Segons l'alcalde i responsable de
l'àrea d'Hisenda, Andreu Francisco, es tracta d'un "pressupost
social", ja que preveu un augment del 7,3% en les partides destinades a la
prestació de "serveis a les persones". També s'incrementen els
recursos per a "ajuts extraordinaris" i es mantenen fermes i
inalterables les apostes municipals en matèria d'educació i de transport públic
per contrarestar les retallades aplicades per la Generalitat a les subvencions
a les llars d'infants públiques i al sosteniment de les línies d'autobusos
urbans.
Pel que fa al capítol
d'inversions, els comptes municipals reserven 90.000 euros a la rehabilitació
de l'edifici de l'escola Fabra del poble "per posar-lo a disposició de la
ciutadania al llarg d'aquest any" i 75.000 euros per completar l'aportació
que farien els veïns de Cal Vell en cas de tirar endavant el projecte
d'urbanització d'aquell àmbit.
Al pressupost no hi figura cap
partida relacionada amb el projecte per a la construcció d'un equipament
cultural a Can Calderó. Francisco es va limitar a dir que "això ara no és
possible" a causa del context de crisi.
CiU demana un pressupost de 'base zero'
El principal grup de l'oposició
va definir el pressupost de "continuista i no realista", dos atributs
que l'allunyarien de les necessitats actuals. Per al regidor Benjamí Izquierdo,
la situació de crisi econòmica i financera requeriria "qüestionar totes
les partides des d'una filosofia de base zero, basant-se en l'import i no en
petits ajustos del pressupost anterior; encara que això pugui tenir un cost
polític".
CiU va demanar "l'aprimament
de l'estructura organitzativa" en el nombre de treballadors i la
"renegociació de totes les concessions de serveis amb empreses
externes" per abaratir-ne el cost, i va referir-se, molt especialment, als
548.000 euros anuals que es destinen a neteja viària. La portaveu de CiU,
Cristina Xatart, va assegurar que el pressupost era un "engany flagrant
pel fons i per la forma com s'ha fet, des de la supèrbia". Xatart va culpar
l'alcalde d'anar a la seva i de no escoltar ningú, i va acusar-lo d'haver-se
"acomodat a la cultura del subsidi i la subvenció" en comptes de
"posar l'accent en l'economia productiva".
Primer els de casa
En aquest sentit, CiU va fer una
defensa aferrissada del comerç i l'emprenedoria i va carregar tintes contra el
poc pes relatiu que l'àrea d'Emprenedoria i Ocupació, en mans de la socialista
Glòria Mans, té en el conjunt del pressupost: el 0,78%. Un cop més, CiU va criticar que el govern
destini 52.000 euros a cooperació internacional i "només 18.000 a promoció
turística, 7.000 a dinamització comercial o 8.600 al pla de suport als
emprenedors". "M'atreveixo -va dir Izquierdo- a llançar una proposta
trencadora: destinem 3.000 euros al Fons Català de Cooperació i dediquem tota
la resta a emprenedoria".
En el torn de rèplica, la
regidora de Cooperació Internacional, Teresa Vilaró, va explicar que destinar
el 0,7% dels recursos propis a aquesta finalitat era un "compromís polític
del govern" i un "deure moral que els ciutadans del primer món".
"Segurament -va afirmar-, nosaltres som més pobres que fa 3 o 4 anys
perquè travessem un moment de crisi, però els ciutadans del Tercer Món viuen en
crisi permanent: neixen en crisi, creixen en crisi i amb una mica de sort moren
en crisi a una edat relativament avançada".
Transparència i vassallatge
Per a la portaveu de Gd'A, Mercè
Marzo, "l'únic fet destacable del pressupost és la pujada de l'IBI del
12,5%. Segons Marzo, es tracta d'un "pressupost poc transparent",
"molt poc coherent amb els temps que corren i poc compromès amb el futur i
amb la ciutadania", ja que "les empreses i les famílies han reduït
les seves economies i l'Ajuntament no".
Gd'A va tornar a atiar
l'espantall d'una suposada "discriminació" de tracte entre els barris,
sense dir quins, i va criticar que el 38% del pressupost es destini a personal.
Per a l'alcalde, aquest percentatge és un indicador propi d'organitzacions amb
una estructura optimitzada, ja que en molts ajuntaments aquest percentatge és
del 45 o el 50%".
Per la seva part, el regidor del
PP, Javier Berzosa, va acusar l'alcalde "d'haver-se instal·lat en un feu
medieval amb justícia pregada", va reclamar pressupostos participatius en l'àrea
de Serveis Urbans -"perquè els veïns puguin decidir quin semàfor, quin
fanal o quina vorera volen arreglar"- i va demanar al govern l'adopció de
bonificacions per a aquells contribuents que tinguin domiciliats els rebuts de
l'IBI amb l'objectiu d'esmorteir la repercussió suplementària del 10% sobre
aquest tribut decretada pel Govern de l'Estat.
A aquesta qüestió li dedicarem,
ben aviat, una entrada específica al bloc.
Continuïtat absoluta
Després de sentir els portaveus
de l'oposició, l'alcalde va rebatre una a una les seves intervencions. Entre
d'altres coses, Francisco va reconèixer que, efectivament, el pressupost era
continuista. "El suport majoritari de l'electorat, ara fa vuit mesos, es
deu en bona part a la gestió econòmica del govern. Altrament, enlloc de tenir 6
regidors, ERC en tindria només 1 i una altra força política governaria
l'Ajuntament". Acte seguit, Francisco va treure pit i va recordar que, des
de 2003, el consistori porta vuit exercicis pressupostaris consecutius tancant
en positiu i amb romanents de tresoreria importants, amortitzant els més de 4
milions de deute heretats al començament del seu primer mandat i havent fet nombroses
millores en equipaments i serveis. "Facin una ullada als altres
ajuntaments i s'adonaran de la situació de privilegi que tenim a Alella",
va dir.
En contra de l'opinió d'oposició,
I'alcalde va reivindicar el realisme dels comptes públics. "Per no tenir,
no tenim ni pòlissa de tresoreria i ens trobem en una situació tècnica d'endeutament
zero, únicament pendents d'ingressar 1,5 milions d'euros procedents de la
Generalitat d'acord amb el conveni signat per dur a terme l'ampliació de
l'escola Fabra del Bosquet".
Abans de concloure, Francisco va
fer un altre al·legat -"jo sóc dels polítics que creu en el keynesianisme;
l'administració pública ha d'intervenir i dinamitzar l'economia"- i va
anunciar solemnement el seu "compromís de tornar a l'economia real els 3
milions del préstec de l'escola a través de futures inversions. El que no farem
serà retornar-los a l'entitat bancària perquè els dediqui a fer provisió de
riscos en benefici propi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada