Gent que lluiti és el que cal

Com diu el poeta Miquel Martí i Pol a Quatre banderes, "plor i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal". Quan una cultura minoritzada -encara que tingui 10 milions de parlants- es troba òrfena de governants que sàpiguen estar a l'alçada de les circumstàncies, les actituds personals esdevenen crucials per a la seva dignitat, la seva reivindicació i la seva supervivència. 

g
La consciència d'un poble

"Seria fotut deixar-se morir sense dir res", sosté Jaume Bonet i Moll. 64 anys, jubilat. Nascut al barri de s'Hort des Ca, a Palma. Mestre d'escola. Peoner de l'ensenyament en català els anys 70. Des de fa tres setmanes manté una vaga de fam per protestar contra el projecte de llei de modificació de la funció pública a les Illes Balears, on el Govern del Partit Popular que presideix José Ramón Bauzá vol eliminar el requisit lingüístic per accedir a una plaça a l'administració pública. Aquesta pretensió dinamita el consens polític i social assolit el 1986 amb la llei de normalització lingüística. 

El dia de sant Antoni és festa grossa a Sa Pobla. Enguany, Bauzá va accedir a la plaça escortat per la Guàrdia Civil. Les gloses que li adreçà el jovent no deixen lloc a dubtes: "Orgull de ser mallorquí i de xerrar català; cap govern no mos prendrà una cosa que és d'aquí". 

En poc temps, Bauzá té el dubtós honor d'haver promogut la major retallada de drets lingüístics a les Illes des del final de la dictadura franquista en convertir la llengua pròpia en una llengua de segona a les institucions, amb una presència residual i segregada a l'ensenyament, i en generar un conflicte entorn de l'ús social de la llengua on no existia. 

El corrent de fons és el de sempre des de 1715: completar l'assimilació cultural de les terres de parla catalana a favor del Regne d'Espanya. Però què voleu? L'opressió nacional és això i dóna els seus fruits. Bauzá va suprimir la Direcció General de Política Lingüística, va retirar els ajuts a la premsa local en català, ha castellanitzat el 50% de les emissions d'IB3 i ha desencadenat una altra guerra simbòlica: la dels topònims. Ja sabeu que aviat Maó serà Mahó o Mahón, i que ara Palma és Palma de Mallorca... Quant autoodi, quanta misèria intel·lectual, valga'm Déu! 

Govern genocida 

Jaume Bonet és vocal de l'associació Jubilats per Mallorca. L'entitat ha fet públic un manifest en què acusa l'executiu balear d'un "delicte d'etnocidi" o "genocidi lingüístic" i conclou que el fet que el castellà "tengui un estatus de reconeixement i d’oficialitat superior al de la llengua pròpia dels autòctons és una injustícia". 

No ha estat l'única reacció. En absolut. S'hi han formulat prop de 13.000 al·legacions, entre les quals s'hi compten les d'una vintena llarga d'ajuntaments, en alguns dels quals hi governa el PP amb majoria absoluta (com Manacor i Sa Pobla) o en coalició (com Pollença o Sineu). Com de costum, els mitjans de comunicació del Principat no se n'han fet gaire ressò -ja se sap: divide et impera-, però amplíssims sectors de la societat illenca s'han mobilitzat en els darrers temps i han donat origen a tota mena d'iniciatives, algunes de ben espectaculars. Dijous, el col·lectiu de ciberactivistes Anonymous va atacar el web del PP balear i va publicar a la xarxa les dades personals de bona part dels 21.000 afiliats del partit fins que el grup de delictes informàtics de la Policia espanyola en va bloquejar el contingut. Les xarxes socials també bullen. A Facebook, per exemple, s'ha creat un perfil molt actiu anomenat Mallorquins en perill d'extinció que aplega més de 5.000 simpatitzants.

Enllaçats pel català 

Fins al moment, la campanya més reeixida té un alt contingut simbòlic. S'anomena Enllaçats pel català i ha estat impulsada pels coordinadors de normalització lingüística dels centres educatius. Una cinquantena d'escoles i instituts s'hi han adherit i han penjat llaços quadribarrats a les seves façanes, acompanyant-los d'una proclama: "Aquí s'aprèn i ensenya en català". El llaç ha fet fortuna, i ha estat adoptat com a distintiu de la recentment fundada Assemblea de Mestres i Professors en Català i lluir-lo a la pitrera -o a Facebook- ha esdevingut una manera de visualitzar tant el compromís amb la llengua com el suport a la vaga de fam de Jaume Bonet. 

La visibilitat del moviment ha exasperat la dreta reaccionària. Com l'IES Lluís Vives a València, l'escola Mata de Jonc ha estat objecte de diverses pintades d'enaltiment del nazisme, a favor d'Espanya i en contra del català. Curiosament, en una d'elles hi deia Aquí mallorquín (escrit en castellà). La resposta de la Conselleria d'Educació tampoc no s'ha fet esperar i ha instat els centres a retirar les banderes i cartells que facin referència al català. La circular parla de "reivindicacions amb un rerefons polític" i recorda que la "senyera [...] no és cap de les banderes reconegudes per l'Estatut d'Autonomia". 

La Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Mallorca s'ha arrenglerat al costat de la comunitat educativa i ha deixat clar que "la campanya en favor de l'ús de la llengua catalana als centres entra dins les competències educatives i d'autonomia de centre recollides als seus projectes lingüístics", i la Universitat de les Illes Balears, com a institució oficial consultiva en matèria lingüística, ha manifestat "la seva disconformitat arran de les darreres actuacions del Govern" i ha reiterat "el seu compromís amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i el seu suport a les campanyes ciutadanes que, des del respecte, promoguin la defensa de la nostra llengua". 

Avui, manifestació a Palma 

Divendres, els balears residents a Barcelona es van concentrar als Jardinets de Gràcia, conhortats pels escriptors Josep Marià Espinàs i Julià de Jòdar, per denunciar "l'extermini del català a les Illes". Avui diumenge, a Palma, serà el torn dels mallorquins i mallorquines. L'assistència a la manifestació, convocada per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca sota el lema Sí a la nostra llengua, es preveu més que massiva, històrica. 

Aquells que, bo i confraternitzar-hi, no puguem ser-hi físicament, podem posar-hi el nostre granet de sorra per mitjà de dues iniciatives. Des del diari electrònic El Singular digital, l'advocat Quim Torra sol·licita a través d'una carta oberta la mediació de la directora general de la Unesco perquè la vaga de fam de Jaume Bonet tingui un desenllaç feliç. Clicant aquí trobareu la missiva, en anglès, per poder-la reenviar a la seva destinatària. 

El Moviment per la llengua ens proposa una altra via de pressió: es tracta de posar en pràctica per primer cop el "dret de petició" regulat a l'article 29 de la Constitució i desenvolupat a la Llei orgànica 4/2001, per tal de demanar al Parlament de les Illes Balears que retiri la tramitació de la modificació de la llei de la funció pública i que es comprometi a no adoptar cap mesura legislativa que retalli els drets dels catalanoparlants contemplats a la llei de normalització lingüística de 1986. 

N'hi ha prou d'emplenar aquesta butlleta. 

Ha arribat l'hora de recuperar l'esperit de la lletra de convit.