La vaga general a Alella

Mancada d'activitat econòmica rellevant, a Alella els efectes de la vaga general d'avui són especialment perceptibles en l'àmbit de la mobilitat i l'ensenyament.

Un de cada tres alellencs en actiu treballa fora del municipi, de manera que es fa difícil avaluar en quina proporció s'està secundant l'aturada d'avui. Només una cosa és clara: a diferència d'un dia feiner qualsevol, aquest matí resultava inusualment fàcil creuar en cotxe la travessia urbana de la població, tant cap al Masnou com en direcció al Vallès.

Al centre urbà, el comerç i les empreses de serveis han mantingut l'activitat d'un dia normal. El sector de la construcció també ha fet la seva i les obres d'edificació han seguit el seu curs.

En l'àmbit de l'administració pública, la vaga ha provocat petites distorsions en el servei del Centre d'Atenció Primària, que depèn de l'Institut Català de la Salut. En canvi, el seguiment de la vaga ha estat minoritari per part dels treballadors de l'Ajuntament, que ha mantingut obertes al públic totes les instal·lacions: Can Lleonart, biblioteca, poliesportiu i piscina. També ha funcionat amb normalitat l'Organisme de Gestió Tributària, que depèn de la Diputació, i el servei de Correus, que ha distribuït la correspondència als domicilis.

Les úniques afectacions motivades per la vaga a Alella han tingut com a protagonistes els serveis municipals de transport públic urbà i de recollida de la brossa, com a conseqüència del tancament o de la presència de piquets sindicals en les plantes de tractament. En previsió, ahir es van buidar tots els contenidors, tant els de fracció resta com els de fracció orgànica. La deixalleria mòbil ha tancat, però no la instal·lació fixa. Pel que fa al transport, els serveis mínims dictats per la Generalitat garanteixen a Alella la mobilitat entre les 6:40 i les 8:30 i entre les 17:15 i les 20:30h a través de les distintes línies de bus (Alella Exprés, Alella Circumval·lació i Alella-Barcelona). 

Amb un parell de dies d'antelació, els centres escolars públics d'educació infantil i primària van advertir les famílies que no podien garantir el funcionament habitual de les classes i el servei de menjador, ja que fins avui mateix no es coneixeria la incidència real de la vaga entre professors i monitors. 

Cap dels centres públics alellencs no té actualizat el seu portal a Internet, de manera que resulta impossible valorar-ne el ressò, però a l'escola Fabra l'assistència a les aules hauria patit una davallada propera al 30%, segons fonts extraoficials. Recordem que els serveis mínims decretats per a aquesta convocatòria són d'un mestre cada sis aules.

A l'Institut, on el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) compta amb certa implantació, és on la incidència de la convocatòria més s'ha deixat sentir. Aquest matí, els panys han aparegut segellats amb silicona per impedir-ne l'accés i una dotació dels Mossos d'Esquadra s'hi ha deixat veure per l'entorn. El dia abans, els alumnes havien denunciat les pressions d'alguns professors, que els haurien amenaçat de posar-los falta en cas d'absència.   

La reforma laboral, en el punt de mira

Tot i que els efectes perniciosos de la crisi econòmica i financera sobre els salaris, el consum, l'accés al préstec i la qualitat dels serveis públics s'acumulen des de fa temps, la reforma laboral decretada pel Govern del Partit Popular ha encès la metxa de la vaga general. 

A Alella, l'Assemblea d'Indignats tenia previst dur a terme el passat dimarts un acte informatiu a Can Manyé sobre l'abast i les conseqüències de la nova regulació del mercat de treball. La indisposició del ponent va obligar a suspendre l'activitat, de manera que l'únic debat que s'ha produït a escala local sobre aquesta qüestió va tenir lloc en el ple municipal del passat mes de febrer. Aleshores, ERC-Sumem per Alella i CiU van donar suport a una moció del PSC en contra de la reforma laboral. La portaveu socialista, Glòria Mans, va afirmar que la reforma "trenca l'equilibri que existia fins ara entre treballadors i empresaris" i "atempta contra els drets" dels primers. El PP hi va votar en contra i Gd'A s'hi va abstenir.

El regidor popular, Javier Berzosa, va reconèixer que "pot ser que la reforma no agradi o sigui millorable", però va defensar-la a capa i espasa, ja que "afavoreix la contractació indefinida" i "lluita contra l'economia submergida". Berzosa va acusar sense embuts el Govern del PSOE de ser el culpable de la situació actual -"durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'atur es va disparar de 800.000 persones a més de 5 milions"-, va negar categòricament que els treballadors en surtin perjudicats -"els grans afectats són els sindicats, acostumats a viure dels subsidis públics"- i va centrar la seva ira contra el màxim representat d'UGT, Cándido Méndez, a qui va acusar de gastar-se "120.000 euros anuals en rellotges de luxe". Acte seguit, el representant del PP va llegir, un a un, catorze arguments que, als seus ulls, farien positiva la reforma impulsada per Mariano Rajoy.

Per la seva part, la portaveu de Gd'A, Mercè Marzo, va explicar que "no ens agrada la reforma, però alguna cosa s'havia de fer i cal donar-li alguna oportunitat". Marzo va justificar l'abstenció del seu grup perquè "la moció no afecta Alella i s'inscriu en un context de política estatal, atès que emana de la Unió Europea". Aquest comentari va suscitar alguns comentaris per part del públic i una rèplica de l'alcalde, Andreu Francisco, que va referir-se a l'augment de la taxa d'atur a la població i dels casos d'emergència social atesos pels Serveis Socials municipals.

L'atur, desbocat     

Alella continua sent un oasi, però cada cop menys. La mitjana d'atur a la comarca se situa en el 17,37%, amb un total de 40.247 persones a la recerca de feina. Segons la darrera actualització de les dades, corresponent al mes de febrer, el número oficial de persones desocupades a Alella arribaria ja a les 486, el 9,67% de la població activa. Es tracta d'una de les mitjanes d'atur més baixes del Maresme -juntament amb Cabrera, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Teià-, però acumula un creixement del 130% des de l'inici de la crisi, el 2008.