Fa uns mesos us explicava ben cofat que la meva sogra, convergent de tota la vida, s'havia fet de la CUP. Era una manera col·loquial de dir-ho, perquè en realitat no hi milita sinó que forma part de la candidatura Treballem Junts per Borredà - Poble Actiu. D'aleshores ençà no m'hi havia referit més i potser algú es demanarà com va anar la revàlida amb les urnes. Doncs prou bé, la veritat.
Com sol ser habitual a Borredà, les eleccions eren cosa de dos, i, com era previsible, les va tornar a guanyar per setena vegada consecutiva des de 1991 Joan Roma, del PSC. Aquest cop, però, Roma va veure escurçat el seu avantatge: va passar dels 210 vots i 5 regidors del 2011 a 171 vots i 4 regidors. Malgrat vèncer, la davallada va ser significativa i va caure del 68,5% dels sufragis al 53%. Per la seva part, la candidatura vinculada a la CUP va obtenir 148 vots (el 46%) i els 3 regidors restants.
En termes generals, la participació va augmentar vuit punts (del 70,5 al 78,5%) i el nombre de vots blancs i nuls sumats va reduir-se del 10% a la mínima expressió, encara no el 3%. Com a apunt complementari direm que s'hi presentava també una tercera llista fantasma del PP que no va obtenir ni un sol aval. Tot plegat dóna una idea de la polarització de la contesa entre els partidaris de l'alcalde i els seus detractors.
En condicions normals, aquí acabaria la meva anàlisi. Ja tinc prou maldecaps a Alella com per obrir un altre front en el poble de la meva dona, però avui no me'n puc estar. Hi ha dos fets que m'han indignat: un, la suplantació i l'apropiació amb finalitats partidistes que el grup municipal del PSC ha fet de la capçalera del butlletí municipal, i dos, l'ensarronada que ha tingut lloc aquest vespre per impedir l'adhesió del ple a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
'No' a l'AMI, un cop més
No és la primera vegada que el nucli local de l'ANC sol·licita l'ingrés de la corporació a l'AMI, sempre amb resultat negatiu. Avui, les perspectives eren diferents. Algunes veus properes a l'equip de govern s'havien encarregat d'escampar que els representants del PSC podrien facilitar-ne l'aprovació si els promotors de la moció no feien xivarri; és a dir, si desistien de convocar la premsa i de concentrar-se a la plaça minuts abans del ple.
A l'hora de la veritat, però, l'alcalde els ha ben enforquillat. De res no han servit els arguments esgrimits pel portaveu de Treballem Junts per Borredà, Toni Chueca: en aquests moments el 81% dels ajuntaments de la comarca en formen part i 288 veïns i veïnes del poble -el 87,5% dels participants- van votar sí-sí a la consulta del 9-N. Per a Joan Roma tot això és sobrer; el que de veritat compta és que les grans ciutats del país no hi són, les denúncies de la delegada del govern central i les sentències que obliguen els ajuntaments a restituir la bandera espanyola i rescabalar les quotes abonades a l'associació.
Així les coses, al final el PSC s'ha abstingut i els tres vots favorables dels regidors de Treballem Junts per Borredà han quedat en no res, ja que els estatuts de l'AMI fixen que l'acord d'adhesió ha de ser aprovat per majoria absoluta. Amb un punt de sorna, l'alcalde ha animat els cupaires que ho provin, que l'AMI potser farà la vista grossa.
Caciquisme informatiu
Malgrat el tarannà propositiu exhibit fins a data d'avui pel grup de Treballem Junts per Borredà, la política de gestos de l'alcalde és nefasta. Entre d'altres negatives, Joan Roma ha impedit que l'oposició pugui expressar-se a través del butlletí municipal. Com ho ha fet? Molt fàcil: després de 36 anys d'existència, ha suprimit la publicació i l'ha suplantat per una altra d'idèntica però que ja no és municipal, sinó del PSC.
Vegeu-ho vosaltres mateixos. A dalt hi teniu el darrer exemplar del butlletí de l'Ajuntament. S’anomenava Informem, constava de quatre pàgines i duia associat l'escut oficial del municipi on hi ha representats el ball del poble i un gall amb un bàcul. Com hem dit, la publicació atresorava una llarga història a les seves espatlles, si bé la seva numeració tornava a començar a l'inici de cada mandat. En l'anterior període es van editar onze números, inclòs un especial Resum de mandat 2011-2015 per a major glòria de l'equip de govern.
A sota hi ha el butlletí que el PSC acaba de distribuir bústia a bústia. S'anomena Informem, té quatre fulls i també reprodueix l'escut institucional. Duu el número 1 -un detall equívoc, ja que coincideix amb l'inici del nou mandat- i substitueix el color marró de la taca en la qual s'insereix el nom del poble del butlletí municipal (Borredà, en majúscules) pel vermell corporatiu del partit i el nom de la candidatura (Compromís x Borredà - PSC, també en caixa alta). El contingut també genera seriosos dubtes des del punt de vista ètic i moral, ja que la informació és eminentment institucional i aborda qüestions com el ple d'organització, el cartipàs municipal, l'arranjament de camins i fonts, els ajuts a entitats i l'agenda d'activitats.
Encara que en el text de presentació s'especifica que “aquest és un butlletí pagat per nosaltres, i no per l'ajuntament”, aquesta maniobra del PSC representa, a la pràctica, el segrest i l'apropiació en benefici propi d'un actiu públic, i tant la forma com el fons palesen una circumstància del tot deplorable: la identificació que es pot produir entre una persona i el càrrec que ostenta, i entre el partit al qual pertany i la institució que representa.
La probabilitat que això passi guanya enters a mida que les persones s'eternitzen en l'exercici d'un càrrec polític, encara que això se'ns vulgui fer creure que es fa de forma “voluntària i altruista”. Amb 64 anys, Roma en porta 24 com a alcalde i 12 més com a regidor (de 1979 a 1991), ha estat conseller comarcal i diputat al parlament en quatre legislatures (1988, 1992, 1999 i 2003). Segons va revelar el portal d'investigació periodística Crític el passat mes de gener, Joan Roma percebria en aquests moments un sou anual de 49.000 euros com a "assessor del grup del PSC" a la Diputació de Barcelona.
Per això és tan important i peremptòria la limitació de mandats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada