14 de novembre 2013

El pacte entre Esquerra i Convergència ja és una realitat a Alella, a desgrat d'Unió

L'entrada de CiU al govern municipal d'Alella era només qüestió de temps. El que ningú no es podia imaginar és que, arribada l'hora de la veritat, el pacte només inclouria regidors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i cap d'Unió. 

Fa més d'un any que la federació nacionalista feia mèrits per veure's recompensada i desplaçar el PSC al capdavant de l'Ajuntament, molt especialment després del suport de CiU a la declaració d'Alella com a territori català lliure i l'abstenció al pressupost per a 2013. En els darrers temps, fins i tot els escrits al butlletí municipal de la seva cap de files havien fet un viratge inesperat de 180 graus i havien passat de fuetades a glosses d'amor no correspostes per un alcalde indolent. Certament, el republicà Andreu Francisco, amb aquell domini del tempo polític que el caracteritza, hauria estirat al màxim l'acord per fer-l'hi digerible al PSC -el seu soci de govern- i, de passada, fer patir una mica els convergents. Però no ha estat aquest l'únic motiu perquè tot s'hagi dilatat. La inesperada renúncia al càrrec de l'únic regidor d'Unió, Benjamí Izquierdo, el passat mes d'octubre ens en dóna les claus. 

Joc de cadires a CiU 

Oficialment, tant a ERC com a CiU, la necessitat i l'oportunitat d'aquest pacte a escala local s'explica pel context polític que viu el país, el procés d'autodeterminació, el suport parlamentari dels republicans a Artur Mas i un eventual acord de Govern entre les dues formacions a nivell nacional. "Cal donar exemple", diuen uns. "Hem d'estar preparats pel que vindrà", afirmen els altres. 

A CiU, la principal valedora de l'entesa amb Francisco ha estat la seva cap de llista, Cristina Xatart, i l'executiva local convergent; una direcció completament renovada i de la seva màxima confiança. També n'era partidari Benjamí Izquierdo; no així UDC, que l'endemà de fer-se pública l'ampliació de l'equip de govern es despatxava amb una piulada a les xarxes socials en la qual se'n desmarcava obertament i ventilava públicament que l'acord s'havia fet a les seves esquenes. 


A diferència de Xatart, el regidor d'Unió s'havia mostrat tothora molt mesurat en les crítiques al govern i sovint s'havia lamentat de la poca incidència de la tasca de l'oposició, i de la molta feina que es podria fer de dins estant. La seva dimissió, oficialitzada en el ple d'octubre, no va agafar ningú per sorpresa. En privat, Izquierdo va rebre paraules d'ànims de tots els membres de l'equip de govern -"cap ni una", en canvi, dels seus correligionaris-, i l'alcalde fins li va demanar que s'hi repensés, que comptava amb ell per assumir tasques de responsabilitat. 

Públicament, els motius per deixar l'acta de regidor obeeixen a raons professionals. Excuses de mal pagador, ja que en el fons hi trobem les desavinences amb Xatart relacionades amb el seu lideratge i el tracte dispensat a la secció local d'UDC, com més va més menystinguda i bandejada per part dels seus socis. I és que, segons els democristians, Xatart no sols hauria fet foc nou dins de CDC -amb la sola excepció de Francesc Reverter-, sinó que ara pretenia fer aquest salt acompanyada únicament de persones de la seva corda. Amb aquesta finalitat hauria exigit el cap del regidor d'Unió. 

Un cop eliminat Izquierdo, es tractava de fer córrer la llista fins al número sis de la candidatura electoral, Jordi Bofill. En el mateix ple d'octubre, CDC va cuitar a presentar la renúncia del número quatre, Lluís Roca. El que ningú no s'esperava és que la número cinc, allunyada fins ara de la política local activa, acceptés el càrrec. Es tracta de Rosa Rubio, la dona de l'anterior president de CDC a Alella, Miquel Minguell, i això explica moltes coses si tenim en compte la pugna amb la vella guàrdia de l'agrupació local.

La venjança d'Unió 

La fotografia de família de la passada campanya electoral ja és història. El pas d'Izquierdo per l'Ajuntament haurà estat fugaç. Marxa decebut amb la política partidista, però satisfet de la seva contribució a la millora de la gestió municipal. Rere seu deixa la imatge d'una persona afable, dialogant i constructiva. Era d'Unió perquè l'hi van dir que se n'havia fer si s'hi volia presentar, i no estrictament per convicció ideològica: Izquierdo va ser l'únic electe del seu grup que va prometre el càrrec "per imperatiu legal" i no va fer mai cap escarafall a les resolucions plenàries referides als Països Catalans; ben al contrari de la seva predecessora, Carmen Tort-Martorell, per a la qual eren pura entelèquia. 

Precisament la filla d'aquesta darrera, Inés Alegre, era la següent representant d'Unió en la llista electoral de CiU, en el número set. No hi estava interessada, i per això Unió no va presentar batalla; però en un context de joc net, la baixa d'Izquierdo hauria estat suplerta per un altre membre de la seva formació. Així doncs, el pas de 7 a 10 regidors de l'equip de govern ha deixat Unió fora de l'Ajuntament. Per als democristians es tracta d'un fet "molt greu" que no estan disposats a passar per alt i que obre la porta a futures candidatures o coalicions electorals diferents de les actuals. 

Una cartera per a tres regidors 

El pacte de govern entre ERC, PSC i Convergència dóna a Cristina Xatart la primera tinença d'alcaldia i una cartera especialment creada per a ella anomenada Promoció d'Alella. Els altres dos regidors nacionalistes donaran suport al govern, però no assumiran la gestió de cap àrea. 

Tot i que les atribucions de Xatart poden créixer d'aquí al final del mandat -per exemple, assumint la presidència del Consorci DO Alella-, la jugada, com hem vist, no li ha sortit del tot rodona. A Andreu Francisco, en canvi, totes l'hi ponen: enforteix el govern en la mateixa proporció que afebleix l'oposició, reduïda a la mínima expressió; troba recanvi a un PSC en hores baixes com a soci per a 2015 i garanteix alhora la continuïtat del projecte polític que ell representa. 

El PSC com a convidat de pedra

Els acords entre Esquerra i Convergència s'incrementaran a mida que avanci el temps i s'aproximi el xoc de trens entre Catalunya i Espanya. Recentment, CDC ha abandonat el govern de Castelldefels, que queda ara en mans del PP i UDC. A escala local, ERC i CiU governen plegats El Masnou des de 2011, i això mateix que ha passat a Alella s'acaba de produir també a Teià: en breu, CiU, ERC i PSC foragitaran de l'alcaldia els independents de GdT. 

Els socialistes alellencs, per la seva part, fan el cor fort. Conserven intactes les seves atribucions -les àrees, justament, més qüestionades per CiU els darrers anys- i la tercera tinença d'alcaldia. La seva única esperança, hores d'ara, passa per rendibilitzar electoralment la visibilitat de les regidories de Serveis Socials i d'Emprenedoria i Ocupació per tal d'esquivar la desfeta que els vaticinen totes les enquestes. Això si el PSOE o Pere Navarro no ho acaben d'esguerrar tot, és clar.