Antoni Bassas a Alella: "El procés està viu, però serà una marató"

Si Joan Tardà va fer el ple la setmana passada, Antoni Bassas ho va petar abans d'ahir: a les Golfes de Can Lleonart no hi cabia ni una agulla. El periodista del diari Ara va fer un repàs -molt gràfic i dinàmic- als 40 darrers anys de relació entre Catalunya i Espanya. Se'n va servir de portades de diari, capçaleres d'informatius de televisió i talls de veus radiofònics per exemplificar l'allunyament que s'ha produït. Si al final del franquisme i durant bona part de la transició a la democràcia les dues societats "seguien línies paral·leles que gairebé es tocaven, ara s'han bifurcat". Cansada de cercar "l'encaix a Espanya", la societat catalana ha passat de reivindicar majoritàriament l'autonomia a la independència. I per palesar-ho, va contraposar les portades de La Vanguardia i el diari Ara dedicades a les diades de 1977 i 2015. "La cruïlla del passeig de Gràcia és la mateixa", va precisar.   

Per a Bassas, la situació actual és responsabilitat en bona part de l'esquerra espanyola. A ella li hauria correspost, per la seva complicitat amb l'antifranquisme catalanista i republicà, explicar als ciutadans espanyols que "anàvem a fer dues coses: passar d'una dictadura a la democràcia, i descentralitzar l'Estat sota un esquema federal"; però en comptes d'això és va improvisar un sistema autonòmic que va dur l'autogovern a regions que no l'havien demanat. És l'anomenat cafè per a tothom: "un estat híbrid que ens complica la vida a tots plegats". 

Per què caiem malament? 

Recordant els titulars dels mitjans de comunicació espanyols, algú entre el públic va preguntar per què els catalans tenen tan mala premsa, a diferència dels bascos, per exemple, que també sostenen reivindicacions nacionalistes. Fent abstracció que la catalanofòbia es remunta almenys al segle XVI, Bassas va recordar la confessió que en certa ocasió li va fer un dirigent del partit socialista d'Euskadi: "caieu malament perquè sempre esteu parlant de diners". Per a ell, i també per a Bassas, si Catalunya hagués accedit al concert econòmic quan tocava, després ningú no s'hi hauria enfrontat. En canvi, plantejar-ho ara resulta improcedent. És lògic: "més poder econòmic per a uns vol dir menys per als altres". "Per això -va dir, en resposta a una altra intervenció del públic- no acabo de veure l'Estat federal ja que no hi ha ni voluntat, ni cap incentiu per modificar la Constitució, el règim de finançament, l'organització territorial o la llei electoral". 

Quin és el seu pronòstic per als pròxims mesos? "Això va per llarg. No és una cursa de 100 metres; això és una marató. Quatre anys en termes històrics no són res, encara que a nosaltres se'ns puguin fer llargs". Si el problema es cronificarà o hi trobarem solució dependrà, segons Bassas, de la capacitat dels partits i els agents socials independentistes de mantenir "una certa unitat entre nosaltres". 

L'esfera internacional 

Les últimes manifestacions de l'Onze de Setembre han situat Catalunya en l'agenda de la premsa internacional. "El cas català està instal·lat en el panorama internacional. No és, ni de lluny, la primera carpeta sobre la taula perquè els estats no en volen de nous, però hi ha una diferència fonamental: abans Catalunya no existia com a subjecte polític i ara sí". Per il·lustrar aquesta realitat inesborrable, Bassas va recórrer al mapa mundial de les llengües de Twitter: a la península ibèrica, "allà on comença Catalunya comença el català, i el mapa canvia de color".

Segons Bassas, "els estats volen estalviar-se problemes, però els estats no són estruços. Si el problema persisteix, exigiran solucions". Per tant, en aquests moments "el procés està viu internacionalment". I ho estarà mentre els catalans mantinguin "la permanent i decidida voluntat de reivindicar la independència o, almenys, una consulta". Serà bona o dolenta la consulta? "No ho sé, però si algun dia Catalunya esdevé independent serà perquè n'haurem feta una". No serà, segurament, la que planteja Podemos a través d'En Comú Podem, sinó que probablement serà una consulta induïda. En altres paraules: no s'hi arribarà per la voluntat d'Espanya, sinó per les pressions i el patrocini d'algun actor internacional. En dir això, Bassas no pensa tant en la Unió Europea com en els Estats Units: "Espanya és un soci militar molt important per als EUA. Pensem que el PSOE i el PP només es posen d'acord en dues coses: la pertinença a l'OTAN i Catalunya", que duu implícita la unitat d'Espanya. "Però els EUA també saben que Catalunya representa el 25% de les exportacions espanyoles i el 20% del PIB, o que Barcelona és una capital coneguda i la primera destinació turística de l'Estat". 

El paper dels Estats Units 

Com a bon coneixedor del pragmatisme i els interessos dels Estats Units -on va exercir com a corresponsal entre 2009 i 2013-, Bassas va explicar que un alt càrrec del Departament d'estat nord-americà ha visitat fa poc l'ambaixada a Madrid i el consolat de Barcelona per fer-se'n una idea de tot plegat "i la impressió amb què marxava aquesta persona després d'entrevistar-se amb diverses persones influents és que percebia més voluntat de diàleg a Barcelona que a Madrid". Bona prova d'això és que el president Carles Puigdemont s'ha reunit en les darreres setmanes amb Pedro Sánchez i Pablo Iglesias al palau de la Generalitat, i que avui s'ha vist amb Mariano Rajoy a la Moncloa. I això, segons Bassas, "et fa guanyar enters com a interlocutor a ulls de la diplomàcia internacional".