acarnissant-se amb el miserable.
La Unió Europea ja sabem on va. I tu, Tsipras, on creus que vas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada